‘Botifler’, l'insult preferit del ‘procés’

Botifler s'utilitza com a insult o sobrenom, però és una paraula interessant, almenys des del punt de vista filològic. No està clara l'etimologia d'aquest terme català que ha rebrotat amb inusitada força durant el procés secessionista. Designa despectivament als seguidors dels Borbó i, per extensió, els separatistes l'empren contra tots els espanyols oposats a la independència de Catalunya.

Dos són les principals teories sobre el seu origen: una sosté que és una creació culta de la parla d'influència francesa i una altra apunta a una invenció popular autòctona. La primera es remunta al sintagma francès beauté fleur ("la bella flor"), en al·lusió al lis de l'escut d'armes de la Casa de Borbó. De beauté fleur a botifler no hi ha més que un pas fonètic. Una derivada postula que el terme ve de l'adaptació del cognom del mariscal Louis François de Boufflers (1644-1711) i així es documenta a principis del XVIII en alguns textos.

Recolzen la segona tesissavis de la filologia catalana, com Francesc de Borja Moll o Joan Coromines. El terme provindria del català bot unflat, inflat, en referència a una persona gruixuda, rica, en contraposició a la majoria de població pobra i desnodrida dels segles XVII i XVIII. "Podia tenir també el sentit d'una persona conservadora", apunta Emili Casanova, catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de València. Moll i Coromines assenyalen que botifler comparteix arrel (botir) amb botiró, paraula usada per referir-se als soldats borbònics.

El terme apareix documentat a Catalunya des de principis del XVIII i també a Mallorca, però a València només figura en èpoques posteriors, assenyala Casanova. "Sempre té un sentit pejoratiu, de gabacho, i el seu ús es remunta a la Guerra de Successió. A Catalunya, ressorgeix amb molta força i s'estén en la Renaixença", el moviment cultural de reivindicació de la literatura i la llengua catalana de mitjan el XIX, agrega.

Del que no hi ha dubte és del seu significat contra els partidaris de Felipe V durant la Guerra de Successió (1701-1715), davant dels austriacistas, seguidors de la Casa d'Àustria, que rebien, entre uns altres, el malnom de maulets. La major part de l'antiga Corona d'Aragó s'havia decantat per l'arxiduc Carlos, més respectuós amb l'organització d'estil federalista dels territoris, si ben alguns historiadors matisen ara aquesta afirmació.

La veritat és que la victòria del bàndol borbònic va suposar la promulgació dels Decrets de Nova Planta, que van abolir les lleis i institucions pròpies dels regnes de València i Aragó (1707), del Regne de Mallorca (1715) i del Principat de Catalunya (1716).

Els "traïdors"

Avui hi ha certa confusió en l'ocupació de botiflers lligat a l'enconament del procés i la forma en què ho profereixen els independentistes. Alguns consideren que significa "traïdor". Històricament, està documentat aquest ús, però només referit a els qui a Catalunya van recolzar els Borbó. Ho ha reavivat el secessionisme com a insult, sobretot a les xarxes, dirigit tant contra polítics (Miquel Iceta, Xavier García Albiol, Paco Fruitos...) i també contra intel·lectuals (Marsé, Serrat...). Ja en la Diada de 2012, la primera llançada al procés, ho va haver d'escoltar Josep Antoni Duren Lleida, durant 12 anys (2004-2016) portaveu de CiU en el Congrés.

Sense aquest enconament, a la Comunitat Valenciana el terme es manté viu en zones on es parla valencià - el valencià és una denominació històrica del català pròpia del territori de l'antic Regne de València— i, sobretot, en àmbits nacionalistes, com a forma crítica de referir-se als qui poden representar el centralisme castellà o als qui reneguen de la seva llengua i cultura. Perviu, a més, la dita "Quan el mal veu d'Almansa, a tots alcança" ("Quan el mal ve d'Almansa, a tots ens perjudica").

Fa referència a la batalla d'Almansa, on l'exèrcit borbònic va infligir una severa derrota els austriacistes el 25 d'abril de 1707, que va obrir el camí al setge i incendi de Xàtiva, on segueix cap per avall un retrat de Felipe V a la Casa municipal de l'Ensenyament .