_
_
_
_
_

La Generalitat abandona el FLA però demanarà 6.713 milions a l’Estat

El Govern català esquivarà el ferri control exercit pel Ministeri d'Hisenda sobre els seus comptes

Dani Cordero
Pere Aragonès, aquest dijous.
Pere Aragonès, aquest dijous.Enric Fontcuberta (EFE)

Tot i que els Pressupostos per al proper any encara no estan aprovats i el Govern de Junts per Catalunya i ERC depèn d'un pacte amb Catalunya en Comú, el Departament d'Economia i Hisenda preveu que aquest any requerirà 6.713 milions d'euros, segons l'últim document elaborat per a inversors estrangers que consta en la web de la conselleria que dirigeix Pere Aragonès. Aquests recursos procediran del Fons de Facilitat Financera (FFF), ja que la Generalitat abandonarà el proper any el Fons de Liquiditat Autonómica (FLA).

La Generalitat deixarà al gener el FLA per passar a finançar-se a través de l'FFF, un altre mecanisme de liquiditat habilitat per l'Estat. Es tracta d'un “pas previ per tornar als mercats”, segons el vicepresident Aragonès. “És un pas important que ens ensenya el camí que encara queda per recórrer”, ha assenyalat el conseller d'Economia al seu compte de Twitter.

La Generalitat ha demanat prestats al FLA aquest 2018 més de 9.000 milions d'euros i la seva intenció per al 2019 era demanar-ne entre 8.000 i 8.500. El Govern, no obstant això, ha decidit renunciar a aquest mecanisme de liquiditat i recórrer a un altre de similar, encara que una mica més flexible, com és el Fons de Facilitat Financera, al qual es poden acollir les comunitats que compleixen amb una sèrie de requisits.

El Ministeri d'Hisenda ha decidit canviar la forma de control de la Generalitat després de comprovar que el 2017 va complir amb l'objectiu de dèficit, el de despesa i amb el període màxim de pagament a proveïdors, si bé aquest últim es va truncar a partir de l'abril del 2018 en modificar-se els criteris de comptabilització. Passar del FLA a l'FFF comporta avantatges substantius per al Govern, que es lliurarà del control ferri que en els últims anys ha realitzat el Ministeri d'Hisenda sobre els seus comptes i de l'obligació de redactar cada exercici un pla d'ajustament.

Des de la seva creació en plena crisi, el 2012, la Generalitat ha obtingut 57.923 milions d'euros dels mecanismes de liquiditat creats per l'Estat per finançar les comunitats autònomes. L'objectiu de l'Executiu català ha estat evitar aquestes ajudes i ha assegurat que la seva intenció és tornar als mercats financers per obtenir recursos, però la realitat és que a la fi d'aquest any el 80% del seu deute procedia de fons estatals. Fonts del Departament d'Economia asseguren que aquest retorn als mercats queda ara en mans de les agències de qualificació, que ho permetran si milloren els ratings del deute autonòmic, considerat encara avui com bons escombraries.

Fonts d'Economia han explicat a Efe que la Generalitat demanarà a l'FFF la mateixa quantitat que tenia previst sol·licitar al FLA, és a dir, una mica més de 8.000 milions d'euros, i que per aquest import pagarà el mateix interès.

L'administració catalana podrà adherir-se a l'FFF després de comptar amb el vistiplau del Ministeri d'Hisenda, ja que ha complert amb les exigències per acollir-se a aquest mecanisme, i això li permetrà seguir finançant-se a través de l'Estat, però amb un menor control sobre les seves finances.

La voluntat del Govern català és recórrer a l'FFF com a pas previ perquè Catalunya pugui tornar a finançar-se als mercats. En una entrevista amb Efe, el secretari general del Departament de Vicepresidència i d'Economia del Govern, Albert Castellanos, ja va avançar que la Generalitat barrejava tornar a emetre deute als mercats financers a partir del 2020, encara que va supeditar aquest objectiu al fet que es donessin una sèrie de condicions, com quadrar l'objectiu de dèficit, complir amb la regla de la despesa i “ser capaços de reestructurar el deute de la Generalitat, que suposa el 300% dels seus ingressos ordinaris”.

“Dependre menys del FLA i poder sortir als mercats [financers] no és una necessitat tan financera com política, perquè la Generalitat tindria un grau de sobirania econòmica superior”, va remarcar Castellanos, que va recordar que tres quarts del deute acumulat per la Generalitat estan actualment en mans del FLA.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Dani Cordero
Dani Cordero es redactor de economía en EL PAÍS, responsable del área de industria y automoción. Licenciado en Periodismo por la Universitat Ramon Llull, ha trabajado para distintos medios de comunicación como Expansión, El Mundo y Ara, entre otros, siempre desde Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_