_
_
_
_
_

Bargalló imposa la seva empremta a Educació i desfà les polítiques de Rigau

El titular del departament promet finançar les escoles bressol, a les quals l'exconsellera va retirar els recursos públics

Jessica Mouzo
Josep Bargalló, en una imatge d'arxiu.
Josep Bargalló, en una imatge d'arxiu.efe

El Departament d’Educació ha tornat a les mans d’ERC després de diversos anys en mans de CiU i els canvis a la conselleria es comencen a notar. El titular del ram, Josep Bargalló, ha començat a imposar la seva empremta i no li ha tremolat el pols a l'hora de desfer les grans mesures d'una de les seves antecessores, Irene Rigau. Per començar, el nom del Departament, que ella va denominar Ensenyament i que des de divendres torna a ser Educació, com en l'etapa del tripartit.

Els successius governs d’Artur Mas van deixar un departament amb 1.200 milions d'euros menys de pressupost, plantilles retallades i ràtios disparades. Unes circumstàncies que tampoc l'Executiu de Carles Puigdemont, més pendent de mantenir l’ofensiva independentista, va poder revertir. Bargalló ha volgut rentar la cara al seu departament i imprimir un segell més progressista en les polítiques educatives. Això implica, de facto, desmantellar els ajustos i mesures aplicats per la consellera conservadora, Irene Rigau.

Per començar, Bargalló ha estat taxatiu en un dels temes més espinosos del sector: els concerts educatius. El conseller va anunciar que no renovarà els acords amb els centres que segreguen per sexe (els últims convenis es van subscriure durant l'aplicació de l'article 155 de la Constitució) i revisarà tots els altres per evitar qualsevol tipus de segregació, també l'econòmica (centres concertats que cobren elevadíssimes quotes que impedeixen l'accés a les famílies amb menys recursos). La posició del departament contradiu el posicionament que havia mantingut fins ara el Govern, que evitava tocar els concerts educatius que segreguen per sexe. Rigau, de fet, va arribar a dir que aquests models “garanteixen l'èxit escolar”.

En aquest canvi de posició respecte als concerts, el director general de Polítiques Educatives, Carles Martínez, també va avançar a EL PAÍS que engegarà un sistema de finançament equitatiu, no pas lineal, als centres concertats. La realitat socioeconòmica de l'entorn influirà en el volum del concert.

Però Bargalló també ha decidit rescatar de l'ostracisme el finançament de les escoles bressol. Després de successives retallades (més d'un 50%), Rigau va deixar a zero la partida per als parvularis municipals i fins i tot va desviar 81,7 milions entre el 2012 i el 2014 del pressupost de les escoles infantils per a centres concertats. L'actual conseller ha tornat a prendre les regnes del finançament de l'educació de 0 a 3 anys i ha incorporat una partida per a aquest concepte en els Pressupostos del 2019, uns comptes que encara estan pendents d'aprovar.

Una altra mesura que ha desfet Bargalló és la celebració d'exàmens de recuperació al setembre per als alumnes de secundària. La mesura, suprimida des que la LOGSE va entrar en vigor, va tornar a les aules el 2011 amb l'excusa, segons Rigau, de combatre el fracàs escolar i augmentar el nombre de graduats en l'etapa obligatòria.

Set anys després, no obstant això, Bargalló ha retornat al juny les proves de recuperació per als alumnes de secundària. El conseller va al·legar que, després d'avaluar els resultats de l'avaluació al setembre en els grups més vulnerables, “no hi ha hagut cap avanç significatiu i no aportaven res”.

Bargalló també ha dit que no renuncia a recuperar la sisena hora, una de les grans retallades executades per Rigau.

“El conseller està desplegant l’agenda de la LEC”

Els experts també han notat el canvi de to al departament i un distanciament amb el que representaven Irene Rigau i les seves polítiques. “Rigau va fer una aplicació selectiva de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) i va desactivar el que no li interessava. Va retallar d'unes determinades partides i va centrifugar un munt de coses. Bargalló, en canvi, està desplegant l'agenda pròpia de la LEC, que Rigau va desactivar”, explica Ismael Palacín, director de la Fundació Bofill, un centre de recerca sobre educació. L'investigador apunta que ja en el canvi de nom del departament hi ha una altra concepció del paper que ha de tenir l'escola. Educació, aclareix, també és el terme utilitzat a la LEC i per altres organismes europeus. “Ensenyament és una concepció més restrictiva que remet a una funció instructiva. Educació inclou la visió social de l'escola”, afegeix.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_