_
_
_
_
_

Juan Antonio Bayona: “Els murs no podran parar mai res ni ningú”

Amb 'Jurassic World: el reino caído', el director català ha portat al seu terreny, el terror gòtic, la seva pel·lícula de la saga de Steven Spielberg

Tràiler de la pel·lícula 'Jurassic World: El reino caído'.
Gregorio Belinchón

Juan Antonio Bayona està nerviós. Potser és perquè ha vist com es feia realitat el somni d'un nen que va créixer marcat per Superman i admirant Steven Spielberg. O perquè arriba al final d'un llarg camí, el que ha recorregut el director català (Barcelona, 1975) –i a les seves espatlles el cinema espanyol– fins a dirigir una pel·lícula d'una de les sagues més famoses i taquilleres de la història. La fita és comparable a un anell de la NBA de Pau Gasol, si, a més, el jugador s'hagués endut als EUA mig equip del Barça, perquè Bayona ha treballat a Jurassic World: el reino caído amb la seva mà dreta, la productora Belén Atienza; el seu director de fotografia, Óscar Faura; el seu muntador, Bernat Vilaplana; i la seva actriu fetitxe, Geraldine Chaplin, i ha esquitxat de petits gestos autoreferencials una pel·lícula que beu en la segona part de la trama d'El orfanato, el debut en el llarg de Bayona. Dilluns al migdia, poques hores abans de la preestrena mundial a Madrid (una altra obstinació del director) del seu quart llargmetratge, abans que arribi als cinemes el 8 de juny, Bayona s'asseu a conversar amb EL PAÍS.

Pregunta. Hi ha diversos gestos a la pel·lícula als seus referents, que es revelen en els títols de crèdit, com, per exemple, els agraïments al seu pare, a Guillermo del Toro, que va ser el seu primer valedor, o a Fernando Trueba.

Resposta. Al dormitori del mecenes de la nova investigació hi he penjat un quadre del meu pare. Pel que fa a Trueba, ell em va convidar a fer un cameo a La reina de España, i jo li he demanat que aparegués a la meva pel·lícula.

P. La segona part de Jurassic World: el reino caído sembla El orfanato 2. Aquí és on la fa seva?

R. O Lo imposible 2. En l'origen del guió ja apareixia aquest gir cap a un desenllaç més claustrofòbic, en un ambient de terror. De fet, ja existia al primer Parc Juràssic, perquè, a més de la part d'acció, hi havia el final de la seqüència de terror. Amb aquest beneplàcit hem portat la pel·lícula a recuperar aquella sensació de por.

P. I aquesta pot haver estat la consideració perquè li truquessin a vostè per dirigir aquest film?

Spielberg em va dir: ‘Hi ha pel·lis [‘movies’, en anglès] i pel·lícules [‘films’], i tu has fet una pel·lícula”

R. Per descomptat. Ja em van temptejar amb la primera d'aquest Jurassic World, però mai vaig arribar a estar dins. Després, Colin Trevorrow [director de la primera, coescriptor d'aquesta segona i realitzador de la futura tercera part] em va trucar i em va dir: "He pensat en tu per El orfanato". Això em va agafar descol·locat i em va interessar. En el tràiler es veu que volem l'illa pels aires, així que no revelo res si dic que aquest gir és una declaració d'intencions de cara al futur.

P. Fins a quin punt es roda emmanillat una pel·lícula que és una frontissa en una trilogia?

R. Sempre es diu això que les segones parts no són mai bones, però hi ha alguna cosa gratificant en aquestes continuacions, i és que en aquests episodis és quan la història es torna més complexa. És el nus de la història. Agafes les repercussions de la part inicial i les portes de la manera més complexa possible a la tercera. Per això recuperem el personatge de Jeff Goldblum, perquè el seu personatge va ser la veu de la consciència, que va marcar les línies vermelles de la saga, i qui recorda la difícil relació que l'home té amb la natura.

P. Qui mana més a Jurassic World, Steven Spielberg o Trevorrow?

R. En el procés Spielberg és qui mana. El muntatge final li pertany, quan el necessitava m'atenia, i sempre va tenir respostes positives, en una experiència molt semblant a la que vaig tenir amb Guillermo del Toro a El orfanato. Una de les primeres coses que em van advertir de l'Steven és que no és gaire amant de la nostàlgia, no li agrada autoreferenciar-se, una cosa molt sana –tot i que hi hem colat un ninot d'ET– per expandir la pel·lícula cap a una altra direcció. Quan la va veure acabada, em va dir: "Hi ha pel·lis [movies, en anglès] i pel·lícules [films], i tu has fet una pel·lícula". Això me'n fa sentir orgullós.

Dins de la gran saga

En ocasions anteriors, ja va haver-hi cineastes espanyols a qui van oferir dirigir una gran pel·lícula de superherois, però cap havia completat el camí com Bayona.

Pregunta. És conscient que la seva presència en la saga juràssica és com l'arribada de Gasol a la NBA?

Resposta. Em sembla que els qui tenim aquesta possibilitat l'hem d'aprofitar, igual que jo vull seguir rodant a Espanya, com així serà amb el meu proper projecte. Si no, correm el perill que tot el cinema sembli el mateix rodat pels mateixos.

P. Però és una fita.

R. Jo m'alegro que hagi passat per fi, perquè ha passat abans amb moltes altres filmografies i ja era hora que passés. Cal derrocar murs. Hollywood adora el talent i no li importa d'on vingui. Tant de bo jo sigui el primer de molts.

P. Es pot fer política al cinema amb els dinosaures?

R. En general, les novel·les de Michael Crichton sobre Parc Juràssic ja reflexionaven sobre l'home en el món present. I el cinema de Spielberg sempre ha tingut la inquietud de reflectir el moment. Mentre filmàvem aquesta pel·lícula, ell rodava Los archivos del Pentágono i Ready Player One. Queda clar.

P. S'insisteix en la bioètica, que els murs no poden contenir... Hi ha una lectura que es pot traslladar a l'actualitat. Això neix del director o del guió?

R. Amb Bernat Vilaplana vaig parlar molt del contingut latent d'una pel·lícula que és aquí sense proposar-s'ho. I en aquest tipus de cinema hi ha una constant reflexió sobre l'home i el seu món. En aquesta història hi ha un enfocament inicial molt emocional sobre els dinosaures i un dilema moral, que em sembla que recorda molt Inteligencia artificial: quina és l'actitud cap a les criatures que creem? Això forma part de la llavor de la ciència-ficció, perquè és el tema de Frankenstein. Des de la inicial Parc Juràssic ja sabem que un mur no podrà mai parar res ni ningú. I ara jugo amb la idea de l'ésser humà que ocupa el lloc dels dinosaures, un món capgirat. Repeteixo el famós plànol del retrovisor d'un cotxe, però ara ja no hi veiem dinosaures, hi veiem humans. A l'estil de Soy leyenda.

P. En quin moment va ser conscient que formava part de Jurassic World?

R. En el meu primer viatge a localitzar a Kualoa Ranch, el lloc de Hawaii on s'ha rodat tota la saga. Aquí ho vaig sentir.

P. Va ser fàcil que acceptessin la seva petició de portar el seu equip?

Hi ha alguna cosa gratificant a rodar continuacions, perquè és quan la història es torna més complexa”

R. Va ser bastant fàcil.

P. Hi va haver algun no?

R. He tingut tota la llibertat possible. Alguna vegada em van dir alguna cosa semblant a "Estàs segur? Pensa-t'ho bé".

P. Nerviós?

R. Molt. Encara no hi ha hagut una projecció amb públic i, a sobre, començo a casa, i això em fa més respecte.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Gregorio Belinchón
Es redactor de la sección de Cultura, especializado en cine. En el diario trabajó antes en Babelia, El Espectador y Tentaciones. Empezó en radios locales de Madrid, y ha colaborado en diversas publicaciones cinematográficas como Cinemanía o Academia. Es licenciado en Periodismo por la Universidad Complutense y Máster en Relaciones Internacionales.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_