D’Internet a la xarxa elèctrica
En els propers anys hi haurà, o espero que hi hagi, al món de l'electricitat, una revolució semblant a la que Internet ha significat en la informació
Comencem aclarint significats. Per a alguns Internet és un protocol; per a uns altres és un espai de comunicació; per a uns altres és una infraestructura física. Red Eléctrica és per a molts una empresa pública, i per a uns altres és una xarxa que transporta energia elèctrica dels centres de generació als punts de consum. Jo vull donar a totes dues paraules el sentit de "xarxa de transport i d'intercanvi"; en un cas és d'informació i en l'altre d'energia. Penso que en els propers anys hi haurà, o espero que hi hagi, al món de l'electricitat, una revolució semblant a la que Internet ha significat al món de la informació. M'explico.
1. De la telefonia a Internet. Ja fa més d'un segle es va anar construint una enorme xarxa de cables de coure que va permetre que les persones poguessin intercanviar informació a través de la paraula. La xarxa telefònica era una xarxa de poca capacitat (uns pocs kilobits/segon, suficients per transportar sons) i de caràcter bilateral (és a dir, que els seus usuaris podien rebre i també emetre). Independentment, va aparèixer la ràdio i després la televisió, amb unes xarxes de difusió pròpies, que utilitzaven les ones hertzianes, i amb característiques oposades a la telefònica: enorme capacitat (molts megabits/segon) i caràcter unilateral. Existien uns centres d'emissió (emissores), i infinitat d'usuaris passius que només podien rebre (receptors). Això va crear un cert "oligopoli" de la informació, que s'està afeblint.
La digitalització del so i de les imatges, les fibres òptiques, els satèl·lits, i altres progressos tècnics, han possibilitat arribar a la situació actual en la qual "tots" (evidentment ho poso entre cometes) podem estar connectats a una xarxa complexa que anomenem genèricament "Internet", a través de la qual podem rebre i generar informació de qualsevol tipus, accedint a continguts elaborats professionalment o de forma espontània, i creant espais de comunicació social més o menys amplis. La xarxa és una infraestructura neutra (encara que penso que hauria de ser pública i més neutra) en la qual tots actuem intercanviant informació.
2. El nou model elèctric. Cal que canviem el model per reduir l'ús de carbó, gas i petroli, i substituir-los per recursos renovables: sol, vent, biomassa. El procés està en marxa i s'està accelerant per fer front al canvi climàtic. Però no podem limitar-nos a canviar només les fonts d'energia (de fòssils a renovables), sinó que hem d'incorporar un altre objectiu: reduir la generació concentrada de l'electricitat, i impulsar la generació distribuïda.
La naturalesa de la producció a partir de fòssils, va obligar a concentrar-la en enormes centrals i a construir una costosíssima xarxa de distribució d'electricitat de caràcter unilateral, de la central als punts de consum. El model actual ha afavorit la concentració del sector elèctric en enormes empreses, i l'existència d'una única xarxa. Això fa molt difícil que s'estableixi una veritable competència. Aquest fet, i el desencert en les polítiques de regulació, expliquen bona part de l'alt preu de l'electricitat.
Però la utilització d'energia solar, eòlica, o de biomassa, permet mini-centrals molt més petites, de caràcter local o fins i tot domèstic. Per tant, això suposa que els consumidors puguin ser també, de forma individual o col·lectiva, productors. És un fenomen molt similar al que he descrit en el cas de la informació. Per això m'imagino un model elèctric futur amb una enorme xarxa bidireccional, de caràcter públic, de la qual els usuaris rebin electricitat quan la necessitin, i a la qual ells mateixos aportin energia quan la produeixin en excés. És cert que això només funcionarà si hi ha una regulació pública adequada de tipus tècnic, jurídic i econòmic; però no costa molt imaginar-la.
3. Autonomia. Aquest escenari reduirà la nostra dependència dels països amb grans reserves petrolíferes; ens defensarà de les comprensibles temptacions oligopolístiques dels grans productors; reduirà el cost final en utilitzar el sol i el vent com a energia primària; i ajudarà a combatre l'escalfament global. Val la pena engegar els esforços necessaris per fer-ho realitat, uns esforços importants perquè caldrà vèncer moltes resistències.
Joan Majó és enginyer i exministre.
