Les subvencions agràries tenyeixen Catalunya de groc
Els agricultors catalans de cereal aposten aquest any per la colza perquè està subvencionada entre 60 i 80 euros per hectàrea
Aquesta primavera s’estenen els cultius grocs que tenyeixen els paisatges d’algunes zones de Catalunya, sobretot a Girona i les comarques centrals. És la plantació de moda entre els agricultors de cereal: la colza. El motiu principal pel qual els pagesos han adoptat aquest any aquest cultiu és la generosa subvenció amb la qual premia la política agrària comuna (PAC) de la Unió Europea els agricultors que aposten per aquest cereal de tonalitats grogues.
Ramon Bardají és tècnic a Lleida de l’Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA). Bardají assegura que la presència de la colza als nostres camps es deu a diversos factors: “La PAC concedeix ajudes extres a determinats cultius, i aquestes subvencions van d’entre 40 i 80 euros per hectàrea”. El tècnic d’ASAJA assegura que l’ajuda a la colza “és molt important i va d’entre 60 a 80 euros per hectàrea, sempre que el cereal es destini a l’alimentació animal”. La subvenció és específica i està dins dels ajuts als “cultius proteics”, una estratègia de la Unió Europea per reduir les importacions de soia i colza, amb la qual es dota de proteïna els pinsos animals. Bardají informa que les subvencions de la PAC també han introduït o expandit altres cultius a Catalunya. “En explotacions de més de 15 hectàrees la PAC obliga a destinar un 5% de la superfície a interès ecològic, és a dir, es pot deixar en guaret o conrear una plantació que fixi nitrogen a la terra, per aquest motiu aquest any s’estan plantant molts pèsols”.
La nova PAC evita el monocultiu i mostra interès per la flora i la fauna autòctones, i obliga a plantar, almenys, dos cultius als pagesos que plantin entre 10 i 30 hectàrees i tres cultius als que superin les 30 hectàrees.
Carles Vicente, responsable d’organització d’Unió de Pagesos, assegura que un altre dels motius que justifiquen un increment de cultius de colza és que l’any passat el blat de moro va estar a punt de donar pèrdues. “Molts pagesos han substituït el blat de moro per la colza, que té una llavor més barata i no falla tant”. Vicente informa que no tots els camps són vàlids per plantar colza, “ja que és exigent en aigua”.
El president de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), Joan Carles Massot, també apunta que les directives de la PAC fan canviar els cultius dels pagesos. Massot descarta que la colza es planti per destinar-la a biodièsel, ja que aquest no rep tanta subvenció.
La veritat és que les polítiques europees estan canviant els colors del paisatge català. Aquesta primavera les extensions grogues fan distingir la colza d’altres cultius tradicionals.
