“Hi ha molts obstinats a fer desaparèixer UPyD”

Al cor d'UPyD hi batega des del seu naixement, el 2007, la tinta d'algunes de les millors plomes en espanyol. Ara, quan el partit que dirigeix Rosa Díez afronta una crisi sense precedents, en la qual centenars d'afiliats emprenen el pas cap a Ciutadans, aquests intel·lectuals vinculats a UPyD des del seu origen analitzen la crisi per a EL PAÍS. Com resumeix l'escriptor Andrés Trapiello: “Sembla que hi ha molts obstinats a fer desaparèixer no tant UPyD, sinó el que defensa”.

“Jo personalment dono suport a la Rosa”, explica Álvaro Pombo, escriptor, acadèmic, i membre de les llistes del partit a la Comunitat de Madrid. “Estic confús”, admet. “Veig que la cosa està malament i que el Congrés Extraordinari potser hauria de ser abans de les eleccions. Convindria salvar l'estructura d'UPyD, que està molt ben pensada per trencar el bipartidisme amb una tercera línia política de força transversal amb el millor de tots dos partits”, subratlla. “No sembla que hagi de resistir. Es podria fer un acostament a Ciutadans, però el moment ha passat”, tanca.

UPyD va arrencar amb el suport explícit d'intel·lectuals com Mario Vargas Llosa o Fernando Savater, que per problemes d'agenda han declinat participar en aquest reportatge. La formació, a més, sempre s'ha distingit per donar-los un paper protagonista, allunyat del de mer reclam electoral. Díez, la portaveu, sempre ha anat a buscar-los amb orelles i ulls oberts. Ara, quan les negociacions per unir-se a Ciutadans han fracassat en quatre ocasions, entre algunes d'aquestes firmes s'estén el desencantament.

Veig que la cosa està malament i que el Congrés Extraordinari potser hauria de ser abans de les eleccions Álvaro Pombo

“La política és un joc imprevisible, però els errors sempre es paguen”, avisa Félix de Azúa, filòsof i escriptor. “En un país on amb prou feines hi ha una generació que viu en democràcia des del seu naixement, els errors es paguen molt cars. A UPyD era evident que la unió amb Ciutadans suposava una esperança general i ningú ha comprès i segueix sense comprendre les raons del rebuig”, afegeix. “De motius per no unir-s'hi n'hi ha molts, però la veritat és que tots esperàvem un esforç dels dirigents per trobar motius d'unió”, prossegueix. “Justament o injustament, Rosa Díez ha aparegut com la culpable d'aquesta desunió. El preu que en pagarà és altíssim”, subratlla. “El més curiós és que encara seria a temps de rectificar. Falta molt per a les eleccions generals. Però en lloc de corregir el tret continua disparant-se al peu. És una llàstima perquè a UPyD hi ha un capital polític impressionant. Tant de bo no es malgasti”.

De motius per no unir-se a Ciutadans n'hi ha molts, però la veritat és que tots esperàvem un esforç dels dirigents per trobar motius d'unió Félix de Azúa

Diversos dels intel·lectuals consultats assenyalen punts d'inflexió que van canviar la dinàmica positiva de la formació, amb cinc diputats i quatre eurodiputats, i la van abocar a la crisi. Uns assenyalen l'expulsió de l'eurodiputat Francisco Sosa Wagner, que va deixar el partit a finals del 2014 després de demanar que s'arribés a acords amb Ciutadans. D'altres, ho atribueixen al fet que el Congrés Extraordinari que decidirà el futur d'UPyD després del desastre de les eleccions andaluses (cap diputat), s'hagi convocat per després dels comicis de maig, i no abans.

“El moment d'inflexió és posposar el Congrés”, opina el filòsof José Antonio Marina, votant d'UPyD i d'altres partits. “Des del que va passar amb Sosa Wagner, hi ha punyalades”. Hauria hagut de pactar? “Quan van començar les converses, Ciutadans no era res”.

“Després de set anys en què cap mitjà de comunicació ha volgut escriure la nostra biografia, ara la majoria volen escriure la nostra necrològica”, es lamenta Fernando Iwasaki, escriptor i historiador peruà que tancarà la llista a l'Ajuntament de Madrid. “A títol personal, l'única cosa que deploro és la forma en què Sosa Wagner va haver de deixar el partit. M'agrada saber que pertanyo a un partit que és: un, petit i decent (UPyD)”.

No ha canviat res en la seva política, excepte que no tenen diners per seguir tirant endavant les seves demandes contra la corrupció política i financera, circumstància de la qual sens dubte alguns s'alegraran i afavoriran Andrés Trapiello

“No acabo d'entendre el que està passant amb UPyD, fins a ahir mateix lloada per tants”, es lamenta l'escriptor Andrés Trapiello. “No ha canviat res en la seva política, excepte que no tenen diners per seguir tirant endavant les seves demandes contra la corrupció política i financera, circumstància de la qual sens dubte alguns s'alegraran i afavoriran”, argumenta. “La seva fermesa en aquesta lluita, com en la que mantenen contra els nacionalismes o a favor de les víctimes (del terrorisme o de l'exèrcit) continua sent la mateixa que quan van començar i el seu treball parlamentari és el mateix d'encomiable que el primer dia”, enumera. “Què ha canviat llavors?”, es pregunta Trapiello. “Les relacions de força dins del partit, cosa que fonamentalment incumbeix els seus militants i que aquests, pel que sabem fins ara, estan dirimint d'una manera escrupolosa i democràtica, és a dir, amb votacions que uns perden i d'altres guanyen”, recorda. “El que no s'acaba d'entendre és que des dels mitjans de comunicació, sospitosament unànimes, es presenti els que perden com una espècie de víctimes dels altres", critica. "El que és important és que els principis de regeneració democràtica i lluita contra la corrupció que han despertat tantes simpaties fins avui entre la gent, i que, pel que jo sé, continuen compartint totes les faccions del partit, continuïn endavant. Però sembla que hi ha molts obstinats a fer desaparèixer no tant UPyD, sinó el que defensen, escudats en si tal o qual persona de la direcció és més o menys simpàtica o ho fa millor o pitjor davant les càmeres".