Els recels interns van forçar la dimissió de Domènech

Las reticències internes amb el projecte polític dels comuns i les dificultats per consolidar el seu lideratge i el seu equip de dirigents van portar Xavier Domènech a tirar la tovallola dimarts passat i renunciar a tots els càrrecs que ocupava: diputat al Parlament, secretari general de Podem Catalunya i coordinador general de Catalunya en Comú, un nou subjecte polític format amb la fusió de diverses forces polítiques d'esquerres.

La renúncia de Domènech va provocar una enorme sorpresa i no va poder fer res per evitar-la Pablo Iglesias, secretari general de Podem, en la reunió que van tenir a Madrid dilluns. “Se’n va anar de vacances el 23 de juliol, una setmana abans del que era habitual, perquè va dir que estava esgotat i va tornar amb la decisió presa de manera irrevocable”, explica un col·laborador molt proper a Domènech.

Aquest historiador de 43 anys confiava que Catalunya en Comú, nascuda el desembre del 2016, no seria una amalgama de sigles ni una coalició electoral més, sinó una formació que abandonaria les quotes partidistes i així ho van pactar llavors Iniciativa per Catalunya Verds, Barcelona en Comú, liderada per Ada Colau, Esquerra Unida i Alternativa i Podem, que va passar una crisi descarnada quan la liderava Albano Dante Fachín.

Des del primer moment, Domènech va ser vetat per dissenyar el seu equip als Comuns i no va prosperar la seva proposta de col·locar Elisenda Alamany, actual portaveu al Parlament, com a coordinadora general, el mateix càrrec que ocupava ell. En el seu lloc va ocupar el càrrec la mateixa Colau. Tampoc no va ser ben vist per alguns sectors que Domènech fes el pas per ser secretari general de Podem a Catalunya. La conseqüència del desacord va ser que quan el mes de juliol passat van néixer els òrgans de direcció dels comuns, no es van poder cobrir i van quedar vacants.

A totes aquestes disputes internes i personalistes cal afegir un altre fet determinant que explica la dimissió: la complexitat del sistema polític català i la impossibilitat de trencar la dinàmica de blocs entre independentistes i constitucionalistes que sempre ha propugnat Domènech.

En les eleccions del 21 de desembre passat els comuns només van aconseguir vuit diputats, molt per sota de les expectatives creades, però lluny d'apostar pel seu lideratge, algunes veus van qüestionar l'estratègia de Domènech, expliquen fonts dels comuns, que reconeixen que no serà fàcil trobar un recanvi amb aquest carisma.

Colau va explicar dimecres la seva versió de la dimissió i va dir que no té res a veure amb les disputes internes dels comuns. “Segur que ens vam equivocar quan li vam demanar que deixés el Congrés per venir a Catalunya, perquè s'han de repartir les responsabilitats polítiques”, va dir l'alcaldessa de Barcelona a RAC1. A parer seu, la renúncia es deu a un “esgotament personal, polític i familiar” de Domènech.