Logística per a llestos (perquè la desenvolupen o la contracten)

La logística és mecànica, previsible: carregar, descarregar, i poc més. Això suggereix el vell estereotip. Si de cas, és un missatger a la porta amb la furgoneta engegada que ni tan sols et mira mentre tecleja el teu DNI. O un carretó elevador que només desperta interès quan empeny una prestatgeria que fa caure tota la resta com un dòmino viral a Youtube.

Ara baixem de l’estereotip a la realitat que el desmenteix a Logistics 4.0 Incubator, la primera incubadora d’Espanya especialitzada en la indústria 4.0 (digital, robòtica, evolutiva), impulsada pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) amb el suport de Fundació Incyde (cambres de comerç) i Fons Feder. En menys de sis mesos ha acollit 30 empreses emergents que reivindiquen l’adjectiu “llestes” per la seva combinació de capacitat tecnològica i imaginació empresarial.

Desenvolupen drons per a lliuraments d’última milla, sistemes de percepció 3D i visió artificial en magatzems, simuladors virtuals amb un toc lúdic per entrenar plantilles, programari de robots especialitzats en preparació de comandes, models d’espais d’emmagatzematge compartits, cooperatives de bicicletes de repartiment, sistemes d’aparcament automàtic, assistents virtuals que actuen com a copilots en les cabines, automatització de conreus verticals, i tota mena de plataformes de gestió amb intel·ligència artificial (IA). Fins i tot un projecte d’infraestructura de transport automàtic, subterrani i en forma d’anell per a l’entorn industrial de Barcelona que es podria reproduir en altres ciutats europees.

Parlem d’empreses d’elit que “aporten valor, eficiència i versatilitat a les indústries, contribueixen a reorientar, diversificar i internacionalitzar sectors, fomenten la inversió i la innovació, i atreuen el recurs decisiu: talent digital i llocs de treball qualificats. Impulsen el teixit productiu per consolidar el hub logístic de Barcelona com a capital de la nova economia, i així beneficien la regió i el país”, assenyala Pere Navarro, delegat de l’Estat en el CZFB.

Aquest objectiu és natural en el sector més transversal per definició. Una dita clàssica en el gremi afirma que la competència ja no té lloc d’empresa a empresa, sinó de cadena de subministrament a cadena de subministrament. I no només de béns, sinó també d’informació. Aquesta cadena pot marcar la sovint petita diferència entre un negoci viable i una bona idea fracassada. Més encara si parlem de la seva versió 4.0, perquè s’alinea amb objectius estratègics, explica Navarro, com ara “reindustrialitzar, recuperar autonomia productiva, competir en tecnologies motores de la nova revolució industrial per no conformar-nos amb un passatge en els vagons de cua”.

En opinió de Miguel Sirvent, director gerent de Siming Solutions, una de les incubades, la logística 4.0 dibuixa un cercle virtuós: “Potencia una economia amb professionals d’alt valor afegit, la millor forma de crear un teixit dinàmic i amb prou atractiu per atreure capital internacional, el qual, per la seva part, repercuteix en més ocupació de qualitat. En sectors atomitzats i amb poca capacitat d’inversió, aquest canvi de mentalitat és clau per competir en el món”.

Alguns exemples d’aquest binomi humà/màquina en Logistics 4.0 Incubator:

Aquestes empreses aporten valor, eficiència i versatilitat a les indústries, contribueixen a reorientar, diversificar i internacionalitzar sectors, fomenten la inversió i la innovació, i atrauen el recurs decisiu: talent digital i llocs de treball qualificats

Pere Navarro, delegat de l'Estat al CZFB

Un full de càlcul, Dragon Ball Z i el primer operador digital

Hi ha gent qui neix amb un cervell logístic, tot està bé si tot està en ordre. Quan Juan Miguel Moreno va començar a treballar en el sector, any zero de la crisi de 2008, li deien “l’enginyer”. El fet que aquesta qualificació, avui freqüent ‒”la companyia que no tingui un departament d’enginyeria no romandrà en el mercat molt de temps”‒ fos una raresa, un àlies, dona una idea de com ha evolucionat la logística. Amb un simple full de càlcul personal, Moreno s’encarregava de coordinar i optimitzar les operacions d’alguns dels operadors més grans del país. I aleshores se’l va encendre aquella llum que atreu qualsevol inversor a la cerca de bons negocis: “Vaig pensar: si un full de càlcul em funciona per portar les operacions de tot un Nestlé o un Pescanova, amb un enfocament tecnològic això ha de volar. I així va sorgir Booboo”, relata el seu director gerent i cofundador.

D’aquesta manera va néixer la primera plataforma 100% digitalitzada, integral i basada en la intel·ligència artificial per a qualsevol procés logístic nacional o mundial, des d’enviaments de paquets, palets, contenidors, mercaderies voluminoses amb muntatge o sense fins a càrregues senceres, temperatura controlada o magatzems virtuals. Booboo és com una demo del concepte “logística industrial 4.0″, “un nínxol tècnico-professional que gestiona tots els actors en la seva cadena de valor, connecta les seves tripes amb qualsevol procés logístic intern o extern”. Aquest ecosistema digital és una infraestructura en si mateix, estimula la fluïdesa dels negocis com un pont, un port o un aeroport entre mercats. Per cert, i aquest nom tan curiós? “En el nostre web hi ha una pista: soc un friqui apassionat de Dragon Ball Z, en concret, de Majin Boo”.

Un enviament t’espera, quan puguis o vulguis, a la taquilla intel·ligent

Davant l’aventura de convertir una idea en una empresa emergent, quant val un soci amb la qualificació complementària perfecta? Pot valer el que val l’empresa. Aquesta és la història de Georgina Coll i Albert Bladas, ella experta en sistemes de dispensació, i ell en logística alimentària. Engranen aquest coneixement, el posen a favor de l’última milla urbana, i neix Columat, una empresa emergent que fabrica, instal·la i manté taquilles intel·ligents, a més del seu maquinari i programari de gestió. Modulars, de diverses formes i mides, normals o refrigerades individualment fins a 20 graus sota zero, es veuen en farmàcies i botigues, com a consignes en les estacions, en porteries a guisa de bústia, en oficines i empreses, en mercats i supermercats.

Pots recollir la teva compra de bledes i tomàquets, medicaments de ferro refrigerats, qualsevol adquisició de comerç electrònic o fer-ne la devolució, organitzar el tràfec de documents i paquets corporatius i de cotreball..., i fer-lo de manera automatitzada gràcies a una plataforma en el núvol, amb traçabilitat total, quan l’usuari vulgui o pugui apropar-se i obrir la taquilla des del seu mòbil mitjançant un codi QR. És una tecnologia complexa al servei d’un model senzill: les empreses lliuren i recullen a la primera, estalvien costos, emissions i trànsit; els usuaris, especialment els corporatius, gasten menys en logística i en temps i milloren la seva productivitat. Tothom guanya autonomia. Dit d’una altra manera: pura logística 4.0, segons Júlia Corral, especialista en màrqueting de Columat: “Integrem tecnologies avançades, transparència en la cadena de subministrament, flexibilitat i col·laboració entre les seves diferents baules, automatització i control. És una manera òptima d’entendre la logística, molt menys perjudicial per al medi ambient”.

Una torre de control que no deixa temps ni per menjar-se l’entrepà

Òscar Calaf podria escriure una sèrie de camioners i anomenar-la com l’empresa de la qual és director gerent: Hardman. Definir un model de negoci sovint suposa partir d’un ideal i anar ajustant-lo a la realitat. El seu és “millorar la vida de les persones en la logística”, però amb els preus dels carburants i la magnitud de la pressió fiscal “la majoria de les millores a penes es tradueix en guanys”. Això no obstant, no va haver de cercar massa el taló d’Aquil·les del transport: el temps mitjà d’espera per carregar i descarregar en les plataformes logístiques espanyoles és de tres hores i mitja. En una planta que mou 100 camions diaris, anualment significa 9.200 hores perdudes, 1,4 milions d’euros en costos directes, i 1,4 milions de quilos de CO2. “Un camió aturat és un cost per a la plataforma, pèrdua de productivitat per al transportista, un greuge al treballador i una calamitat per al medi ambient”, assenyala Calaf. “La pitjor situació logística? Necessitar un producte i no tenir-ne estoc. El pitjor estoc? Tenir un producte i no necessitar-lo. El pitjor cost? Pagar per estar aturats”.

La solució 4.0 a tots aquests problemes té un nom adient, la Torre de Control amb IA que coordina els agents ‒operadors, transportistes, proveïdors, clients, fàbriques, intermediaris internacionals...‒ per automatitzar les operacions, inclosa l’enrevessada gestió documental, i reduir l’espera a menys de quatre minuts. Solament és el principi, “la logística està tan lluny de l’òptim que qualsevol millora en processos representa enormes beneficis. La nostra solució no només millora el rendiment d’una planta, sinó el teixit industrial en posar tots d’acord. Estem molt il·lusionats amb el futur”.

Segur: vostè preferiria posar-se una vacuna amb control TrueCold

Qui hagi tingut un professor desmitificador, d’aquells que defensen la dada enfront del relat, se’n recorda. No és habitual trobar actituds tan franques com la de Miguel Sirvent, director gerent de Simig Solutions, quan diu que considerar la intel·ligència artificial una recepta per a qualsevol problema acaba en frustració, sobretot si l’empresa que l’adopta no governa les seves dades amb prou maduresa. A això es dedica la seva companyia: a l’analítica complexa, però centrada en reptes precisos. “No com a fruit d’una idea brillant, sinó de la interacció contínua amb els nostres clients logístics, en particular del sector farmacèutic, i de detectar la necessitat no resolta de la traçabilitat en la cadena de fred”. No cal detallar la importància d’aquest control, sense tancar els ulls un segon, en la distribució massiva de vacunes contra la covid, un cas real.

Un camió aturat és un cost per a la plataforma, pèrdua de productivitat per al transportista, un greuge al treballador i una calamitat per al medi ambient

Óscar Calaf, CEO de Hardman

Encara que semblin molt avançats, els actuals sistemes que monitoren la cadena en destí necessiten hores d’interpretació de les dades per part d’una persona qualificada, explica Sirvent. “Els professionals coneixem els riscos de tenir la mercaderia aturada, més encara en emergències com la de 2020″. La resposta de Simig és TrueCold, un programari com a servei (SaaS, sigles de l’anglès Sofware as a Service) que alerta a l’instant de qualsevol desviació de la seqüència òptima ‒en intervals de 30 graus centígrads sota zero a 8 graus centígrads sobre zero‒ i, amb independència del soci logístic i el maquinari utilitzat, redueix temps d’espera en validacions de qualitat. Si, per exemple, detecta una incidència a França de camí cap a Espanya, estalvia el cost de les següents etapes i permet de buscar una alternativa immediatament, sense esperar a arribar a la destinació. Ofereix informació estratègica en directe “i sobretot practicable: vivim inundats per un mar de dades, i la gran diferència és tenir les que necessitem en el moment just”, conclou Sirvent.