Les llistes i els rànquings només són l’estampa d’un únic dia i queden lluny de ser representatives de la quotidianitat dels qui ens agrada llegir, escriure i ser crítics amb les inèrcies que intenta imposar-nos el mercat editorial
No s’ha de tenir un MBA per adonar-se que, des de fa un bon grapat d’anys, la nostra estimada ciutat només obre les portes a qui concentra tanta fortuna que entén l’art de muntar negocis com un simple hobby
Ara que vivim en uns temps en què és més fàcil conèixer un siamès que un jove de quaranta amb una nòmina que passi dels mil cinc-cents, parlar de xifres obertament és lògic i necessari
Davant dels milers de clics que acumulen els successos escabrosos o de l’èxit del ‘true crime’, el debat continua girant, obsessivament, al voltant de quin tipus de ciutadà hauríem de ser
Cada vegada és més habitual veure com, per pagar el peatge que suposa desconnectar una setmaneta a la platja, ens transformem en comercials picant a una porta freda i virtual