La ciutat de l’ordre

Alberto Fernández i les senyores i senyors que l'acompanyen a la candidatura municipal són persones d'ordre, defensores de la seguretat com a garantia de les llibertats individuals. Amb aquest manament com a bandera, imaginen una Barcelona cosmopolita, segura, amb un govern ferm per mantenir l'equilibri de drets i deures dels ciutadans i una Administració oberta i flexible per no entorpir la competitivitat d'una ciutat que volen acollidora i exigent en la seva autoestima davant de propis i estranys.

No forma part del seu ànim proposar d'ara endavant grans inversions urbanístiques, perquè, tot i que valoren l'èxit del model de l'urbanisme dels grans esdeveniments, creuen que ha arribat el moment del microurbanisme, entès com la creació i rehabilitació d'espais públics als barris perquè siguin nets, nítids, amplis, ben il·luminats i segurs.

En contraposició a aquest urbanisme del detall i de low cost, concentrarien en la mobilitat la capacitat de despesa municipal i dels diners que puguin aportar el Govern central i el català. Considerant el temps com la unitat de competitivitat respecte de les grans metròpolis rivals de Barcelona, creuen que l'increment de la rapidesa en els desplaçaments públics, privats i comercials és essencial per a aquesta carrera per la captació de negocis, inversions o turisme.

La gran prioritat és l'elaboració del Pla de Mobilitat que en aquest mandat no han aconseguit arrencar de l'alcalde Trias. De la mateixa manera que advoquen per una desregularització de la normativa municipal, al seu parer un fre a la instal·lació de noves empreses, voldrien veure les rondes totalment ampliades per evitar el col·lapse circulatori i impulsar el dinamisme econòmic metropolità.

A Barcelona hi falten túnels, acostuma a dir Alberto Fernández. De moment, van donar suport al de Glòries, que s'ha començat fa poc, veurien amb bons ulls la recuperació del vell projecte del túnel ferroviari d'Horta, obert també al pas de cotxes, i avalaran la cobertura de la ronda de Dalt en el tram d'Horta (i en tots els punts que se'ls proposi per guanyar espai per a la ciutat) així com l'ampliació en estudi del Litoral, al seu pas pel Morrot.

En aquest pla de mobilitat s'hauria d'abordar també la solució al problema de l'equilibri del transport públic i privat, formulat així pels populars: la llibertat d'elecció del conductor privat exigeix una gran millora en l'oferta de transport públic per convèncer-lo de deixar el cotxe a casa.

Els populars visualitzen una gran Barcelona a l'estil del gran Londres, amb una autoritat que acabi amb les mirades curtes i localistes que tenallen, a parer seu, l'actual àrea metropolitana. Sense aquesta construcció política administrativa no creuen possible que Barcelona pugui competir en la lliga mundial de les grans ciutats, les que en el futur concentraran el 80% del PIB global, moltes de les quals són ja més rellevants i tenen més pes específic que molts estats, asseguren en una referència poc subtil a altres projectes polítics de caràcter estatista.

Per convertir Barcelona en una de les grans metròpolis, no n'hi hauria prou amb el nou Pla Director Urbanístic, al qual donaran suport sense dubtar, ni amb unes rondes de circulació fluida; en el seu programa reclamen com a imprescindible un pla de reindustrialització d'àmbit metropolità, que en el seu desenvolupament específic per a Barcelona prevegi la consolidació del polígon industrial de la Verneda i la seva connexió amb la Zona Franca.

L'entrada en funcionament de la línia 9/10 és crucial per a aquest pla; per aquest motiu no posarien cap objecció a la inversió de 80 milions per acabar les tres estacions pendents al tram de Zona Franca. Són del parer que el desenvolupament del sector Zona Franca-Marina serà una de les claus del pròxim mandat municipal i que la instal·lació allà de la seu central d'Agbar és el principi de l'èxit de tota l'operació.

D'altra banda, les seves previsions són molt modestes. Saben que a l'última gran àrea de centralitat de la ciutat, la de la Sagrera, amb la seva estació central, el seu parc, la seva oferta comercial i residencial, encara li falta molt per acabar-se després del replantejament de terminis i fórmules de finançament obligat per la crisi; intueixen que la zona de les Glòries exigirà una mica més que la desaparició del tambor i la creació d'una zona verda per incorporar-se a l'imaginari ciutadà com a nou centre urbà, potser alguns edificis institucionals avui imprevisibles, per això la seva aposta urbanística es concreta a desenvolupar les ordenacions urbanes puntuals i pendents des de fa cert temps, de l'estil de l'avinguda Militar, Teixonera, Joan de Sada, Trinitat o les cases barates de Bon Pastor.

La desaparició de les presons Model i la de Trinitat representaran per al PP l'oportunitat de concretar el disseny dels nous espais públics i dels equipaments, tal com ells els voldrien, associats a la jerarquia dels seus valors, presentats com a determinants per a la cohesió social i la convivència pacífica dels barcelonins.

Després de llargs mandats en l'ostracisme municipal, en els últims quatre anys han experimentat la satisfacció de ser escoltats amb certa atenció gràcies a la influència dels seus vots: han col·locat idees puntuals en els projectes de CiU, com en la reforma de Diagonal i Glòries, o la privatització dels aparcaments municipals. Ara, aspiren a prefigurar una marca Barcelona que destaqui per la seguretat.