Facebook traça les seves línies vermelles

Violència i amenaces. Conductes autodestructives. Assetjament. Llenguatge que inciti a l'odi. Són els títols que resumeixen què considera inacceptable Facebook a la seva xarxa social i es troben en les noves normes comunitàries de Facebook que el web ha decidit especificar aquest dilluns en una actualització. “Aquests estàndards estan dissenyats per crear un entorn on la gent se senti motivada a tractar-se amb empatia i respecte”, ha afirmat Monika Bickert, responsable de la política de funcionament global de Facebook, en un comunicat. Els motius, la sol·licitud dels usuaris de més informació sobre què està permès i què no: “Malgrat que la nostra política i protocols no han canviat, hem sentit que els usuaris consideren que seria d'ajuda més exemples i claredat en la seva aplicació, i és el que estem fent amb l'actualització d'avui”, aclareix Bickert.

La llista toca molts dels punts calents a la xarxa. Per exemple, el nu a Internet. El paràgraf no deixa marge per a dubtes pel que fa a menors: “La política de Facebook prohibeix terminantment que es comparteixi contingut pornogràfic o qualsevol altre contingut sexual en el qual estigui implicat un menor”. Adverteix que els nus que pengin els adults tindran “límits” marcats. Per exemple, fotografies que tinguin les natges com a motiu central, que mostrin pits femenins amb mugrons o genitals dels dos sexes no tenen lloc a Facebook. Per als pits, hi haurà excepcions: quan es tracti d'una mare alletant o d'un pit que mostri la cicatriu d'una mastectomia, Facebook permetrà pujar la imatge. I també prohibeix taxativament, com ja ho va fer Twitter, el revenge-porn, és a dir, parelles o amants que aprofiten fotos íntimes d'un ex per venjar-se per la ruptura de la relació.

L'assetjament té un apartat especial en què puntualitzant que conductes com “enviar sol·licituds d'amistat múltiples” podrà ser considerat com a tal. Qualsevol tipus d'ús de Facebook per a activitats que fomentin la violència, el robatori o el racisme també estan fora dels límits.

Aquesta acció del gegant social que dirigeix Mark Zuckerberg apuntala un protocol d'actuació per aturar la polèmica quan prengui una decisió amb impacte polític i social. Per exemple, quan el passat mes de desembre va decidir eliminar una pàgina d'activistes russos que feia publicitat d'una marxa davant del Kremlin en suport d'Aleksei A. Navalni, un dels líders de l'oposició. Facebook va eliminar el perfil, quan ja tenia més de 25.000 participants previstos, a petició del Govern rus de Putin. Tot i que després va permetre que pàgines clons continuessin amb la seva activitat. Bickert, en el seu comunicat, posa l'exemple de la blasfèmia per explicar com es comportarà Facebook en casos de legislació local: “Encara que no és una violació de les nostres normes de comunitat, avaluarem si el contingut denunciat i el restringirem si arribem a la conclusió que viola la legislació local”.

La companyia eliminarà fotos íntimes d’exparelles o examants que persegueixin venjar-se

Però de moment, el que no canvia és la responsabilitat de monitoritzar l'ingent volum d'informació de la xarxa social. No es plantegen automatitzar el procés de quines dades cauen en la regió del que està prohibit. Al final d'aquestes noves condicions, Facebook anima l'usuari a denunciar el contingut que vegi fora d'aquestes regles de joc. Però li recorda: “És possible que alguna cosa que et resulti desagradable no infringeixi cap de les nostres normes i no pugui ser eliminat ni bloquejat. Per aquesta raó oferim als usuaris la possibilitat de controlar què veuen a Facebook”.

A més d'aquestes normes actualitzades, Facebook ha aprofitat aquest dilluns per publicar el seu informe de transparència en les col·laboracions amb els governs el segon semestre del 2014. La llista de peticions dels països a Facebook ha pujat un 24% el 2014 respecte del 2013, amb els Estats Units al capdavant dels que més dades sol·liciten (14.274). Ha pujat apreciablement també el contingut eliminat per Facebook seguint aquestes sol·licituds, un 11% aquest últim semestre fins a arribar als 9.704 continguts eliminats per violar el marc legal d'una nació. Espanya puja per sota de la línia mitjana, ja que les sol·licituds del govern han augmentat només un 15% aquest últim any (de 883 a 1.014). “Com hem dit altres vegades, estudiem els requisits del govern per tenir una cobertura legal segons els nostres termes i seguint al peu de la lletra les lleis. Continuarem treballant amb els nostres socis de la indústria i la societat civil per exigir als governs una transparència addicional i perquè s'assumeixin les reformes necessàries en les pràctiques de vigilància per reconstruir la confiança dels usuaris a Internet”, ha afirmat l'assessor general adjunt de la companyia, Chris Sonderby, en un comunicat.