Un jutge ortodox, estricte... i lleonès

Jesús María Barrientos Pacho és un lleonès militant. Malgrat que ha desenvolupat gairebé tota la seva carrera professional a Catalunya, manté vives les arrels familiars i celebra, amb els amics –entre els quals hi ha jutges, a més de fiscals i advocats– grans dinars amb botillo, els budells de porc que són un clàssic de la gastronomia d’El Bierzo. Barrientos arriba a la presidència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) amb 55 anys. Els qui el coneixen el defineixen com “un jutge molt jutge”, i amb això el lloen. Amb això volen dir, entre altres coses, que és “un gran defensor de la independència judicial” i que “sempre manté el seu criteri, caigui qui caigui”.

Casat amb una funcionària i pare de dos fills, Barrientos es va imposar ahir en la votació (12-9) al progressista Miguel Ángel Gimeno, que optava a la reelecció. De tarannà cordial i esperit conservador, és membre de l’Associació Francisco de Vitoria, una mena de tercera via entre l’associació progressista i la conservadora. Barrientos s'ha marcat com a objectiu, entre d’altres, “agilitar els processos més complexos”, especialment els “relacionats amb la corrupció política”, segons consta en l'informe que va presentar com a candidat davant el Poder Judicial. Aquests casos són els que “estan incidint més directament en la credibilitat del sistema de justícia” i els que “posen en evidència la precarietat de mitjans i instruments d'investigació”.

Va començar a exercir de jutge fa 31 anys al municipi lleonès d’Astorga, però la seva carrera sempre ha estat vinculada a Catalunya. Presideix la secció vuitena (penal) de l'Audiència de Barcelona des del 2002 i, fa un any i mig, va ser nomenat membre de la sala civil i penal del TSJC. Ha participat, entre altres causes recents, en el judici a l'exdiputat de Convergència i Unió i exalcalde de Lloret de Mar Xavier Crespo, condemnat a nou anys i mig d'inhabilitació per donar tracte de favor a un empresari rus a canvi de regals. Barrientos va votar a favor de condemnar Crespo (opció que es va imposar) per un delicte de prevaricació, el contrari que Gimeno, que presidia la sala.

A la sala de vistes, Barrientos és un home “estricte, rígid, que pot fins i tot arribar a ser dur però sense perdre la cordialitat”. És, sobretot, un “formalista” aferrat a les normes, una mica ortodox, segons els lletrats. “És més aviat clàssic, sòlid. No cal esperar d'ell grans innovacions jurídiques”. Les fonts consultades coincideixen a retratar-lo com un “bon processalista” que dicta resolucions “assenyades i ben argumentades”, fins i tot encara que “no estiguis d'acord amb el resultat”, admet un advocat de Barcelona. Malgrat el seu perfil conservador, ha compartit sala amb persones de diverses ideologies (fins i tot amb algun magistrat independentista) i “ha treballat amb ells amb comoditat”.

Segons consta en el seu currículum, ha treballat com a consultor tant de la Unió Europea com de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional en països com Colòmbia, el Panamà i el Salvador. També ha exercit de professor de Dret Penal a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i és autor de gairebé una vintena de publicacions sobre dret penal i processal.

Aficionat als esports –practica, entre d’altres, el ciclisme– Barrientos té experiència en la gestió com a membre de la sala de govern del TSJC (des del 2009). En el seu programa d'actuació, demana un augment del nombre de places a Catalunya i es mostra disposat a mantenir una “defensa a ultrança” de les decisions que adoptin els jutges a Catalunya perquè no se sentin “pertorbats en la presa de decisions”.

Barrientos defineix la societat catalana com a “hipersensibilitzada políticament”. En aquest context, haurà d'assumir l'impuls sobre la causa oberta arran de la consulta independentista del 9-N, que està en la fase final d'instrucció.