La Garrotxa, magnetisme volcànic

“Saps on és la fageda d’en Jordà? / Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla, / trobaràs un indret verd i profund / com mai cap més n'hagis trobat al món; / un verd com d'aigua endins, profund i clar: / el verd de la fageda d’en Jordà.”

La immensitat de la fageda d'en Jordà va inspirar aquests versos de Joan Maragall, poeta que ha quedat per sempre lligat a aquest indret. És fàcil meravellar-se en endinsar-se entre centenars d'arbres de fins a 20 metres d'altura, desplegats sobre un terreny format per una colada de lava refredada. Un bosc envoltat de volcans que a la tardor viu el seu gran moment, quan es converteix en un espectacle cromàtic de verds, vermells, ocres i marrons. Però la reserva natural de la fageda d’en Jordà és només una de les parades d'aquesta escapada al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, que també convida a baixar a les entranyes d'un volcà, descobrir pobles medievals i assaborir uns llegums que només neixen en aquestes terres catalanes.

Situat a l'interior de Girona, l'espai protegit de la Garrotxa comprèn un territori d'unes 15.000 hectàrees que inclou 11 municipis i uns 40 volcans inactius. Santa Pau és el campament base perfecte per recórrer la comarca, i és imprescindible aturar-se en aquest poble medieval amb uns orígens que es remunten al segle XIII. Passejar sense rumb pels carrers estrets i empedrats del nucli antic porta cap a la plaça Major o Firal dels Bous, una encisadora plaça porticada d'arcs desiguals que servia de resguard a les parades del mercat atorgat a la vila el 1297. Aquí hi ha la petita església gòtica de Santa María, i s'intueix ja el perfil del castell, perfectament integrat al nucli urbà. Molt a prop també hi ha un balcó mirador amb una esplèndida vista de la vall del Ser.

Però si hi ha un ritual imprescindible en aquest tranquil poble és asseure's a dinar. A les cartes de qualsevol dels restaurants hi ha les mateixes quatre paraules: "Fesols de Santa Pau", ja sigui com a plat principal (per exemple, amb bolets) o fent d'acompanyament (amb una gustosa botifarra). Petits, rodons i blancs, la singular suavitat d'aquests llegums és pel fet que es conreen en terra volcànica. Amb denominació d'origen protegida —el document més antic en què apareixen és un manuscrit extret del diari d'un pagès que data del 1834—, són omnipresents en la gastronomia de la Garrotxa i també són pocs els qui es resisteixen a endur-se'n un paquet com a souvenir.

Les entranyes del Croscat

Amb les piles carregades, és bon moment per caminar. Hi ha diverses rutes senderistes per endinsar-se a la regió volcànica més ben conservada de la península Ibèrica. Una porta en menys d'una hora de passeig entre arbres, i sobre un camí de fina sorra vermella, als peus del volcà Croscat; amb 11.500 anys és un dels més joves de la Península. Tallat com si fos un pastís que en treure'n una porció deixa intuir les diverses capes, el tall als gredars, de més de 100 metres d'altura, es va originar per la indústria minera. L'activitat va ser el detonant de les mobilitzacions socials que van fer que l'any 1982 el Parlament de Catalunya aprovés la creació del Parc Natural de la Garrotxa (ca.turismegarrotxa.com).

L'excursió al Croscat és perfecta per fer amb nens. A més de la poca exigència de la ruta, hi ha diversos punts d'informació sobre la zona que desperten l'interès vulcanòleg dels més petits. Excursió a peu a banda, hi ha una altra manera entretinguda de plantar-se davant del Croscat. El càmping ecològic Lava és el punt de partida del Carrilet, una reproducció de l'antic tren que feia camí d'Olot a Girona i que avui recorre l'entorn dels volcans Torn, Pomareda i Martinyà fins a aturar-se davant de la reveladora vista interior del Croscat. Durant el trajecte un enregistrament va descobrint als viatgers la història de la Garrotxa i la seva particular fauna i flora (activitatsgarrotxa.com; adults, 10 euros; nens, 5). Això sí, el cràter en forma de ferradura d'aquest singular volcà només es pot apreciar des de l'aire, però som en una de les zones més populars de Catalunya per fer un viatge amb globus. Una bona idea per als qui no tenen por de les altures.

Una mica més exigent és l'excursió al cor del volcà Santa Margarida, probablement el més famós de la comarca. Després de deixar el cotxe a l'aparcament, aquí no hi ha dreceres que valguin, més enllà d'enfundar-se un bon calçat i fer unes dues hores d'excursió entre alzinars. Però la sorpresa que espera al seu ampli cràter circular després de la pujada, i el posterior descens, mereix l'esforç: enmig del que avui és un prat s'erigeix la petita ermita romànica que dona nom al volcà.

Són diversos els recorreguts senyalitzats que porten fins a Santa Margarida, i d'altres els que s'endinsen per la fageda d’en Jordà, una fageda excepcional perquè creix en un terreny pla a baixa altitud (uns 550 metres sobre el nivell del mar) i pel seu relleu accidentat, amb uns tossals volcànics abundants i molt característics que poden superar els 20 metres d'altura. Aquest bosc és una de les 26 reserves naturals del Parc Natural de la Garrotxa, un entorn màgic que segons l'estació de l'any ofereix un paisatge totalment diferent i sempre espectacular, tot i que és a la tardor quan experimenta més afluència de visitants que el descobreixen a peu, amb bici o a cavall.

L'experiència més clàssica per descobrir la fageda, sobretot si es viatja amb nens, és pujar en carruatges de cavalls perxerons (activitatsgarrotxa.com; adults, 10 euros; nens, 5). Un passeig d'una hora durant el qual el conductor d'aquests carros que semblen sortits d'un western fins i tot recita l'esmentat poema de Maragall. Un monòlit a la fageda té inscrits els seus versos, i el poeta també dona nom a un dels itineraris pedestres que la recorren.

A pocs minuts amb cotxe de l'aparcament de Can Serra, on s'inicia l'excursió eqüestre, hi ha l'Hostal dels Ossos, un lloc on tornar a caure en la temptació d'un plat de fesols, i una granja de vaques i fàbrica de iogurts que alhora és un projecte social i que està batejada amb el nom de l'excepcional entorn on es troba. Nascuda a principis de la dècada de 1980, La Fageda va començar com una experiència pilot per treure els malalts mentals dels hospitals i promoure la seva integració social. Avui és una fundació en la qual treballen unes 300 persones amb discapacitat intel·lectual o malalties mentals cròniques elaborant iogurts, crema catalana, melmelades i gelats artesanals, i també ocupant-se de la jardineria i l'hort. Emociona conèixer la seva història i veure els processos de producció artesanal en una visita a la masia Els Casals, on hi ha la fàbrica de La Fageda i les seves 250 vaques (imprescindible reservar; fageda.com). I és una delícia la degustació final de productes, que només es poden comprar en supermercats de Catalunya, ja que, segons expliquen, fer front a una producció més elevada implicaria unes instal·lacions més grans que els obligarien a abandonar la Garrotxa i renunciar així a l'esperit del projecte.

Pel pont de Besalú

A uns 30 quilòmetres de Santa Pau espera el poble de Besalú, escenari de pel·lícules com El perfum, de Tom Tykwer, i sèries com la tercera temporada de Westworld, d'HBO. El majestuós pont romànic de set arcades i 105 metres de llarg sobre el riu Fluvià és la millor porta d'entrada a la vila i la fotografia per excel·lència. Els seus carrers empedrats, les cases baixes de pedra i les botigues d'artesanies amb espases i escuts de fusta enalteixen el seu ambient medieval. Situat a l'est de la comarca de la Garrotxa, aquí es conserva un dels pocs micvés (bany jueu de purificació) del segle XII, que només es pot visitar si es reserva cita a l'oficina de turisme. Està situat a la riba esquerra del riu, on també s'han trobat restes d'una sala de pregària i el pati d'una sinagoga, ja que aquell va ser el barri jueu de Besalú durant cinc segles, fins al XV. (L'entrada val 2,25 euros per persona, inclou la visita guiada al bany, la sinagoga i el pont; 972 59 12 40, turisme@besalu.cat).

El castell a la part alta del turó, la bonica façana de Sant Julià (una església hospital del segle XII), el pati de la Casa Cornellà (un dels exemples d'arquitectura civil romànica més ben conservats de Catalunya), l'església del monestir de Sant Pere (també del segle XII)…, Besalú s'aprecia passejant pels carrers. Encara que no tot són mostres del seu passat medieval. De fet, un recorregut alternatiu pot ser buscar cadires, i no en una terrassa de la plaça Major o la plaça del Prat de Sant Pere a asseure's a prendre alguna cosa. Després d'una trobada internacional de joves artistes celebrada a la localitat gironina el 1994, diverses instal·lacions van passar a formar part del seu paisatge urbà: criden l'atenció una cadira d'altura impossible al carrer Abraham des Castlar i altres dues penjades a la façana de la Casa de la Moneda (carrer Rocafort). Busqueu també l'original seient que l'artista local Kel Domènech va instal·lar el 2011 a la façana de casa seva al carrer Forn.

I d'un poble de cinema a una panoràmica de postal. De retorn a Santa Pau cal desviar-se uns 15 quilòmetres per contemplar Castellfollit de la Roca. I sobretot cal fer-ho des de la distància. Amb menys d'un quilòmetre quadrat de superfície, és un dels pobles més petits de Catalunya i també un dels més pintorescos, ja que moltes de les seves cases són en una espectacular paret basàltica de 50 metres d'altura, formada per dues colades de lava superposades. El seu perfil més imponent s'observa des del pont sobre el riu Fluvià i, ja al poble, en un curt passeig un es planta a l'antiga església de Sant Salvador, a l'extrem del cingle, amb un mirador per gaudir d'unes vistes privilegiades.

Ja ho deia el poeta, quan el viatger s'endinsa a la fageda d’en Jordà "li agafa un dolç oblit de tot el món". Encara que els versos de Joan Maragall bé poden servir per a tota la Garrotxa.

Un Pritzker entre volcans

1. Laboratori d’idees

2. ‘Land art’ d’acer

3. Un menú arquitectònic

4. Nit amb història

5. Gruta vinícola

Ana Herreros Cantis

El contrast entre els paisatges escarpats i les valls frondoses de la Garrotxa és una constant en aquesta comarca. A més d'una natura exuberant, presenta jaciments històrics, masies, ermites i fins i tot un Premi Pritzker d'arquitectura.

Al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa hi ha el municipi d'Olot, capital de la comarca i seu de RCR Arquitectes, estudi fundat per Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, que des d'aquest enclavament apartat van obtenir el Premi Pritzker 2017, la distinció més important en arquitectura.

La visita de l'estudi i fundació, així com el recorregut per les seves obres, és la millor manera de desxifrar aquesta geografia inesperada, inherent a les seves intervencions en edificis existents i en el paisatge. Amb una decidida aposta per l'arquitectura local i artesanal, on la manufactura és imprescindible, RCR Arquitectes es llança a la conquesta del món des de l'espai Barberí, una antiga fosa de campanes de principis del segle XX transformada pels arquitectes en un laboratori d'idees. Un lloc "per desenvolupar la recerca i transversalitat creativa", on a més s'organitzen tallers i trobades internacionals amb experts de diferents disciplines, com la dansa, el disseny o la fotografia.

Dues obres de RCR que exemplifiquen la fusió sublim entre el paisatge i l'arquitectura són el parc Pedra Tosca i l'estadi de Tussols-Basil, a Olot. Tots dos projectes són clau per comprendre la relació entre el context natural i l'escala humana d'aquesta "arquitectura de la terra". En la instal·lació del parc, el joc d'inclinacions i mesures de les planxes d'acer fan del recorregut un laberint inesperat des del qual s'arriba a l'estadi, on les graderies respecten la topografia i, a l'interior de la pista, les formacions de lava i el bosc coexisteixen amb les altes torres d'il·luminació, com si fossin un material de construcció més.

El restaurant Les Cols, a la planta baixa d'una masia familiar a Olot, barreja tradició i contemporaneïtat no només en el llenguatge dels seus espais, sinó també en el menú degustació i els seus 22 plats, que, com suggereix Fina Puigdevall, xef amb dues estrelles Michelin, "evoquen la vida a l'aire lliure, la sensualitat, l'aire culinari, el temps". El recorregut per la masia i el pavelló d'esdeveniments forma part d'un experiment que és alhora gastronòmic i espacial. Gaudir dels entrants a la cuina d'immaculat acer inoxidable, del passeig per la concatenació d'espais translúcids del pavelló o de les postres servides en l'ascètic refetor daurat són algunes de les sorpreses assegurades.

A més del menú degustació, ofereix una opció més econòmica (20 euros) servida al pavelló de les Cols o a l'estadi de Tussols-Basil (quan el temps ho permet), que a l'estiu consta d'un arròs de pagès amb calamars i a l'hivern, escudella.

Situada a mitja hora amb cotxe d'Olot, en un nucli de quatre cases de Dosquers (Maià de Montcal), on el temps sembla que s'hagi aturat al segle XVIII, hi ha La Rectoria (dosquers.com), una masia original amb una església romànica del segle XII, i allotjar-s'hi suposa una immersió en l'entorn rural de l'interior de Catalunya. A més de descobrir rutes pintoresques i pobles medievals, aquest racó serveix com a base per conèixer els paisatges dissenyats per RCR, que s'erigeixen com les noves mutacions geològiques d'aquesta terra, igual que els volcans que l'envolten.

Fora de la Garrotxa, però encara a Girona, hi ha un altre projecte cridaner de RCR en una vall de pins i alzines a pocs quilòmetres de Palamós: el celler de Bell-lloc (fincabell-lloc.com). Està excavada sota uns vinyers de producció ecològica per dos motius: no alterar el paisatge i mantenir les condicions de temperatura i humitat adequades per a la producció del vi. Els murs de contenció evoquen el parc de Pedra Tosca i, una vegada més, representen el pas del temps on la terra i l'òxid es combinen amb l'olor del vi. És possible visitar els cellers, on una coberta plegada, talls de llum i murs inclinats ens apropen a espais de gran caràcter escenogràfic.