CDC sobre el ‘cas Palau’: “Ningú ha vist el tresorer rebent sobres”

Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) ha negat davant del jutge haver rebut 6,6 milions d'euros en comissions il·legals a través del Palau de la Música. En l'escrit de defensa del cas Palau, al qual ha tingut accés EL PAÍS, el partit nacionalista considera que les acusacions no passen d'una “mera sospita” i subratlla que “no hi ha cap indici” per concloure que va rebre 6,6 milions d'euros de la constructora Ferrovial a canvi de l'adjudicació d'obra pública.

La Fiscalia i el jutge consideren que Ferrovial va pagar bona part d'aquests diners (3,7 milions) en efectiu als dos extresorers del partit: Carles Torrent i Daniel Osácar. “Qui els va veure rebent aquests diners?”, es pregunta irònicament l'advocat de CDC, Xavier Melero. Com que Torrent va morir el 2005, l'únic acusat és Osácar, que afronta una petició de set anys de presó. “Ningú l'ha vist rebent cap sobre”, es respon l'advocat en el seu escrit. Una de les proves contra Osácar és que, en les anotacions de l'agenda de l'exadministradora del Palau Gemma Montull (també acusada) apareix el nom de “Daniel”. Tots els acusats, recorda l'escrit, han negat que aquest “Daniel” sigui l'extresorer de CDC.

Convergència anirà a judici com a partícip a títol lucratiu, ja que, presumptament, es va lucrar amb fons obtinguts de manera il·lícita. El partit d'Artur Mas, no obstant això, ho nega rotundament: “CDC no ha rebut comissions il·lícites de Ferrovial, ni per 6,6 milions ni per cap altre import”. Ni en el partit ni en la seva fundació afí (CatDem) “s'ha detectat cap increment patrimonial no justificat”. Tampoc s'ha demostrat que CDC “tingués unes despeses superiors a les seves possibilitats i als recursos susceptibles de ser sufragats en diner negre”.

En l'escrit presentat davant del jutge, Convergència aprofita per remarcar perfil polític –ha participat “en la governabilitat de l'Estat amb transparència i lleialtat”– i defensa que totes les seves fonts de finançament s'han adaptat “a la legalitat vigent”.

Sardanes i havaneres

A més dels 3,7 milions en efectiu, la investigació considera que 630.000 euros més van anar a parar a les arques del partit mitjançant falsos convenis de col·laboració signats entre el Palau i la Fundació Trias Fargas (rebatejada com a CatDem després de l'escàndol). L'escrit defensa que aquests convenis es van “executar escrupolosament” i cita totes les activitats (“actuacions sardanístiques, de cant coral, havaneres”) que es van fer entre el 1999 i el 2008. El partit, no obstant això, ha optat per retornar els diners després de comprovar que l'expresident del Palau, Fèlix Millet, havia subscrit els convenis “sense la preceptiva autorització” dels òrgans de Govern de l'Orfeó.

La resta dels diners (2,3 milions) es va canalitzar, presumptament, a través d'empreses de correu i màrqueting electoral que van cobrar del Palau per encàrrecs no realitzats i que, al mateix temps, eren proveïdors i donants de Convergència. El partit defensa que no té “cap relació amb la facturació” d'aquestes empreses al Palau, i que les donacions que tres empreses (Mail Rent, New Letter i Letter Graphic) van fer al partit són “legals” i responen a un doble objectiu: “l'afinitat ideològica” i “el desig de fidelització d'un client important”.

La Fiscalia considera que CDC va rebre els 6,6 milions d'euros de Ferrovial a través del Palau a canvi de l'adjudicació d'obres públiques de gran envergadura (la línia 9 del metro, la Ciutat de la Justícia) durant l'últim Govern de Jordi Pujol. El partit creu que no hi ha indicis per considerar aquestes adjudicacions “no només il·lícites, sinó irregulars”. I assenyala que “cap funcionari públic ha estat citat a declarar” ni s'ha establert quines persones de l'Administració es va influir perquè facilités les obres a Ferrovial. És “una elucubració sense cap base”, conclou.

El partit demana que el jutge citi a declarar, com a testimoni, tot el consell d'Administració de Gisa –la principal licitadora d'obra pública de la Generalitat– que va adjudicar aquestes dues grans obres, així com als consellers de Política Territorial i Obres Públiques entre el 1999 i el 2004. Pere Macias, actual diputat al Congrés, va ocupar aquest càrrec fins al 2001, quan el va rellevar Felip Puig, que ara és conseller d'Empresa i Ocupació en funcions.