_
_
_
_
_

L’Ebre aboca 2.200 milions de microplàstics l’any al Mediterrani

Un estudi conclou que aquestes deixalles tenen majoritàriament un origen tèxtil

Microplàstics trobats al riu Ebre.
Microplàstics trobats al riu Ebre.UAB

Una investigació de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha analitzat la concentració de microplàstics al delta de l'Ebre, amb l'objectiu de quantificar-los. Segons l'estudi, es calcula que el riu Ebre aboca anualment 2.200 milions de microplàstics al mar Mediterrani.

Els microplàstics són partícules o filaments de menys de 5 mil·límetres, i poden procedir els que s'utilitzen com a matèria primera per crear altres productes (coneguts com a primaris) o els generats per la degradació de plàstics més grans (secundaris). El 70% dels que s'han trobat corresponien a fibres sintètiques, fragments de plàstic i films. Laura Simón, una de les autores de l'estudi, explica que els que s'han trobat tenen majoritàriament un origen tèxtil. “Cal continuar investigant per veure quin impacte té realment la nostra roba en el medi ambient”, assenyala.

L’article, publicat a la revista Science of the Total Environment, descriu que els rius són una de les principals entrades de plàstic als mars i oceans

L'article, publicat a la revista Science of the Total Environment, descriu que els rius són una de les principals entrades de plàstic als mars i oceans. Després, aquest tipus de contaminants s'acumulen a les platges. L'autora, que és investigadora de l'ICTA-UAB, assegura que no s'ha analitzat tota la columna d'aigua, sinó únicament les zones més superficials del riu, les platges del nord del delta de l'Ebre i els sediments, per la qual cosa la concentració d'aquests microplàstics podria ser més elevada.

El riu Ebre és el segon més llarg de la península Ibèrica. No obstant això, els autors consideren que l'abundància d'aquests contaminants podria ser superior en rius situats a prop de zones urbanes, que no han de ser especialment llargs ni cabalosos.

Simón admet que caldrà continuar investigant els possibles riscos que pot tenir per a la salut humana l'acumulació d'aquest tipus de contaminants en zones de pesca i aqüicultura: “La zona del delta de l'Ebre i els voltants és important per a la pesca esportiva i les piscifactories que hi ha, per la qual cosa és fonamental quantificar quants microplàstics hi ha al medi ambient i com poden afectar l'organisme”.

Recentment, un estudi realitzat per gastroenteròlegs de la Universitat de Viena va analitzar la femta d'un grup de persones de nou països diferents i va descobrir que, de mitjana, hi havia 20 microplàstics per cada 10 grams de matèria fecal, procedents de nou tipus de plàstic diferents. Es confirmava així que els plàstics estan arribant a l'intestí. No obstant això, l'impacte d'aquest tipus de contaminants en la salut dels humans és una pregunta a la qual la ciència encara ha de respondre.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_