_
_
_
_
_

La Fiscalia exigeix totes les dades a les empreses contractades per a la secessió

El ministeri públic investiga des de fa un any les "estructures d'Estat" de la Generalitat

La Fiscalia de l’Audiència Nacional investiga des de fa un any els moviments de la Generalitat per posar els fonaments de les anomenades “estructures d’Estat” per a la secessió. El ministeri públic, que veu possibles delictes de sedició, malversació i desobediència en les maniobres de l’Executiu per a la “desconnexió”, divendres va enviar la Guàrdia Civil perquè exigís a una vintena d’empreses tecnològiques, consultores i de ciberseguretat informació sobre els contractes amb la Generalitat per bastir dues d’aquestes estructures: els serveis d’intel·ligència i l’Agència Tributària.

Judici contra Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega per la consulta del 9-N.
Judici contra Artur Mas, Irene Rigau i Joana Ortega per la consulta del 9-N.Albert Garcia

Les empreses contractades per la Generalitat per engegar dues de les principals “estructures d’Estat” –algunes de molta grandària i capdavanteres en el seu sector– disposen de vuit dies per lliurar a la Guàrdia Civil tota la informació que tinguin sobre aquestes adjudicacions. En cas de no fer-ho en el termini i de la manera escaient, se’ls adverteix que poden incórrer en delictes de desobediència i de malversació de fons públics.

A finals de març del 2016, el llavors fiscal en cap de l’Audiència Nacional, Javier Zaragoza, va obrir dues investigacions sobre els passos administratius de la Generalitat per posar els fonaments als serveis d’intel·ligència (l’Agència Nacional de Seguretat) i l’Agència Tributària d’una hipotètica Catalunya independent.

La investigació, prorrogada per l’actual fiscal general de l’Estat, José Manuel Maza, ara que fa un any del seu inici, té dos objectius, segons fonts que la coneixen. El primer és indagar si s’ha produït un perjudici a les arques públiques i si s’han desobeït les diferents resolucions del Tribunal Constitucional que prohibeixen el procés secessionista català. El segon objectiu, no declarat, és impedir que si la Generalitat i el Parlament aproven les lleis de desconnexió, la subsegüent declaració d’independència disposi dels instruments necessaris per fer-se efectiva.

“Va comunicar la prohibició del Tribunal Constitucional?”

L'exhaustiu requeriment d'informació fet divendres passat per la Fiscalia de l'Audiència Nacional a les grans empreses tecnològiques, de consultoria i de ciberseguretat inclou diversos apartats en els quals els reclama alguna cosa més que la simple remissió de la documentació.

Així, els demana que també informin per escrit de “qualsevol altre contracte del qual no tinguem coneixement i que pugui ser utilitzat per al desenvolupament del qualssevol de les estructures d'Estat” de la Generalitat o que “fossin d'interès per a la investigació”, ja sigui perquè la mercantil requerida n'és l'adjudicatària o perquè se li hagi encarregat “a través de terceres societats o societats interposades”. També els demana que facilitin les dades que coneguin sobre altres acords de l'Executiu català amb companyies de la competència.

L'escrit de la Fiscalia també planteja a les empreses una petició que més aviat sembla un advertiment, ja que els pregunta si després de rebre l'encàrrec del Govern de Carles Puigdemont “es va comunicar a la Generalitat que la seva creació i engegada podia estar prohibida per admissió a tràmit o sentències del Tribunal Constitucional”. En cas afirmatiu, els reclama que aportin a la investigació “el document de l'empresa sol·licitant l'aclariment i el de la Generalitat contestant-hi”.

Finalment, els exigeix que, en el cas que els contractes adjudicats haguessin estat formalitzats mitjançant la fórmula d'una unió temporal d'empreses (UTE), identifiquin en les seves respostes “quines aplicacions informàtiques, informes de consultoria i estudis es van encarregar a cadascuna de les empreses que les componien, concretant l'encàrrec realitzat a cadascuna”.

Espionatge i Hisenda

El passat 8 de març, la Fiscalia de l’Audiència Nacional, dirigida ja per Jesús Alonso, va encapçalar la investigació de les empreses del sector tecnològic, de la consultoria i la ciberseguretat, suposadament contractades per la Generalitat per construir els serveis d’espionatge i l’Agència Tributària catalans. El ministeri públic, en un dels requeriments d’informació als quals ha tingut accés EL PAÍS, exigeix a aquestes empreses documents, dades i informació summament detallada sobre els contractes amb la Generalitat.

Divendres passat, dia 31, agents del Servei d’Informació i de la Comandància de Barcelona de la Guàrdia Civil van acudir de manera simultània a les seus de les empreses tant a Madrid com a la capital catalana amb l’escrit de la Fiscalia. Les companyies han de lliurar, en el termini de vuit dies, els expedients complets de cada contracte. També hauran d’explicar el procediment de contractació, l’import de les aplicacions informàtiques desenvolupades i la forma de pagament per part de la Generalitat.

Els escrits estan dirigits als administradors únics, presidents, directors generals o apoderats de les empreses tecnològiques i consultores. La Fiscalia els insta també a identificar cadascuna de les persones de les seves companyies involucrades en cada fase dels projectes, així com el responsable de la Generalitat que “va contractar, va supervisar i va mantenir els contactes” amb els caps de projecte o membres dels equips encarregats de desenvolupar els serveis contractats. També es vol saber si els treballs es van fer a la seu de l’empresa privada o en departaments de la Generalitat, i en aquest cas que s’especifiqui en quins.

Per posar xifra a una possible malversació de fons públics, la Fiscalia reclama a les empreses que concretin els costos inicials, finals i d’engegada de les aplicacions informàtiques o informes de consultoria contractats pel Govern presidit per Carles Puigdemont.

El ministeri públic s’interessa també per si les empreses contractades van estar supervisades per algun empleat o funcionari de la Generalitat i per si els tècnics que van desenvolupar els programes o van elaborar els informes “van haver de signar algun contracte d’exclusivitat o confidencialitat”.

Els possibles assajos d’aquestes aplicacions informàtiques també preocupen la Fiscalia. El requeriment exigeix a les empreses contractistes que, en cas que els programes ja hagin estat instal·lats a la Generalitat i estiguin funcionant, que identifiquin “el treballador de l’empresa encarregat de la seva activació”, així com “el funcionari de la Generalitat a qui se li va lliurar i se’l va instruir sobre el seu funcionament”. També exigeixen a les companyies que aportin a la Fiscalia “les contrasenyes necessàries per poder activar cadascuna de les aplicacions informàtiques aportades”.

L'anomenat Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN), òrgan encarregat d’assessorar la Generalitat en el procés de secessió i els membres de la qual, majoritàriament juristes, són nomenats pel president autonòmic, ha identificat una sèrie d’“estructures d’Estat” necessàries per garantir el funcionament d’una hipotètica Catalunya independent. Entre aquestes institucions troncals que els assessors del procés independentista han previst, hi figuren un poder judicial i un exèrcit propi, organismes de control de l'abastament d’aigua i energia, autoritats reguladores dels mercats i un banc central.

Les “estructures d'Estat”, en l'aire

El Tribunal Constitucional ja va anul·lar el juliol de 2016 per unanimitat les anomenades estructures d'Estat catalanes. La Generalitat les havia inclòs en la llei de mesures fiscals i financeres per 2015. En aquest text, entre altres preceptes, es preveia crear l'Administració Tributària per gestionar els impostos d'un futur Estat català.

La Generalitat també havia previst crear un catàleg d'infraestructures estratègiques, un pla director de l'energia, telecomunicacions i transport ferroviari, i pretenia dotar de competències de navegació aèria el ja existent Servei Meteorològic Català. L'alt tribunal va dictaminar que això envaïa competències de l'Estat.

El senador d'ERC Santiago Vidal, ara dimitit, va assegurar en diverses conferències durant el mes de novembre que la Generalitat havia obtingut "il·legalment" les dades tributàries dels ciutadans catalans.

Carles Viver Pi-Sunyer, director de l'Institut d'Estudis d'Autogovern, i exvicepresident del Constitucional, va afirmar que "la desobediència s'ha de fer d'una sola vegada i de forma total". L'assessor d'Artur Mas per al procés independentista va qualificar al juny de "suïcidi" explicar el contingut dels treballs de la Generalitat per a la independència.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_