La família, última barrera davant del maltractament

La Dolors està disposada que la seva filla Sílvia no torni a adreçar-li la paraula. “Val més perdre-la així que en una caixa de fusta”. Ella i el seu marit, el Xavier, han fet una cosa insòlita: exerceixen l’acusació popular en dos processos judicials oberts, per maltractament, contra la parella de la Sílvia perquè ella es nega a denunciar-lo. “No sabem què li passa, s’ha allunyat de nosaltres. M’imagino que ell li ha rentat el cervell”, lamenta la mare.

La història de la Sílvia, de 33 anys, trenca alguns prejudicis sobre la violència de gènere i demostra que afecta dones de tots els perfils. “És una noia preciosa, alta, rossa... La gent se la mira quan passa”, explica la Dolors. Ha crescut al si d’una família benestant, té formació i un grup d’amics nombrós. La noia va mantenir una relació passatgera amb l’Israel Freddy B., però es va quedar embarassada i va decidir tenir el fill. Des d’aleshores, segons consta en les causes judicials, ha estat víctima de maltractaments continuats.

L’Israel Freddy B. és ara a la presó de Brians per haver pegat una altra exparella. Fa uns dies, es va celebrar el judici contra ell pels fets que van tenir lloc la Nit de Cap d’Any del 2014. Aquell dia, es va presentar a casa de la Sílvia. Ella li va confessar que s’havia quedat embarassada altra vegada i que havia decidit avortar. “Li va dir que com que havia matat el seu fill la mataria a ella també”, relata la mare. La Sílvia va sortir al balcó i va demanar auxili. Un veí va trucar als Mossos, que “van destrossar la porta” per entrar al pis i detenir l’Israel. La Sílvia tenia el vestit trencat. Va explicar el que havia passat a la policia. Però després no va continuar endavant amb la denúncia.

La Dolors i el Xavier van passar a l’acció. “Tu ets la meva filla i aquest paio ha de pagar pel que t’ha fet”, li va dir el Xavier. L’advocada penalista Mireia Balaguer els va proposar d’exercir l’acusació popular —que permet a una persona o entitat personar-se en un procés judicial encara que no sigui la perjudicada directa del delicte— i el jutge la va admetre.

La Dolors encara es pregunta com ha pogut passar tot plegat. “Durant l’embaràs notàvem coses. No anava a treballar, tenia blaus als braços, portava molt maquillatge...”. En una foto apareix amb un hematoma a l’ull dret mentre sosté el seu fill, de pocs mesos, en un cavallet d’un parc infantil.

El primer episodi que la Sílvia va denunciar (només a l’inici) va tenir lloc abans, el novembre del 2014. Segons va explicar, l’Israel li pegava de manera assídua, l’obligava a mantenir relacions sexuals i la feia dormir al sofà, on li tirava aigua freda per sobre. El mateix dia que va parlar amb la policia, tot i això, la Sílvia va afegir que no volia denunciar la seva parella “per por de les represàlies” i, alhora, li va enviar un missatge de Whatsapp: “Toca el dos que he trucat a la policia”.

La causa del novembre es va arxivar perquè la Sílvia no va ratificar la denúncia i perquè els pares encara no s’havien personat en la causa. La Dolors i el Xavier, tot i això, han aconseguit que es reobri. En el seu escrit, la lletrada va al·legar que la Sílvia està “completament sotmesa a la voluntat” de l’Israel i “afectada greument per la síndrome de la dona maltractada, que no és capaç d’autoprotegir-se, demanar ajuda, exercir els seus drets”. Els pares, afegeix, pateixen per la filla i volen suplir la protecció que ella necessita com a víctima.

Fins i tot després de l’esdeveniment de la Nit de Cap d’Any, i amb l’Israel ja a la presó, la Sílvia hi va continuar mantenint el contacte. La Dolors no s’ho explica. “La Marta, la seva germana, diu que sempre ha tingut baixa l’autoestima i que té un perfil de noia salvadora...”. Avui, la Sílvia encara hi continua enganxada: cada diumenge porta el fill a Brians perquè l’Israel el vegi.