Miguel Blesa, condemnat per les targetes ‘black’ i amb dues causes pendents

L'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa de la Parra, el cos del qual ha estat trobat avui dimecres en una finca de caça de Còrdova, havia d'afrontar un complicat panorama judicial. El passat 23 de febrer, l'Audiència Nacional el va condemnar a sis anys de presó per apropiació indeguda i administració deslleial en el cas de les targetes black de Caja Madrid i Bankia. En aquesta causa, també van ser condemnats a quatre anys el seu successor, Rodrigo Rato, i 63 consellers i membres del consell d'administració de l'entitat, que van carregar despeses personals per 12,5 milions d'euros entre el 2003 i el 2012 amb les targetes per a despeses de representació que els havia proporcionat l'entitat.

Blesa i Rato van eludir la presó provisional fins que la sentència per aquesta causa fos ferma després d'haver presentat un recurs davant del Tribunal Suprem. L'Audiència Nacional va rebutjar les mesures cautelars sol·licitades per la Fiscalia Anticorrupció i les acusacions particulars. En el cas de Blesa, la secció quarta penal de l'Audiència va assenyalar que el seu comportament processal havia estat "irreprotxable" i va recordar que "en el procés penal espanyol el principi de presumpció d'innocència es manté incòlume fins a la fermesa de la sentència condemnatòria”.

L'expresident de la caixa madrilenya, que, una vegada convertida en Bankia, va ser nacionalitzada el 2012 perquè havia fet fallida, afrontava una altra amenaça de presó. Al gener, la Fiscalia va demanar per a Blesa quatre anys de presó pels sobresous i incentius il·legals que suposadament va atorgar, en col·laboració amb el número dos de l'entitat, Ildefonso Sánchez Barcoj, als alts directius de la caixa des de l'any 2008 i que van ser de 8,57 milions d'euros. El ministeri públic acusava tots dos dirigents d'un delicte continuat d'administració deslleial i reclamava que, a més de la pena de presó, reintegressin a Bankia —successora de Caja Madrid— o al FROB la quantitat defraudada.

Blesa es trobava imputat també per estafa en el cas de les preferents de Caja Madrid, una peça separada del cas Bankia sobre la col·locació de 3.000 milions d'euros en productes d'alt risc a persones sense coneixements financers, Bankia va arribar a tenir 300.000 clients afectats pels productes venuts per Caja Madrid i Bancaja.

El maig del 2013, el jutge de Madrid Elpidio Silva va ordenar, de forma il·legal i dues vegades, l'ingrés a la presó de Blesa per la compra per part de Caja Madrid del City National Bank de Florida. Silva va ser condemnat a 17 anys d'inhabilitació per prevaricació i dos delictes contra la llibertat individual. Segons la sentència, el magistrat va actuar amb “absoluta falta de competència” i va adoptar resolucions que són “un disbarat jurídic”.