Pujol assenyala com a successor el seu conseller d’Economia, Artur Mas
L'elegit pel president català és un economista barceloní de 42 anys Avui viatgem al 28 d'octubre del 1998
Artur Mas és l'elegit, el delfí. El jove conseller d'Economia del Govern ha estat assenyalat pel seu president, Jordi Pujol, com la persona que ell vol que el succeeixi a mitjà termini al capdavant del nacionalisme català. Pujol ha fet aquesta revelació a un restringidíssim nombre de dirigents de CiU. El pla successori que acaricia Pujol requereix guanyar les autonòmiques del 1999, encarregar a Mas la negociació d'un nou sistema de finançament autonòmic i, després, nomenar-lo conseller en cap del Govern, un càrrec semblant al de vicepresident, que ha romàs vacant en tots els gabinets de Pujol.
Una vegada extingits per diversos motius tots els astres polítics que històricament van brillar en l'òrbita successòria de Jordi Pujol (Ramon Trias Fargas, Josep Maria Cullell, Miquel Roca, Macià Alavedra...), el màxim líder nacionalista català es disposa ara a nomenar successor. L'elegit no serà cap dels que el van acompanyar en la construcció i consolidació de la força política que governa Catalunya des de fa 18 anys. L'hereu és un jove cadell nacionalista que ofereix un perfil més tècnic que polític. Es tracta d'Artur Mas, conseller d'Economia i múmero tres actual del Govern català, després del conseller de la Presidència, Xavier Trias.
Mas, un economista barceloní de 42 anys i protagonista d'una meteòrica carrera política, manté excel·lents relacions amb l'entorn familiar de Pujol, especialment amb el seu primogènit, Jordi Pujol Ferrusola. De caràcter fonamentalment dialogant, Mas és poc inclinat a les estridències espontànies, encara que no s'abstingui d'utilitzar les calculades.
El pla successori requereix guanyar les autonòmiques del 1999 i negociar un nou sistema de finançament
La seqüència del pla successori que Pujol està embastant i que ha confiat a pocs i estrets col·laboradors requereix una condició prèvia: que la coalició nacionalista CiU revalidi la seva majoria a les eleccions autonòmiques del 1999. El president català ha anunciat reiteradament i públicament que la primera prioritat de CiU en la propera legislatura serà negociar amb el Govern central un model de finançament autonòmic per Catalunya semblant al concert econòmic basc. La Generalitat reclama un sistema mitjançant el qual pugui recaptar el 100% dels impostos i, posteriorment, transferir-ne una part a l'Estat.
La negociació del nou model financer aniria a càrrec –per la part catalana i sempre que CiU revalidi a les urnes la posició hegemònica actual– del conseller d'Economia, Artur Mas. Si la negociació oferís els fruits que volen els nacionalistes, aquesta formació podria exhibir davant l'electorat un important triomf polític per encarar l'eventual contesa del 2003. I Pujol, personalment, no trobaria cap manera millor de coronar un mandat ininterromput que llavors sumaria 23 anys.
Mas manté excel·lents relacions amb l'entorn familiar de Pujol, especialment amb el seu primogènit, Jordi Pujol Ferrusola
A continuació de la negociació, Pujol nomenaria Mas conseller en cap del seu Govern, amb què oficialitzaria de forma solemne la designació del delfí.
Òbviament, aquesta seqüència pot veure's alterada per la realitat: CiU podria ensopegar a les urnes el 1999 o, tot i que revalidés la posició, la negociació financera amb el Govern central podria no tenir el resultat desitjat. En aquest últim cas, els nacionalistes ja calculen que el camí que caldria seguir seria la ruptura immediata de l'aliança amb el Govern del PP i la recerca d'una aliança a Catalunya amb els independentistes, sempre que fos suficient per governar.
Un altre factor que cal tenir en compte és l'actitud d'Unió, el soci minoritari de CiU i el líder de la qual, el democristià Josep Antoni Duran, també aspira a l'herència de Pujol o, almenys, a una part.
