Sèxting entre adolescents, una pràctica en augment i cada vegada més ràpid

Des del 2009, la prevalença del sèxting, pràctica de risc que consisteix a compartir electrònicament material sexualment explícit, s'ha incrementat exponencialment. Segons una metaanàlisi publicada a finals de febrer a la revista JAMA Pediatrics, un nombre considerable de joves menors de 18 anys participen o han participat en pràctiques de sèxting en algun moment; en concret, un de cada set (15%) ho ha fet enviant material sensible i un de cada quatre (27%), rebent-lo.

Tot i que la prevalença del sèxting és més elevada entre adolescents de més edat i en dispositius mòbils per sobre dels ordinadors, l'estudi posa sobre la taula una qüestió a la qual cal fer especial atenció: l'entrada de preadolescents d'entre 10 i 12 anys en les pràctiques de sèxting, un grup d'edat que per a Jorge Flores Fernández, expert en l'ús segur de les TIC i fundador el 2004 de Pantallas Amigas, és especialment vulnerable. “L'augment de la prevalença i la pràctica a edats cada vegada més joves té a veure amb el fet que actualment la tecnologia està més disponible: tenim més dispositius portables, cada vegada més barats i amb connexions també cada vegada més econòmiques, per la qual cosa les limitacions que podien existir abans ara ja no hi són. D'altra banda, l'edat d'ús de la tecnologia està disminuint i això afecta al fet que els adolescents entrin abans a aquest tipus de pràctiques de risc; però no ho fan tant per una qüestió de tipus sexual, sinó més aviat com una forma d'entremaliadura, per cridar l'atenció o per avorriment. Al final tenen tanta disponibilitat que acaben fent coses que potser no farien si no existissin tantes facilitats”, assenyala Jorge Flores.

Segons dades recents de l'INE, amb 11 anys més de la meitat dels nens ja tenen mòbil. Experts com Jorge Flores insisteixen que no existeix una edat que sigui l'adequada per comprar-los el primer telèfon, sinó que es tracta més d'una qüestió de maduresa i habilitats. “És com comparar-ho amb l'edat a què un nen es pot ficar sol a l'aigua o quan pot començar a esquiar. Tot dependrà de la preparació dels pares i els monitors, més que d'una edat concreta. Amb l'ús de la tecnologia passa una cosa semblant, depèn més de l'acompanyament, del coneixement i del temps que se'ls dediqui. Malgrat tot, per establir un marcador, considero que tenir autonomia plena amb un mòbil connectat a internet i xarxes socials em sembla inadequat, especialment en el cas de menors de 13 anys”, explica el fundador de Pantallas Amigas, que considera que el grup de preadolescents o d'adolescents de menys edat, de 10 a 12 anys, no és capaç de veure els riscos que suposen pràctiques com el sèxting en comparació d'un adolescent més gran, “que pot tenir més consciència del que està fent”.

Riscos del sèxting

Són diversos els riscos potencials derivats de la pràctica del sèxting. Entre d'altres, passa que si alguna cosa es fa en l'àmbit privat i transcendeix a l'esfera pública, el dret a la intimitat, a l'honor i a la pròpia imatge es veuen vulnerats. Com esmenta Jorge Flores, aquest tipus de pràctiques també pot ser un indicador de víctima potencial per a depredadors sexuals en el sentit que “són persones que fan pràctiques de risc”, la qual cosa les posa al punt de mira. Darrere del sèxting hi ha casos de venjança, abús i xantatge econòmic, emocional o sexual, que, en el cas de les nenes o adolescents, augmenten en certa manera la victimització per com estan arrelats determinats estereotips o tòpics en l'àmbit social. “Se les assenyala i se les ridiculitza amb més acarnissament, i això pot tenir conseqüències fatals, com el suïcidi. Ho hem pogut veure en casos com els de Jessica Logan o Amanda Todd el 2012, totes dues són exemples clars de suïcidis pel ciberassetjament iniciat a partir de la publicació no consentida d'una imatge cedida en la intimitat, en un cas a la seva parella i en l'altre a un desconegut”.

Darrere del sèxting es troben casos de venjança, abús i xantatge econòmic, emocional o sexual, que, en el cas de les nenes o adolescents, augmenten en certa manera la victimització

Segons Sheri Madiga, professora adjunta al departament de psicologia de la Universitat de Calgary (Canadà) i directora de l'estudi publicat a JAMA Pediatrics, el sèxting no consentit (és a dir, la reexpedició d'imatges o vídeos sense consentiment) o les formes coercitives de sèxting (és a dir, quan es pressiona algú per enviar un missatge), “poden, comprensiblement, causar considerable angoixa als adolescents”. També té greus conseqüències legals potencials. “El sèxting es pot assemblar molt al comportament sexual: quan és consentit, hi ha molt poques conseqüències negatives per a la salut, però el sèxting no consentit o forçat (igual que el sexe no consensuat o forçat) està relacionat amb una mala salut psicològica”, afegeix.

Tot i que es podria pensar que el sèxting consentit es pot relacionar amb conductes impulsives i de risc, com més freqüència de parelles sexuals, un nombre més alt de parelles concurrents i el consum de drogues i alcohol abans del sexe, per a Madiga no tots els joves que sextegen estan involucrats en conductes problemàtiques, sinó que aquesta pràctica també es pot dur a terme dins del context de relacions saludables.

En aquest sentit, hi tindria molt a veure la influència de tot el que passa a l'altre costat de la xarxa, és a dir, l'entorn en el qual estan creixent els nens i adolescents actuals i en el qual els mitjans de comunicació i la publicitat influeixen en la sexualització de les nenes i nens, que arriba molt aviat. Una hipersexualització que, en opinió de Flores, també es transmet des de determinats continguts digitals: “Ho veiem en youtubers i instagramers, per exemple, que traslladen models i missatges molt relacionats amb el sexe i l'erotisme, repetint uns patrons determinats, ja sigui per convicció o per conveniència”.

Educar una ciutadania digital responsable

Des de Pantallas Amigas treballen des de fa anys a oferir diversos recursos en línia de tres línies d'actuació diferents. El primer projecte partia de la idea que, atès que qui fa sèxting no és culpable de res, però s'exposa a uns riscos, necessita estar informat d'aquests riscos. Així naixia Pensarantesdesextear.mx, creada per prevenir el sèxting desinformat, sota pressió o sense reflexió, de manera precipitada. La va seguir Sextingseguro.com, enfocat des de la premissa que si s'ha pres ja la decisió de practicar el sèxting, almenys es tinguin unes pautes perquè es faci amb certa seguretat. I, finalment, Respetoimagenesintimas.com, enfocat a la prevenció contra la distribució de material sensible que ens pugui arribar d'algú. “Molts dels problemes que venen del sèxting parteixen del que la societat fa d'aquestes imatges que reben, ja que són els qui les fan virals. El sèxting és un fenomen global, no és només aquest nòvio pocavergonya que s'enfada i puja una foto per venjar-se, també es pot haver perdut aquesta imatge o vídeo i caure en mans d'algú amb intencions fosques, també és aquest pederasta que et busca amb insistència. I és per això que és interessant treballar en tots els fronts”.

Davant de la pregunta de què podem fer els pares perquè els nens tinguin eines per fer front a aquest tipus de pràctiques de risc, Madiga respon que ella demanaria als pares que fossin “més proactius que reactius” pel que fa al sèxting, de cara a crear una ciutadania digital responsable. “Tenir converses obertes a edats més joves, i amb freqüència, no només quan sorgeixen preocupacions. Els pares han de discutir el paper potencial del sèxting en les relacions sentimentals saludables, així com els possibles riscos i conseqüències. El concepte de pressió de grup, sexualitat, relacions en línia versus fora de línia, etc., també s'ha de debatre al si de la família”. Madiga reconeix que per a alguns pares la idea de parlar amb els seus fills sobre sexe els pot intimidar i que afegir l'entorn digital a aquesta equació, “que és territori desconegut per a alguns pares”, ho converteix en una doble amenaça. No obstant això, incideix que és precisament a la xarxa on els pares poden trobar alguns recursos útils que els serveixin tant per informar-se d'aquest món digital canviant com per preparar aquest tipus de converses, com el Common Sense Media's Sexting Handbook.

Per a Flores, autor de diversos materials informatius i didàctics relacionats amb el ciberassetjament i el sèxting, la primera eina que tenim els adults és l'exemple i en aquest sentit hem de millorar molt. “Anem conduint i “whatsappejant”, anem pel carrer teclejant, agafem una trucada de telèfon mentre estem dinant quan no hi ha cap necessitat, pugem fotografies de qualsevol, inclosos els nostres fills, sense demanar-los permís, i així un llarg etcètera. Els adults som un molt mal exemple per als nens i els adolescents en aquest sentit”, es lamenta. A més d'una millor utilització per part dels adults, Flores afegeix dues eines més al nostre abast: l'acompanyament i el coneixement de les aplicacions i del món digital per poder conversar i compartir amb ells aquesta informació; i la utilització de sistemes de control parental.

Jordi Jubany, docent, antropòleg i expert en educació digital i autor del llibre ¿Hiperconectados? (Lectio), comparteix aquestes recomanacions de Flores, i afegeix que pot ser d'utilitat compartir amb ells des que són petits els protocols que hauríem d'utilitzar nosaltres mateixos a la xarxa, com poden ser si tot el que pengem és útil, és veraç i té un bon objectiu. Segons Jubany, cal parar esment en la necessitat de desenvolupar la nostra identitat digital i el sèxting n'és un bon exemple. “La nostra empremta es pot veure si ens busquen des de Google, Facebook o Instagram. I tot el que digitalitzem, enviem o pengem és susceptible de trobar-ho en un context no previst. Hem d'aprofitar aquests casos reals de males pràctiques que coneixem en el nostre entorn i en els mitjans de comunicació per prendre consciència, aprendre dels nostres errors i utilitzar-los educativament. És molt important mantenir els canals de comunicació oberts amb els nostres joves en un entorn connectat que és diferent de l'entorn en què ens eduquem”, conclou.