Què prefereixes: estar format o informat?

Si la informació es considera el principal actiu econòmic, el sentit comú o la curiositat preguntaran d’on ve aquesta informació. Fins que s’inventi la ciència infusa, la resposta serà: “de la formació”, font de tot coneixement. Pot ser que les màquines ja tinguin autonomia per a generar-la, però el seu origen està en un cervell humà format, informat i motivat. Tot i que, potser, hauríem de posar aquest últim terme al principi.

Quant val aquest coneixement? El Banc Mundial calcula que dos terços de la riquesa global son producte del capital humà, entès com el valor de les habilitats, l’experiència i l’esforç laboral. Encara que sembli un percentatge considerable, podria ser bastant més gran si aquest capital degudament educat cobrís l’enorme, la creixent demanda de professionals tecnològics.

Segons Gartner, aquest dèficit de talent especialitzat en robòtica, intel·ligència artificial, impressió 3D, cadenes de blocs o manufactura avançada, entre moltes altres disciplines, li costa al vell continent un 2% del seu PIB, l’equivalent a més de 300.000 milions d’euros no ingressats cada any. Seria just considerar a més altres factors, com ara que aquesta escassesa s’enquisti precisament en un moment en què la reindustrialització europea no es planteja com una opció, sinó com un deure històric.

La mare de totes les indústries

La formació seria, doncs, la fàbrica germinal. La factoria que produeix professionals per a tota la resta. I que no dona l’abast.

Si una persona adquireix aquestes competències precises, la seva ocupabilitat serà pràcticament immediata

Ángel Tarriño, coordinador de l’Observatori de la Formació Professional de la Fundació BCN Formació Professional

Si prenem Barcelona com a maqueta, alguns estudis confirmen que entre 2017 i 2019 l’oferta de professionals tecnològics va créixer un remarcable 23%. La demanda, però, corre encara més. Ho explica Pere Navarro, delegat de l’Estat en el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB): “La tecnologia evoluciona a un ritme sense precedents i accelerat per la pandèmica que desborda la capacitat d’actualització dels centres formatius”. Dades del Digital Talent Overview 2022: la demanda va créixer un 40% l’any anterior mentre l’oferta es va allargar un 11%

La solució, o almenys el pal·liatiu, seria hiperconnectar aquests dos pols. “Una formació més àgil i flexible depèn de la comunicació directa amb el teixit productiu per a detectar les seves necessitats. Si una persona adquireix aquestes competències precises, la seva ocupabilitat serà pràcticament immediata”, afirma Ángel Tarriño, coordinador de l’Observatori de la Formació Professional de la Fundació BCN Formació Professional.

La gerent de la fundació, Neus Pons, fa esment d’una altra eina de connexió: “La labor formativa de les administracions i entitats locals pel seu vincle directe amb el territori”. Aquesta xarxa publicoprivada ha estat determinant per a augmentar l’oferta, i els seus resultats de vegades revelen mancances, per exemple, que entre els matriculats en cicles TIC de la xarxa de centres de l’Àrea Metropolitana només hi hagi un 9% de dones. Un contrasentit sumat al de l’atur mentre aquest gran filó de treball de qualitat continua subexplotat.

No ve a llevar el treball

“La tecnologia no ve a llevar el treball a ningú”, afegeix Blanca Sorigué, directora general del CZFB, “però canvia les necessitats de les empreses, i és essencial que els treballadors es formin i actualitzin els seus coneixements per a tenir oportunitats”.

Cal il·luminar les causes de la bretxa per tal de veure les solucions. Segons Juan José Juárez, director de projectes de la Fundació Bertelsmann, molts centres educatius no parlen d’economia ni ofereixen quelcom tan sensat com són les dades d’ocupabilitat de les carreres i de l’FP, les “sortides” de tota la vida, o les de projecció del mercat. En conseqüència, els joves solen triar una professió “tenint en compte les assignatures que més els agraden o criteris purament acadèmics”. El món professional hauria de comprometre’s amb aquesta orientació primerenca, sense esperar a la sortida de facultats o centres de secundària per a fitxar.

La tecnologia no ve a llevar el treball a ningú, però canvia les necessitats de les empreses, i és essencial que els treballadors es formin

Blanca Sorigué, directora general del CZFB

Juárez no aplica lenitius. “El sistema educatiu-laboral treballa sense informació de qualitat sobre l’ocupació present i futura. Per això no funcionem com una societat intel·ligent i previsora, sinó prenent com a base titulars i decisions sense fonament”. “No té sentit”, continua, “que en l’oferta que prepara per a ser un professional no participin de manera articulada les empreses, que es quedin en un paper merament consultiu. Això no funciona”.

Elecció amb sentit pràctic

Manel Jiménez, vicerector de Transformació Educativa, Cultura i Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, comparteix aquesta idea. D’una banda, si hi ha carreres massives amb poca sortida laboral, vol dir que es desaprofiten les oportunitats de les tecnològiques. L’elecció hauria de respondre a “l’anàlisi deliberada de les capacitats de l’alumne, dels seus interessos reals i de la seva connexió amb la dedicació professional”.

Alerta: és un problema amb tantes variables que no existeixen solucions impecables. Sistemes millor orientats, com ara l’alemany, pateixen d’una mena de rigidesa, opina Jiménez, encara que és una rigidesa preferible. El vicerector proposa “serveis intensius i personalitzats de guia acadèmica i laboral a edats relativament primerenques”, a més de mesures d’eficiència com ara analitzar els plans d’estudis amb aquesta inspiració laboral, però sense caure en l’utilitarisme; també compta la formació social i humana, la formació per competències coordinada amb les habilitats que realment exigeix el treball, la formació dels propis centres educatius per tal de superar inèrcies i clixés, amb ganes de comprendre els processos cognitius i les innovacions docents. “I valentia per a descartar les pràctiques que es demostren estèrils”.

Exemple de formació dual

Connectar tots dos pols, formació i treball, en la formació dual és la teoria. AsorCAD, empresa de referència en impressió 3D, és la pràctica. El seu propi director general, Antonio Sánchez, és un producte d’aquest tàndem publicoprivat. Quan? La dècada passada? A començament del mil·lenni? No, en 1976, de manera que no es tracta d’inventar, sinó d’aplicar.

Les empreses tampoc inverteixen prou en formació, i és un error. Un profes-sional ben format en l’última tecnologia sempre serà més productiu i rendible

Antonio Sánchez, director general d’AsorCAD

Per això, la companyia capta talent mitjançant acords amb centres d’FP i universitats de fabricació mecànica o d’enginyeria, i el forma exactament en les habilitats que necessita, en les tecnologies reals per a la competència real, i verge, sense els vicis d’altres processos d’impressió.

AsorCAD seria, doncs, aquesta font de demanda que acaba generant l’oferta. I aquesta doble saviesa li permet el seu propi diagnòstic. Es tracta d’augmentar pressupost educatiu, i també de gastar-lo millor. “No és imprescindible que els centres tinguin el dispositiu més sofisticat, però sí equips entry level (nivell inicial) i llicències de programari suficient per a ensenyar els processos de disseny i fabricació que s’estan utilitzant en la nova indústria 4.0. Són els que es trobaran els alumnes”. L’empresa proporciona als centres llicències de programari més barates, i a més, forma el professorat en disciplines 3D.

No tota la responsabilitat cau del costat educatiu: “Les empreses tampoc inverteixen prou en formació, i és un error. Un professional ben format en l’última tecnologia sempre serà més productiu i rendible”, afegeix Sánchez.

Imant de talent

La formació dins de l’empresa és un cercle virtuós, perquè atreu talent amb ganes de progressar. I així entrem en un altre dels reptes essencials: la motivació per a formar-se. Per això, el professor Domingo Soriano diu que el concepte més repetit en les seves classes d’economia és, amb diferència, “incentiu”.

El sistema educatiu-laboral treballa sense informació de qualitat sobre l’ocupació present i futura

Juan José Juárez, director de projectes de la Fun-dació Bertelsmann

En aquest aspecte crucial, Juárez apunta a l’arrel, a les edats primerenques i secundària, quan de veritat arrela el gust natural per aprendre. Les disciplines tècniques han d’impartir-se d’una manera activa, enginyosa, la qual cosa no vol dir tornar-les puerils. Fer servir estereotips atractius, “en lloc d’associar-les a alumnes solitaris, amb cara de clavacolzes i ulleres, quan en primària els nens i les nenes l’únic que volen és tenir amics”. Juárez posa un exemple: la programació. Encara no s’ha aconseguit presentar-la i ensenyar-la com el que és: “un llenguatge”. “Aquest és l’origen de la bretxa de desenvolupament professional entre les persones que han tingut la sort d’aprendre a programar i les que no”.

Per la seva part, Jiménez menciona la motivació en la fase de formació professional. Com estimular aquesta emoció positiva? Coneixent de prop la professió que es vol exercir, amb participació de les empreses i la seva batalla diària, i en la pràctica, posant-se a prova en treballs reals a petita escala. Com un estudiant que vol ingressar en un conservatori “i rep informació sobre diferents instruments, observa com es toquen, s’inicia en uns quants amb interpretacions senzilles, i al final, escull”.

“Si volem compondre una orquestra compensada, afinada i efectiva en el mercat laboral”, continua el vicerector, “abans els aspirants a músics hauran de conèixer de veritat els instruments per tal de triar el que més els convé d’acord amb el conjunt musical per al qual tocaran i els talents que hi aporten”.