_
_
_
_
_
Crónica
Texto informativo con interpretación

12 hores de caos al Parlament

Junts per Catalunya i ERC airegen la seva greu divisió en una jornada indesxifrable fins i tot per a l’independentisme

Àngels Piñol
Diputats de Ciutadans i PP esperen l'inici del ple que al final es va anul·lar.
Diputats de Ciutadans i PP esperen l'inici del ple que al final es va anul·lar.Albert Garcia (EL PAÍS)

“Junts per Catalunya ens amenaça amb enviar-ho tot a fer punyetes i anar a eleccions!”. Els xats d’Esquerra bullien a les 10.00 del dijous, dues hores abans del ple del debat de política general. Res és ja segur al Parlament. Després de la derrota de la via unilateral i l'empresonament i la fugida del Govern, els seus hereus no troben l'equilibri per conjugar la via pragmàtica d’ERC amb la més dura de Junts per Catalunya, que viu amb l'anhel que Carles Puigdemont sigui investit algun dia president, el nus de conflicte. La crisi va planejar aquesta vegada per la diferència de criteri entre els dos socis i rivals a posseir l'hegemonia de l'independentisme sobre com aplicar la suspensió de sis diputats processats per rebel·lió. Malgrat això, res feia preveure una implosió tan virulenta del Parlament.

La jornada va començar amb incertesa. El pacte sobre la substitució s'havia aprovat dimarts i el dubte residia en fins on pensava arribar el grup de l'expresident, l'ombra del qual és molt allargada. La foto és aquesta: dimarts, quatre hores abans del discurs de Quim Torra, el de l’ultimàtum a Pedro Sánchez, s'havia desencallat el conflicte. Després d'àrdues negociacions, que ja van obligar a cancel·lar un ple al juliol, el Parlament va celebrar una sessió en la qual va validar una fórmula per no contravenir la interlocutòria del jutge Pablo Llarena que va suspendre Puigdemont, Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull (JxC) i Oriol Junqueras i Raül Romeva (ERC). El dictamen té dos punts: l'hemicicle va votar que, en contra del jutge, no estan suspesos (així ho creuen independentistes i comuns) i, el segon (aquesta vegada sense la CUP) que podien designar un company per assumir les seves funcions. El text és salomònic: el primer punt porta l'autoria de JxC i el segon, d’ERC. El terme “designar” és clau per a aquesta història: és un eufemisme per no usar “substituir” perquè podria interpretar-se com la claudicació de Puigdemont.

Malgrat els focs d'artifici, l'acord, com va apuntar Miquel Iceta (PSC), implica acatar. ERC va registrar la petició de Junqueras i Romeva per “designar” el seu company Sergi Sabrià, per exercir els seus “drets parlamentaris mentre duri la situació jurídica actual”. Després que l'oposició desfilés pel faristol per valorar el discurs de Torra, Eduard Pujol, de JxC, va deixar estupefacte tothom en revelar que ells no ho farien perquè el ple havia aprovat que els diputats no estan suspesos i, per tant, continuava vigent la delegació de vot feta al maig. ERC, ja enxampada a contrapeu amb l'ultimàtum, va destil·lar ira. La legislatura tornava a estar a l'aire.

Escenes de tensió

Sota aquesta tensió, dimecres va continuar el ple amb la incertesa de si la posició dels puigdemontistes era o no una fanfarronada. Dijous, ERC va certificar l'amenaça. La Mesa i la Junta de Portaveus es van reunir i Junts per Catalunya va tornar a registrar el vot delegat. El lletrat major, Joan Ridao i Xavier Muro, el secretari general del Parlament, van ser taxatius: no s'ajustava al dictamen ni en la forma —no l’havien signat els afectats de forma individual— però, sobretot, en el fons. I la paraula designació no figurava per enlloc. Torrent va suspendre la Mesa i els va demanar corregir la forma. Era el migdia i el ple no va començar. Semblava que s'obria un marge però les alarmes es van disparar quan JxC no cedia. Membres del PDeCAT i d'alguna entitat sobiranista van pressionar. Van arribar escenes que van evocar les del 2017: rotllanes, curses, càmeres seguint l'anada i vinguda dels polítics. Diputats atònits —“Quin ridícul!”, va resumir un sobiranista— i d’altres murmurant que la llista del president no perdona Torrent que acatés el Tribunal Constitucional i impedís investir Puigdemont.

Torra i la consellera Elsa Artadi, per JxC i Torrent i Pere Aragonès, vicepresident del Govern, d’ERC, es van tancar al despatx del primer. La cafeteria del Parlament els va portar el dinar. Anava per llarg. A les 17.30, Sabrià i Pujol van comparèixer i van demanar perdó per l'espectacle i van anunciar un segon text validat per Torrent. Però, en directe, van saber que els lletrats tornaven a dir que no. El nou escrit signat pels diputats de JxC diu: “Verifico que el document entrat al Registre General expressa la meva voluntat d'acord amb la resolució del ple del 2 d'octubre”. Una altra vegada sense la paraula designació. Puigdemont va enviar la seva signatura escanejada. En el tall de la navalla, Torrent va posar el text a votació: 4 vots secessionistes contra 3 (Ciutadans i PSC). Votar no va ser trivial: implica que, si comporta conseqüències jurídiques, hi estaran afectats tots els sobiranistes.

Sobre les 19.00, es va celebrar una altra junta de portaveus perquè els constitucionalistes cursessin el seu rebuig a l'acord. La reunió va ser tensa: Josep Costa, de JxC, va entrar a la junta i davant de tothom va cridar Ridao. Santi Rodríguez, del PP, va voler dissuadir Costa de la seva obstinació. Ningú havia impugnat la via d’ERC encara que Ciutadans anunciï querelles, inclosa una contra Ridao. Elisenda Alamany, dels comuns, no va poder contenir les llàgrimes. Enmig del cansament, Torrent va ajornar el ple. El dubte és si Torra i Aragonès, que divendres van escenificar una delicada pau, han trenat un altre pacte. O si avui, a la Mesa, o demà, quan el ple es reprengui, es viurà una altra jornada del processisme sense fi i indesxifrable fins i tot per a l'independentisme.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_