_
_
_
_
_

Obres paradisíaques per a un canvi responsable

Pistoletto, icona de l''arte povera', mostra la seva proposta d'unió entre home, naturalesa i món artificial a la Blueproject

Una mostra de l'obra de Pistoletto que es pot veure a la Fundació Blueproject de Barcelona.
Una mostra de l'obra de Pistoletto que es pot veure a la Fundació Blueproject de Barcelona.BLUEPROJECT FOUNDATION

“L'art és la màxima expressió de la llibertat, cal col·locar-lo al centre d'una transformació responsable de la societat”. Ho afirma l'artista italià Michelangelo Pistoletto (Biella, 1933), un dels principals representants de l'arte povera del qual fins al 27 de març es pot veure una significativa mostra de la seva proposta a l'exposició que acull la Blueproject Foundation de Barcelona. Més enllà d'ensenyar les seves obres, una gran escultura de draps i una selecció de les pintures de miralls que el van donar a conèixer a tot el món, Pistoletto vol parlar d'El tercer paradís, el seu gran projecte, al qual dedica tota la seva energia i diners des de fa 12 anys.

“El concepte neix de la paraula paradís que en persa antic significa jardí. El primer paradís és el de la integració total entre home i naturalesa, el segon és el món artificial creat per la intel·ligència humana i el tercer sorgeix de la reconfiguració entre els dos. La dualitat dóna lloc al tercer element, una nova societat”, explica Pistoletto. Per a la seva idea l'artista ha dibuixat un signe, ampliant el símbol de l'infinit (un vuit en posició horitzontal) amb un tercer cercle, que representa “la matriu generativa d'una nova humanitat capaç de superar l'actual conflicte destructiu entre naturalesa i artifici”.

Aquest símbol va marcar la pauta de la performance que van dur a terme al parc de la Ciutadella uns 80 usuaris de l'Espai d'Inclusió i Formació Casc Antic (Eicascantic) al compàs dels joves músics de Riborquestra a mitjan novembre passat. “Els participants, que van treballar prèviament amb els conceptes d'El tercer paradís, van realitzar una acció formant els cercles laterals de paperets verds i vermells, que posteriorment en traslladar-se al cercle central, es van tornar blancs”, explica Antonia Salazar, coordinadora de l'acció, que va congregar molt públic, inclosa la nova comissionada de Cultura, Berta Sureda.

Pistoletto va escriure el manifest d'El tercer paradís el 2003, a partir d'una idea sorgida a la Cittadellarte, la seu de la fundació que va crear a la seva ciutat natal, Biella, entre Torí i Milà. Res a veure amb les fundacions tradicionals: la Cittadellarte és, segons la definició del seu creador "un laboratori de formació i informació, on es reuneixen artistes, escriptors, arquitectes, polítics i tots els qui contribueixen a dissenyar la societat, per connectar els diversos elements i elaborar un canvi”. Nascut com a centre de formació i producció, la Cittadellarte organitza cursos, residències i una infinitat d'activitats que toquen des d'un vessant creatiu tots els camps de la societat: de la gastronomia a la política, de la moda a la filosofia, de l'economia a l'art.

El tercer paradís concentra tota la meva experiència, des que vaig començar amb els autoretrats de miralls, un suport que inclou l'espectador i li permet formar part de l'obra. El mirall es trenca de mil maneres, però sempre ho reflecteix tot, mai menteix i cada persona és alhora una forma i un reflex dels altres”, ha assegurat Pistoletto en la seva recent visita a Barcelona, envoltat per les seves grans obres de miralls (el Macba en té un tríptic), incloses les que va realitzar en suport de la interculturalitat per al projecte Love difference, un moviment artístic per a una política intermediterrània. “L'art activa la superació de les divisions. És un sistema primari que permet treballar per canviar el món”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_