El Besòs, l’última muralla de la gran Barcelona

La millora bestial que ha suposat la transformació del tram final del riu Besòs no s'ha traduït, gairebé tres lustres després (es va acabar el 2004), en una millora socioeconòmica de l'entorn. Els barris del Besòs al seu pas per Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Barcelona continuen sent els que concentren els índexs més alts de vulnerabilitat de l’Àrea Metropolitana (AMB). Les rendes són més baixes que les de la mitjana de la metròpolis (15,8% de població amb rendes baixes davant del 13% de la mitjana de l’AMB), l'atur és més elevat (més de la meitat dels aturats dels quatre municipis ja no cobren prestació) i la qualificació de la població, menor (el 54% de la població té estudis obligatoris o inferiors i, de mitjana, en l’AMB això és el 43,6%).

Però la conversió del que va ser una claveguera a cel obert coronada per torres d'alta tensió en un parc fluvial (un milió de visitants a peu i un altre milió amb bici, cada any!, amb dades de la Diputació) ha millorat la qualitat de vida de l'entorn immediat i és una fantàstica pista d'aterratge per al futur. Encara que vagi molt a poc a poc.

I si va a poc a poc, asseguren veus com la de l'alcalde de Sant Adrià, Joan Callau, és per l'absència de grans infraestructures en aquest costat de Barcelona. El costat Llobregat té la Zona Franca, el port i l'aeroport, imants d’inversions privades milionàries i palanques de creació d'ocupació. El Besòs, més enllà del verd del parc, fa molt pocs anys que ha començat a tenir pols d'atracció. El Fòrum (com a espai d'actes massius), el port i la platja i el parc que hi ha darrere, el nou barri de la Catalana (que ha atret població de Barcelona) i l'última incorporació, el campus Diagonal-Besòs, amb 3.500 estudiants (que seran 15.000 quan s'acabi de desenvolupar). “El tan injuriat Fòrum, ens va arreglar aquest racó”, apunta Callau. “A la llarga també pot impactar a la Mina, un barri amb problemes de difícil resolució però on les millores en la qualitat de vida de l'entorn acabaran impactant”, afegeix. La cirereta del pastís arribarà el dia que es desenvolupi l'entorn de les Tres Xemeneies, l'últim gran sector metropolità per transformar a primera línia de mar.

L'alcalde subratlla i aplaudeix el protagonisme de Barcelona en aquestes transformacions. “Barcelona ha de fer un pas i derrocar l'última muralla, que el que passa de les Rondes cap a dins, salti a l'altre costat”. És a Barcelona on l'alcaldessa Ada Colau ha apostat per centrar els 150 milions d'inversions del Pla de Barris en l'eix Besòs i on sorgeix la idea de l’Agenda Besòs, un full de ruta (sense pressupost ni calendari, ara com ara) per a un territori que comprèn cinc municipis, 98 barris i un milió d'habitants (el 12% de la població catalana i el 30% de la de l'àrea metropolitana).

Però també ha estat Barcelona qui més ha donat l'esquena al riu. Literalment. Mentre Sant Adrià i Santa Coloma tenen una façana fluvial, amb edificis que miren cap al riu (en la qual els pisos s'han revaloritzat), Barcelona els ha construït d'esquena. A més a més, excepte als barris de Bon Pastor i Baró de Viver, la Ronda separa la ciutat del riu.

El gerent de l’Ajuntament de Barcelona i un dels ideòlegs del Pla de Barris, Jordi Martí, parla de l'eix Besòs com a “pol estratègic per a la ciutat metropolitana”. Recorda que a Barcelona els eixos importants “són mar-muntanya” i malgrat admetre que “el Besòs té una textura diferent de la del Llobregat”, afegeix que “acabarà sent un eix central de la mateixa importància”. Martí discrepa que el parc fluvial no hagi impactat en els indicadors socioeconòmics de l'entorn: “Comparat amb altres metròpolis, el grau de desenvolupament i qualitat urbana de les nostres perifèries són infinitament superiors. Projectes com l’Agenda Besòs potser no són encara tangibles”, diu, “però posen les bases”. “Quan els projectes s'escriuen, van generant canvis”, postil·la Callau, que amb el terme municipal partit pel riu ha estat qui més ha notat l'impacte de la transformació.