_
_
_
_
_

Barcelona va a la feina sense cotxe

Gairebé el 70% dels habitants de la capital catalana van a l’oficina sense usar el vehicle privat, segons la consultora immobiliària JLL

Josep Catà
Dos ciclistes a Barcelona.
Dos ciclistes a Barcelona.Joan Sánchez

Barcelona és la quarta ciutat del món en la qual els treballadors utilitzen menys el cotxe per anar a l’oficina. Aquesta és una de les conclusions a les quals va arribar la consultora immobiliària JLL en el seu estudi del juliol passat Comparando las ciudades del mundo del futuro. Situava, a més, la capital catalana com una de les ciutats que més bona imatge té i més es promociona. En un estudi més recent l’empresa assegura que Barcelona millora en indicadors de llarg abast com l’educació, la innovació, la transparència i la sostenibilitat. Amb el pla de Mobilitat (2013-2018), que inclou la nova xarxa d’autobusos i projectes com la connexió del tramvia i les superilles, l’Ajuntament pretén desincentivar encara més l’ús del vehicle privat i “recuperar l’espai públic per als ciutadans”.

Más información
“L’enemic públic número u de la ciutat és el cotxe”
La superilla del Poblenou redueix a la meitat l’espai per als cotxes

Les ciutats que estan per davant de Barcelona en aquesta llista de JLL són urbs amb una alta densitat de població i normalment amb problemes de pol·lució. No obstant això, el seu sistema de transport públic i les inversions en aquest sector fan que a Hong Kong gairebé el 90% dels residents es desplacin a la feina sense cotxe. La segueix París, amb una mica més d’un 80%, i Xangai, amb un 75% dels treballadors que van amb metro, autobús, bicicleta o a peu. Barcelona està en un 70% i Madrid apareix desena en aquesta llista, amb una mica menys d’un 60% de treballadors que no usen el cotxe per anar a la feina.

La regidora de Mobilitat de Barcelona, Mercedes Vidal (del grup Iniciativa per Catalunya - Els Verds), explica que encara que la ciutat tingui menys població, la densitat és molt alta i hi ha molt bona connectivitat. Això explica que, segons les dades de l’Ajuntament, un 42% dels desplaçaments es faci a peu o amb bicicleta, i que “només” el 15% dels trajectes que tenen origen i final a la ciutat siguin amb cotxe privat (si es compten els desplaçaments que connecten amb altres urbs, el percentatge s’eleva fins al 23%).

Encara que l’ús del vehicle privat sigui baix, Vidal assegura que els ciutadans no tenen aquesta percepció perquè hi ha un problema “enorme” de contaminació i perquè “els cotxes ocupen la major part de l’espai públic”. Per aquesta raó, l’Ajuntament té en marxa una sèrie de mesures que es noten a peu de carrer per reduir encara més els viatges amb cotxe, com les superilles o la nova xarxa d’autobusos. A més, els municipis de l’Àrea Metropolitana estan unificant criteris d’incentius per a la compra de vehicles elèctrics per pal·liar la contaminació: “Tenim 3.500 morts anuals per malalties relacionades amb la pol·lució a l’Àrea Metropolitana”, lamenta Vidal.

El projecte urbanístic més ambiciós de Barcelona és el de la connexió del tramvia per la Diagonal. “És un objectiu prioritari, perquè el tramvia unirà nou municipis amb el centre de la ciutat i serà un mitjà de transport molt competitiu”, assegura Vidal. Segons l’informe encarregat per l’Ajuntament, el tramvia serà l’alternativa per 12.500 cotxes, i les obres costaran 175 milions d’euros.

L’altre gran projecte és omplir Barcelona de superilles com la que es va estrenar a Poblenou, que permetran reduir el trànsit de vehicles privats fins a un 40%, segons el Consistori. La primera gran illa verda, en la qual els cotxes es veuen obligats a girar en totes les interseccions de les nou illes que la comprenen, està en marxa des del 5 de setembre.

A més, Barcelona preveu triplicar la seva xarxa de carril bici el 2018, amb la qual cosa la ciutat passaria dels 116 quilòmetres actuals a 308. El govern municipal destinarà 32 milions d’euros per a aquesta actuació. En l’última classificació que va fer el 2015 l’índex Copenhagenize sobre les ciutats que són bikefriendly, la capital catalana va pujar sis posicions fins a la número 11. “Aquest mandat acabarem el projecte dels carrils bici i la xarxa d’autobusos, i avançarem fins on puguem amb el tramvia i les superilles”, explica Vidal.

A més d’aquests projectes, l’equip tècnic de mobilitat de l’Ajuntament està estudiant altres mesures com restringir l’entrada de vehicles a la ciutat, o la instal·lació d’aparcaments dissuasius a les ciutats des de les quals inicien els trajectes que van cap a Barcelona. Vidal reconeix que per a això és necessària una estratègia metropolitana que implicaria millorar el servei de trens de rodalies i dels autobusos, cosa que és competència de la Generalitat.

CIUTATS DEL FUTUR

L’informe de JLL conclou que les ciutats mitjanes d’Europa com Barcelona tenen les eines per “convertir-se en ciutats del futur”, i tenen avantatges sobre les americanes per aconseguir l’objectiu de reduir la presència dels cotxes: “Són compactes i tenen una grandària que les fan sistemes manejables, confortables i sostenibles. Copenhagen, Oslo, Viena o Barcelona en són un exemple”.

També són europees les quatre primeres ciutats en la classificació de les que millor projecten la seva imatge, segons JLL. Barcelona és la tercera en millor projecció, després de París i Londres, per la captació de turisme de congressos i negocis i per l’“atractiu global” que té gràcies al bon clima i a la qualitat de vida. A més, l’informe diu que “Berlín, Amsterdam, Madrid i Barcelona tenen art, museus i moda, la qual cosa situa aquestes ciutats en les millors posicions de les llistes d’urbs amb cultura, estil de vida i obertura de mires”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Josep Catà
Es redactor de Economía en EL PAÍS. Cubre información sobre empresas, relaciones laborales y desigualdades. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona. Licenciado en Filología por la Universidad de Barcelona y Máster de Periodismo UAM - El País.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_