Entitats i partits alerten del fracàs de la renda garantida

L'aplicació de la renda garantida de ciutadania (RGC), la mesura social impulsada per una iniciativa legislativa popular (ILP) i que el Govern de la Generalitat va llançar l'estiu passat, ha estat des del seu inici perseguida per la polèmica. El secretari general de Treball, Josep Ginesta, va revelar dimecres que només 1.000 dels 31.000 expedients tramitats han estat aprovats. Entitats i partits polítics ho consideren insuficient i acusen la Generalitat d'haver portat aquesta nova ajuda al fracàs.

En set mesos de funcionament de la RGC, i malgrat múltiples peticions dels actors socials, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies havia declinat especificar quants sol·licitants estaven cobrant la nova prestació. Dimecres Ginesta va detallar que, des del 15 de setembre del 2017, es van tramitar 31.000 expedients. Se n'han resolt 19.000: han estat aprovades un miler d'ajudes, i se n'han rebutjat 15.000. Això vol dir que el 70% dels expedients han estat denegats. Queden 12.000 pendents de valorar.

Davant d'aquesta xifra, el malestar i la indignació per part de les entitats i els partits polítics que van promoure la ILP és generalitzat. “És absolutament insuficient, i aquest és el resultat del fet que l'ajuda nasqués amb problemes: de formació dels professionals, incidents informàtics, de transparència...”, assegura Raül Moreno, diputat al Parlament pel PSC. El socialista assegura que, en el procés de tramitació de sol·licituds, s'està fent una interpretació molt restrictiva de la normativa, i dubta de la validesa d'algunes de les raons per les quals es deneguen. Coincideix amb ell Marta Ribas, de Catalunya en Comú: “És alarmantment alt el nombre de negatives. Ens fa l'efecte que fan una lectura restrictiva per adequar la llei a les partides pressupostàries de les que disposen, quan això és un dret subjectiu”. Totes dues formacions presentaran les respectives resolucions per exigir transparència.

Un dels promotors de la prestació, l'activista Diosdado Toledano, va més enllà i acusa la Generalitat de “boicotejar des de dins” l'aplicació de la llei. “Els 12.000 expedients pendents de valorar haurien d'aprovar-se per silenci administratiu”, assegura. Toledano afirma, a més, que l'Administració “abusa i incompleix la llei de manera deliberada i continuada” amb les denegacions de sol·licituds sense motiu concret.

A Entitats d'Acció Social (ECAS), no obstant això, es mostren més prudents: “Aquestes xifres cal analitzar-les, segmentar-les per territoris... Hi ha moltes casuístiques. Hi ha coses millorables, com les dificultats d'implementació, però volem conduir el procés. Cal acompanyar la denúncia amb la proposta”, apunta la seva presidenta, Sonia Fuertes.

La Generalitat, per la seva banda, assegura que estan complint els terminis estipulats i rebutgen que falti planificació en el procés. Assegura que la majoria de les negatives es deuen al fet que els sol·licitants no compleixen el llindar d'ingressos i atribueix els incidents en l'aplicació a la falta de Govern, que ha impedit, segons la seva explicació, el desplegament del reglament que acompanya la llei i l'engegada de la comissió de seguiment per fiscalitzar i polir el procés.