_
_
_
_
_
Opinión
Texto en el que el autor aboga por ideas y saca conclusiones basadas en su interpretación de hechos y datos

Pols final entre Colau i Maragall

Les expectatives de Valls s'han desplomat: va sortir com un globus i com un globus s'ha desinflat

Milagros Pérez Oliva
Ernest Maragall, Elsa Artadi i Ada Colau en un dels debats electorals.
Ernest Maragall, Elsa Artadi i Ada Colau en un dels debats electorals.Massimiliano Minocri (EL PAÍS)

Fermament ancorada a l’esquerra, a pocs dies de les eleccions municipals, la batalla per l’alcaldia de Barcelona es dirimeix entre Ada Colau i Ernest Maragall, amb avantatge per al segon. Això és el que indica l’enquesta que aquest diari publica, i que corrobora la mitjana ponderada de les enquestes publicades fins ara. Tenint en compte el marge d’error que qualsevol sondeig pot tenir, la situació és d’empat tècnic entre l’alcaldessa i l’aspirant, atès que cap dels dos es desmarca prou del seu contrincant com per arriscar-se a dir, amb el nivell d’indecisos que encara queda, de quin costat es decantarà la balança.

El que sí que és clar és que guanyi qui guanyi, si vol estabilitat, haurà de pactar, i és possible que no en faci prou amb el suport d’una sola força política. L’enquesta certifica l’ascens limitat de Jaume Collboni i la relliscada de les expectatives de Manuel Valls, que va sortir amb molt de soroll, i, de moment, sembla que s’haurà de donar-se per satisfet si manté els resultats que Ciutadans va obtenir fa quatre anys. La seva candidatura va pujar com un globus, i com un globus s’ha desinflat.

La pugna continua però el que és determinant serà qui quedi en primer lloc, per bé que sigui per unes desenes. Fins ara, Colau s’ha situat en el centre de la campanya com a principal figura a batre. “Tots contra Colau”, semblava que era el lema dels primers debats. Els seus oponents han fet mans i mànigues intentant desgastar-la, però, segons les enquestes, han anat marcant un lleuger avantatge per Maragall, les estratègies s’han reajustat i els altres candidats dirigeixen ara les seves ballestes dialèctiques cap a l’alcaldable republicà, inclosos els seus socis al Govern en la Generalitat, els exconvergents de Junts per Catalunya.

Aquesta darrera setmana serà decisiva perquè activarà la dinàmica de joc de billar que qualsevol elecció té des que la profusió de sondejos permet fer càlculs amb els resultats eventuals i fer càbales amb les possibles aliances.

Atès que hi ha dos eixos divisoris, l’identitari i l’ideològic, i que hi ha diverses forces polítiques en lluita en cadascun d’aquests eixos, resulta molt difícil aventurar com pot jugar el vot útil en aquest cas. Els votants del bloc sobiranista es trobaran amb el dilema de ser fidels a la seva sigla o donar suport a Maragall per garantir que l’Ajuntament estigui governat per un alcalde independentista. ERC li treu molt d’avantatge a JxC i, per tant, ja s’ha produït un important desplaçament. Però la victòria de Maragall depèn que arrossegui vots dins del bloc. L’espai convergent sap que ERC pretén consolidar el sorpasso de les últimes legislatives i afermar-se aprofitant-s’hi com la força hegemònica del sobiranisme, i es resisteix sense dissimular, encara a costa d’esquerdar la unitat del Govern català. Resulta molt il·lustratiu que Elsa Artadi hagi arremès contra la consellera de Justícia, d’ERC, acusant-la d’electoralisme per anunciar en plena campanya un decret per regular el preu del lloguer i impedir pujades abusives. Artadi ha estat molt dura i no ha ocultat que el PDeCat s’oposa a aquesta regulació, amb la qual ERC intenta desmarcar-se, com a força d’esquerres, del seu pacte d’anys amb la dreta exconvergent. Els republicans s’alineen així amb una dels principals senyals d’identitat de l’alcaldessa Colau, en el que pretén ser una picada d’ullet als votants dels comuns. Colau va ser la primera a plantejar polítiques valentes per frenar el preu dels lloguers i facilitar la construcció d’habitatge social obligant els promotors a reservar una part dels projectes a aquest tipus d’oferta.

El bloc sobiranista és molt compacte a l’hora d’expressar les seves preferències, cosa que no passa a l’altra part de l’eix identitari. En l’enquesta, Maragall obté les millors qualificacions com a possible alcalde per la simpatia dels votants de les quatre candidatures independentistes, inclosos aquells que no pensen votar-lo ni estan d’acord amb els seus plantejaments d’esquerra. Colau, en canvi, surt perjudicada per l’animadversió que suscita en els votants de dreta de tots dos eixos, que la puntuen molt negativament i això baixa la mitjana.

L’alcaldessa podria aglutinar vot útil dels qui volen impedir que l’independentisme es faci amb la plaça de Barcelona, però, en aquest cas, el banc de pesca es limita a l’electorat socialista. Malgrat que les posicions del PSC han millorat molt, Jaume Collboni queda despenjat de l’alcaldia en totes les enquestes i això pot decantar un cert vot útil a favor de Colau. El fet que l’alcaldessa hagi inclòs en la seva candidatura perfils moderats facilitaria aquest transvasament.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_