Alarma a Holanda per la gespa artificial amb cautxú

Una trentena de clubs de futbol amateur ha suspès a Holanda els partits fins a un altre avís, pel possible dany per a la salut derivat de l'ús de gespa artificial amb cautxú. Denunciat aquesta setmana pel programa de documentals Zembla, de la televisió holandesa, ha portat el Govern a demanar una investigació urgent a l'Institut Nacional per la Salut i l'Entorn (RIVM). Per reproduir la sensació de l'herba natural, la sintètica se “sembra” de grànuls de cautxú reciclat. Procedents de pneumàtics usats, els científics que van col·laborar en l'emissió del programa no van descartar que poguessin afavorir l'aparició de càncer. Davant l'alarma generalitzada dels pares, l'Associació Nacional de Futbol (KNVB, en les seves sigles holandeses) “entén” la decisió dels clubs. Per la seva banda, el mateix Institut sanitari ha aconsellat “que els nens no juguin amb les partícules de cautxú perquè no estan fetes per a això”. També han de “dutxar-se i posar-se roba neta després dels partits”.

Fabricats normalment amb cautxú natural i sintètic, els pneumàtics són sotmesos a un procés químic (vulcanització) que inclou sofre i perllonga la seva vida útil. Perquè millorin les seves propietats, s'afegeixen altres compostos com òxid de zinc, antioxidants i hidrocarburs aromàtics policíclics (per l'olor del benzè en particular). Fonts de KNVB calculen que hi ha a Holanda més de 2.000 camps amb gespa artificial. En el 90% dels casos, van ser ruixats amb el granulat de cautxú procedent de rodes de cotxe (unes 20.000 per estadi) segons dades proporcionades per Zembla.

Com que els experts de l'Institut holandès ja van estudiar el 2006 la salubritat dels hidrocarburs aromàtics presents en les partícules i els va semblar satisfactòria, la nova controvèrsia els ha sorprès. Sobretot perquè els fabricants han de sotmetre's a les mateixes normes de seguretat vigents per a altres productes de cautxú no procedent de pneumàtics, ja siguin fundes de telèfon o joguines. Encara que de moment tampoc desaconsella “l'ús esportiu de la gespa artificial”, el centre espera tenir a punt el nou encàrrec del Govern abans que acabi l'any. “Ha aparegut més informació sobre aquests petits cossos”, assenyala, en un llarg comunicat penjat a la seva pàgina de web. Hi indica també les precaucions que cal prendre amb els menors a la gespa instal·lada en parcs o patis escolars: “És millor que només es practiqui esport i no es jugui, per evitar que els petits toquin les boletes”, subratllen els seus experts.

En el documental televisiu es qualificaven d'insuficients les conclusions de fa una dècada, “per incloure un sol estudi de grup reduït a set homes, sense dones ni nens, massa escàs perquè es pugui extrapolar”. Als Estats Units, Amy Griffin, antiga futbolista dedicada ara a entrenar, ha elaborat una llista d'unes 200 col·legues que han patit diversos tipus de càncer i van trepitjar aquesta classe de camps artificials. El seu treball ha servit també per apuntar un possible nexe causal.

Per precaució, una part dels clubs holandesos d'aficionats ha prohibit el joc fins a un altre avís. Uns altres han fet el mateix però només amb els menors, o tenen més cura amb els porters, més exposats que la resta dels futbolistes a ingerir o inhalar accidentalment els grànuls i almenys un consistori ha decidit escampar grans de suro en lloc de cautxú. Abans d'adoptar una resolució amb caràcter general, l'Associació de Futbol i la Unió Esportiva Municipal prefereixen rebre les noves conclusions dels científics locals. La Comissió Europea també ultima un estudi similar, que veurà la llum el 2017.