_
_
_
_
_
ENTREVISTA

Celestino Corbacho: “Jo no hauria anat a la manifestació de la plaça Colón”

El número tres de Manuel Valls rebutja la idea d’un superalcalde metropolità escollit a les urnes, una proposta que fa el seu cap de files

L'exministre Celestino Corbacho .Vídeo: JOAN SÁNCHEZ
Cristian Segura

Celestino Corbacho (Valverde de Leganés, Badajoz, 1949) torna a la primera línia política com a número tres de la candidatura de Manuel Valls per a les eleccions de Barcelona. La plataforma de l’ex-primer ministre francès té Ciutadans com a suport principal. Corbacho va deixar el PSC el 2018, partit amb el qual va ser alcalde de l’Hospitalet de Llobregat i ministre de Treball i Immigració. Corbacho atén EL PAÍS a la seu electoral de Valls, un apartament als Jardinets de Gràcia amb una infraestructura senzilla i que fa la sensació de temporalitat.

Pregunta. Ciutadans podria fer-se enrere i obrir-se a acords amb el PSOE?

Resposta. No formo part de Ciutadans, no ho sé. Aquestes eleccions generals es dilucidaran en una confrontació dialèctica molt forta, ens agradi més o menys. Però crec que després de les generals, la política està obligada a obrir espais d’entesa. Les trinxeres que s’estan cavant no poden ser el model a seguir. Hi ha temes que necessiten un consens. Els grans reptes d’Espanya no es resoldran amb una part en contra de l’altra.

P. Vostè ha explicat que no se sentia a gust amb el catalanisme del PSC. A què es referia?

R. No crec que m’expressés així. El PSC, en l’última etapa en què jo hi vaig ser, va tenir una posició dubitativa. Un exemple: el que era el meu partit no va concórrer a la manifestació del 8 d’octubre del 2017 per defensar sense complexos la Constitució i la unitat d’Espanya. Jo hi vaig ser, però el meu partit no. Crec que al PSC hi va haver persones a les quals els va pesar més el catalanisme, persones a les quals ens va pesar més el federalisme, però no hi va haver mai problemes.

P. Quines diferències hi ha entre el catalanisme del PSC i el que diu Valls que representa, o el de Lliures, els ex de CiU membres de la seva plataforma?

R. M’imagino que aquesta candidatura serà el reflex del pensament de Valls. Valls és catalanista, sense cap mena de dubte, és un europeista convençut i practicant; Valls té tots els seus valors en la socialdemocràcia i en un pensament social, i també té uns valors de defensa de la Constitució del 78 i de destacar el valor de la Transició, sense complexos. Jo comparteixo aquests valors, m’hi trobo còmode.

P. Vostè ha dit: “No tinc res a veure amb la plaça Colón”.

R. Jo no hauria anat a la manifestació de la plaça Colón.

P. Valls sí que hi va anar.

R. Però Valls no va pujar a fer-se la foto. Aquella manifestació es va convocar per un motiu concret, i si Vox no hi hagués estat present, no hi hauria res a dir. Estic d’acord que Valls anés a aquella manifestació sota la idea d’una defensa de la Constitució i de la unitat d’Espanya, però em quedo amb el seu gest davant d’una tercera força política amb la qual no estava còmode.

P. Vostè va assegurar al diari El Mundo que la idea d’un superalcalde per a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) “no té ni cap ni peus”.

R. Esclar.

P. Però Valls proposa aquesta figura.

R. No, no. Jo em refereixo al fet que el que no té sentit avui és anar a l’elecció directa del president de l’Àrea Metropolitana com si fos un superalcalde.

P. Això és el que Valls proposa.

R. No, no, ell no vol una elecció directa. Valls el que està dient és que Barcelona s’ha d’implicar en el projecte metropolità, liderar o coliderar els projectes metropolitans.

P. Hi insisteixo, ell ho ha proposat, fins i tot ho va fer en la presentació de la plataforma.

R. No vull entrar en polèmica de qui ha dit això.

P. Com ha de canviar el govern de l’AMB?

R. L’instrument ja hi és, no cal fer canvis. El que ha de fer Barcelona és implicar-s’hi, fer un relat i liderar-lo, que és diferent. Històricament Barcelona s’havia implicat en els temes metropolitans: la línia 9, l’ampliació de l’aeroport, el traçat de l’AVE... L’alcaldessa de Barcelona ni s’hi ha implicat, ni ha fet relat, ni ha liderat les polítiques d’àmbit metropolità, en el ben entès que cal fer-ho d’acord amb la resta d’alcaldes.

P. Veu la necessitat de concedir un estatus especial a l’AMB a la Constitució, donar-li més competències? També ho ha proposat Valls.

R. No cal. No va ser Manuel Valls qui va fer aquesta proposta. L’AMB té unes competències definides per la llei del 2010. L’AMB ja té un instrument, s’està treballant des de fa una dècada, molt avançat.

P. Hi insisteixo, Valls va proposar el reconeixement constitucional de l’AMB i dotar-la de més competències.

R. Benvingut sigui si demà és possible que l’AMB pugui tenir més reconeixement, fins i tot a la Constitució, i que es pugui millorar el seu finançament. Però l’AMB té una base jurídica i legal que és important, competències clarament definides i amb una experiència de gestió. Si el que vols és portar-me a entrar en contradicció amb Valls, la resposta és que no. He parlat amb Valls però no hem entrat en els petits detalls, hem parlat en l’àmbit general, de la mobilitat, de donar resposta als canvis de l’economia productiva, en el tema de l’habitatge, després entrarem en el detall, i estic segur que no hi haurà diferències entre el que opini Manuel Valls i el que opini jo.

P. Vostè ha destacat que l’accés a l’habitatge és una qüestió prioritària. Com promocionaria l’oferta d’habitatge social? Li sembla correcta la imposició d’un 30% d’habitatge social per a noves promocions?

R. Són idees anunci que no resolen el problema de fons. Vull veure el resultat final d’aquest 30% en blocs de cases de sis o vuit habitatges, a veure com ho gestionen. Queda molt bonic, molt bé. Crec que aquí hi ha molta teoria. Crec que el que es necessita és molt habitatge protegit i la gran majoria ha de ser de lloguer. Vivim en una societat de lliure mercat, els preus es regulen per l’oferta i la demanda. Col·loca’m 15.000 habitatges protegits a Barcelona, això actuaria sobre el preu del mercat.

P. On prioritzaria la construcció d’aquests projectes?

R. Tenim el barri de la Marina, que fins al Prat és l’espai natural per al desenvolupament residencial de l’economia d’equipaments i corredors verds. Tenim la Sagrera. Volem que arribi un tren d’alta velocitat al no-res? També tenim les Tres Xemeneies, i el 22@.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario Avui en Berlín y posteriormente en Pekín. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_