_
_
_
_
_

Marta Pujol va fer 12 projectes per a la Generalitat quan manava el seu pare

Cada germà es va endur 62 milions de pessetes el 1992 pel llegat familiar

Marta Pujol durant la seva compareixença al Parlament.
Marta Pujol durant la seva compareixença al Parlament.CONSUELO BAUTISTA

Marta Pujol Ferrusola, de 55 anys i arquitecta de professió, va obrir la sessió de la comissió d'investigació amb una dada desconeguda: entre el 1988 i el 1997, quan el seu pare era president, va fer un total de 12 treballs per a diversos departaments de la Generalitat. Van ser projectes variats, entre els quals promocions d'habitatges, dos centres d'assistència primària, la reforma d'un tercer, un altre centre sociosanitari, una llar d'avis o el projecte d'un arxiu. Els municipis on es van fer les obres van ser Calella, Blanes, Sant Cugat del Vallès, Vilafranca del Penedès, Llavaneres o Manresa, en molts casos governats per CiU.

L'estimació que va fer Marta Pujol és que aquests projectes van representar el 20% de l'activitat del seu despatx en aquella època. “De vegades m'obren les portes i de vegades me les tanquen per ser qui sóc”, va explicar. En el cas d'aquesta dotzena de projectes, tots van ser facilitats perquè es van adjudicar de manera directa, excepte en una ocasió, que va haver-hi concurrència pública. “Em venien a buscar”, va explicar.

La filla gran de Pujol també va reconèixer que actualment percep 2.264 euros bruts mensuals per 15 hores setmanals de feina a l'Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt (Maresme). Va justificar aquests ingressos amb l'argument que al mateix Ajuntament hi ha tres tècnics més en aquesta mateixa situació contractual, que es va iniciar el 1997 a l'Ajuntament de Llavaneres. En la seva defensa va dir que en tots dos consistoris hi ha hagut governs de tots els colors i que mai no han qüestionat la seva feina.

Marta Pujol, juntament amb els seus germans Jordi, Mireia i Pere, així com els seus pares, estan imputats en un jutjat de Barcelona per delicte fiscal i blanqueig de capitals després de conèixer-se la fortuna oculta confessada el juliol del 2014. La filla va revelar que la suposada deixa que els va deixar l'avi Florenci i que seria l'origen d'aquella fortuna va ser repartida entre els set germans el 1992 i que cadascun es va endur 62 milions de pessetes de l'època (uns 370.000 euros).

Ara cobra 2.264 euros de Sant Vicenç de Montalt per 15 hores setmanals

Els diners de la suposada deixa van ser gestionats entre el 1990 i el 1992 pel primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, fins que es van repartir. En produir-se la partició, Marta Pujol va obrir un compte a Andorra, que va mantenir fins el passat mes de juliol, quan va transcendir que els seus pares i diversos germans tenien dipòsits al país veí.

Va ser llavors quan Marta va regularitzar 558.000 euros davant l'Agència Tributària i va explicar que no es va acollir a l'amnistia fiscal perquè “tenia por”. En un altre moment, va reconèixer que anava una vegada a l'any a Andorra a recollir els interessos que li generaven els diners. En una ocasió, va admetre amb ironia, va viatjar amb la seva mare a esquiar, però “sense pistoles" a la maleta, en referència als escortes que els acompanyaven en aquestes sortides.

Després que el seu germà Jordi es declarés “molt amic” d'Artur Mas, ahir se li va preguntar per aquest fet i Marta va declinar valorar-ho. “Jo sí que no sóc amiga del president”, va dir. La sessió va concloure passats dos quarts d'onze de la nit amb la declaració d'un altre fill, Pere Pujol, qui no va sortir gaire del guió i va evitar donar nous detalls de la deixa perquè ja ha declarat davant la jutge. Sí que va defensar els contractes amb la Generalitat de l'empresa Entorn, de la qual és soci des del 2007 i que anteriorment era una consultoria mediambiental en la qual va entrar a treballar el 1993. Com la seva germana Marta, va al·legar que ha treballat per a governs de diversos colors de la Generalitat i de la Diputació de Barcelona.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_