_
_
_
_
_

La CUP diu que la llei del referèndum es registrarà al Parlament aquest juliol

Quim Arrufat considera que els interrogatoris de la Guàrdia Civil són un preludi de l'Estat d'excepció

Àngels Piñol
Quim Arrufat i Núria Gibert.
Quim Arrufat i Núria Gibert.Carles Ribas

La CUP preveu que la llei del referèndum, de la qual penjarà la consulta de l'1 d'octubre, amb un articulat que han pactat Junts pel Sí i els anticapitalistes, es registri al Parlament divendres o dilluns vinent, és a dir, abans que finalitzi l'actual període de sessions. La norma es va presentar fa unes setmanes en un acte informatiu a la Cambra i després en un míting que Junts pel Sí va oferir al Teatre Nacional de Catalunya. Membres de la Guàrdia Civil es van presentar al cap d'uns dies al teatre a demanar informació sobre l'esdeveniment.

Más información
La llei del referèndum no preveu una participació mínima perquè sigui vinculant
La Generalitat denunciarà la Guàrdia Civil pels interrogatoris
Puigdemont: “L’1-O no hi haurà xoc de trens: un quedarà en via morta”

Després de registrar-lo a la Cambra, s'informarà en un acte paral·lel de la llei de desconnexió jurídica, tot i que els anticapitalistes creuen que en aquest cas la presentació pública no és tan imminent. Junts pel Sí s'havia plantejat exposar l'articulat d'aquesta segona norma abans que acabés el mes.

Quim Arrufat, portaveu del secretariat de la CUP, que ha detallat aquest matí a la seu del partit l'Escola d'Estiu que celebraran aquest cap de setmana els anticapitalistes a Vilanova i la Geltrú (Garraf), ha afirmat que els interrogatoris que està fent la Guàrdia Civil a funcionaris i càrrecs del Departament de Presidència pel referèndum no són més que un "preludi" de l'Estat d'excepció que està preparant el Govern de l'Estat per evitar-lo.

"Els interrogatoris ens recorden temps pretèrits d'un règim que no ha acabat d'anar-se'n d'aquest país", ha afirmat Arrufat, que ha lamentat que l'Estat prefereixi optar per la repressió en lloc d'abordar un conflicte i persegueixi tothom que estigui a favor de votar. "Prefereixen casernes i comissaries abans d'urnes i col·legis electorals", ha dit. Arrufat ha subratllat que el fet que hagi hagut de declarar l'exdiputat socialista Joan Ignasi Elena, president del Pacte Nacional pel Referèndum, reflecteix que l'Estat no ha tingut mai voluntat de negociar. El Pacte perseguia una consulta pactada –va recollir 500.000 signatures– i gairebé no té activitat des de llavors. "Estan preparant la pitjor de les hipòtesis i suspendre drets democràtics", ha resolt.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_