_
_
_
_
_

La Comissió Europea diu que el 9-N és un tema d’“organització interna”

La Comissió reitera que no comentarà escenaris hipotètics

La Comissió Europea (CE) considera que no li correspon expressar-se sobre la consulta sobre la independència de Catalunya i que això és un tema d'"organització interna" d'Espanya, segons ha assenyalat avui el seu portaveu, Margaritis Schinas.

Más información
Brussel·les insisteix que una Catalunya independent quedaria fora de la UE (castellà)
Homs, després del 9-N: “La batalla internacional està per guanyar”
El 9-N a les portades (castellà)

"No és el paper de la Comissió Europea expressar una opinió sobre qüestions d'organització interna que tenen a veure amb l'ordre constitucional dels Estats membres", ha assegurat Schinas durant la conferència de premsa diària de la institució quan li han preguntat sobre el procés de consulta popular celebrat ahir diumenge a Catalunya.

L'Executiu comunitari, que ara presideix el luxemburguès Jean-Claude Juncker, ha anat reiterant que el debat sobiranista català és una qüestió d'organització constitucional interna espanyola. L'anterior CE, que va presidir el portuguès José Manuel Durão Barroso fins al passat 31 d'octubre, va assenyalar diverses vegades que si una part d'un Estat membre aconseguís la independència passaria a ser un "tercer país" en relació amb la Unió Europea (UE). En aquest cas, deixaria de pertànyer a la UE i, per tant, hauria de sol·licitar l'ingrés si volgués continuar dins del bloc.

La CE ha subratllat anteriorment que només s'hi pronunciarà el dia que rebi de l'Estat membre en qüestió un escenari jurídic detallat, i que mentre això no passi evitarà fer especulacions o comentar escenaris hipotètics.

La participació en la consulta participativa del 9-N a Brussel·les va superar ahir les expectatives dels organitzadors. A Brussel·les van votar 1.271 persones. Des de les nou del matí, una cua d'aproximadament tres hores d'espera agrupava catalans procedents de diferents punts del Benelux (Bèlgica, Països Baixos i Luxemburg) i de localitats del nord-est de França, de l'oest d'Alemanya i fins i tot de Suïssa. Tot i que molts votants van fer més de tres hores de viatge per poder votar a Brussel·les, la demora va ser rebuda amb optimisme per una majoria d'assistents. Entre banderes independentistes, senyeres i samarretes de la selecció catalana de futbol, els voluntaris van habilitar una tercera taula per poder agilitar el procés.

En Robert i la Gabriela, una parella que prefereix no revelar els seus cognoms, va arribar des de Frankfurt (Alemanya) per participar en el 9-N, una data que tots dos qualifiquen d'“històrica”. “Hem conduït quatre hores per arribar i fa tres més que ens esperem. Però val la pena”, van afirmar pràcticament a l'uníson. “Encara que el nostre vot no sigui un vot real, estic segur que tindrà conseqüències. El Govern central no es podrà quedar immòbil davant d'aquesta demostració democràtica”, va argumentar en Robert pocs minuts abans de dipositar la papereta a l'urna. A la sortida, cares d'entusiasme i alegria. “En algun moment vaig pensar que no podríem votar. Encara que això no sigui el mateix que van tenir a Escòcia, seria pitjor no tenir res. Així, Rajoy sabrà a través dels nostres vots, el que vol el poble català”, va apuntar, per la seva banda, la Maria, després de quatre hores de cua acompanyada dels seus fills.

Jaume Bardolet, coordinador de l'Assemblea Nacional Catalana a Brussel·les, va estar al capdavant de la jornada a la capital comunitària i va comptar amb 25 voluntaris. “La veritat és que no esperàvem més de 600 persones. Són les cinc de la tarda i ja calculo un miler de vots”, va celebrar.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_