Nits clàssiques per Girona

Que un festival de música estigui plenament consolidat, funcioni, tingui una alta ocupació (88%) i acabi la seva dar-rera edició amb números verds no és suficient perquè, després de 12 anys, tingui dret a continuar. La crisi econòmica fa estralls, sí, però aquest no és el cas. El Festival de Músiques Religioses de Girona, únic en la seva especialitat a Europa, ha mort, bé, l’han matat. L’ha sacrificat el govern de CiU a l’Ajuntament de Girona perquè l’ha trobat culpable d’haver estat creat per un govern municipal socialista anterior. El Festival de Músiques Religioses ha mort! Visquin les Nits de Clàssica! Perquè la proposta que amb poc més de dos mesos ha dissenyat Víctor García de Gomar, qui va ser director del festival i ara de les Nits, per tapar el forat és ambiciosa, atractiva, intel·ligent, amb tocs originals i amb voluntat de posar en valor el patrimoni històric de la ciutat; una programació musical que enriqueix Girona, de ben segur, però que ja no la fa, com fins ara, diferent i singular.

 Concebuda com una prolongació a l’estiu dels concerts que organitza l’Auditori de Girona, les Nits de Clàssica proposen en aquesta primera edició 12 concerts entre el 26 de juny i el 28 de juliol. Entre els protagonistes, destacades figures de la música clàssica com el gran violagambista Jordi Savall, amb un programa de música de l’època del rei Sol; l’excel·lent Orquestra Barroca de Friburg, que interpretarà música de Telemann; el magnífic Cor de Cambra RIAS, amb un programa de música sacra a la catedral; els pianistes Alexander Tharaud, qui tocarà música francesa des de Rameau fins a Ravel; José Menor, que ha preparat un programa de música catalana i Jean-Efflam Bavouzet, qui s’enfrontarà a un maratonià programa d’homenatge a Debussy en el 150è aniversari de seu naixement; i el cotitzadíssim contratenor francès Philippe Jaroussky, qui, poc abans d’oferir un concert a la col·legiata carolíngia de Sant Martí d’Angers, al sud-est de París, atén per telèfon EL PAÍS i afirma sentir-se honorat d’inaugurar el 26 de juny el nou cicle de concerts. “Per la mena de repertori que faig, en un festival de música religiosa difícilment hi hauria tingut cabuda”, diu.

Inclòs en la seva maratoniana gira Le Tourbillon des sentiments (El remolí dels sentiments) —“12 concerts en 20 dies!”, s’exclama—, acompanyen Jaroussky (Maisons-Laffitte, França, 1978) en aquest concert la contralt canadenca Marie Nicole Lemieux i l’Ensemble Artaserse. Fa quatre anys que el contratenor es va reservar aquestes tres setmanes a l’agenda per fer aquests concerts en els quals, amb àries i duos d’òperes italianes del segle XVII, transita per l’amor, la passió, la gelosia i la fúria. “És un concert concebut teatralment, amb una primera part de caràcter satíric, i una segona més dramàtica, sense pauses entre la interpretació de peça i peça. Tot molt travat”, explica.

És un concert, explica, en el qual l’expressió predomina sobre el virtuosisme. Que ningú pateixi, però, la pirotècnia vocal que tant admiren els seguidor de Jaroussky segur que apareixerà. “Si al públic li agrada, en acabar tenim preparat unes peces més lleugeres fora de programa”, se li escapa al contratenor, qui compta amb els dits el temps que li queda per agafar-se un període sabàtic la major part del 2013.

Fenomen mediàtic, Philippe Jaroussky diu que s’ha sentit massa exposat d’ençà que fa poc més d’un lustre va córrer com la pólvora la bonica i cristallina veu, dotada d’una gran agilitat i una extraordinària facilitat per l’agut, que tenia aquest jove contratenor francès, convertit des d’aleshores en el contratenor de moda. Ara té necessitat de baixar del remolí, reposar, carregar piles, revisar el que ha fet i pensar, amb tranquil·litat, el futur. Té ja, però, data de tornada, l’octubre del 2013 amb l’Orquestra Barroca de Venècia sota la direcció d’Andrea Marcon. A Catalunya serem dels primers a reveure’l l’octubre del 2013, al Teatre del Liceu de Barcelona.

Les Nits de Clàssica, que compten amb un pressupost de 92.000 euros —el pressupost de la darrera edició del Festival de Músiques Religioses va ser de 370.000 euros—, es completa amb un concert d’orgue a la catedral de Girona a càrrec de Juan de la Rubia i quatre concerts interpretats per joves músics gironins (Diotima i Iñaki Veermersch; l’Ensemble Tendres Fruits; Èlia Casals i Quim Cornudella; i Alba Bosch Teixidor, Alba Vilar-Juanola i Clara Banet) agrupats sota el títol Espai Diví, proposta que combinarà música i gastronomia amb degustació de vins, caves i tapes.