_
_
_
_
_

El pla Juncker deixa prop de 1.500 milions d’euros a Catalunya

El sector públic, malgrat l'absència de projectes de la Generalitat, és el que més se'n beneficia

Dani Cordero
La companyia d'homoderivats Grifols.
La companyia d'homoderivats Grifols.Gianluca Battista

El pla Juncker, com es denomina el programa d’inversions de la Unió Europea finançat a través del Banc Europeu d’Inversions (BEI) per impulsar l’economia després de la crisi, ha deixat a Catalunya uns 1.500 milions d’euros en forma de crèdits des de la seva creació el 2015 a través d’uns 14 grans projectes. El sector públic, malgrat l’absència de projectes de la Generalitat, és el beneficiari més gran, amb una mica més de la meitat dels recursos (uns 750 milions d’euros). El pes de la comunitat en l’arribada de fons a Espanya, un 14,5%, és inferior al pes del seu PIB (19%).

L’últim projecte aprovat és el de QEV Technologies, la companyia especialitzada en el desenvolupament de vehicles elèctrics en què participa indirectament l’empresari valencià Enrique Bañuelos, que aquesta setmana va rebre 17 milions d’euros. Però el màxim garant del denominat oficialment Fons Europeu per a Inversions Estratègiques és la multinacional d’hemoderivats Grifols. El 2015, la companyia farmacèutica va estrenar el pla Juncker a escala europea amb una assignació de 100 milions d’euros. Posteriorment, Grifols va firmar un altre acord per un import de 170 milions per mobilitzar un total de 500 milions d’euros en el desenvolupament d’un programa de recerca de noves proteïnes existents en el plasma per utilitzar en diverses àrees terapèutiques, inclòs l’alzheimer.

A Grifols, l’han seguit altres empreses del camp de la salut. Els laboratoris gironins Hipra s’han beneficiat de les condicions preferents de crèdit per al seu programa de recerca en salut animal (35 milions d’euros) i Almirall va aconseguir també recursos (100 milions) per a un projecte d’R+D en dermatologia.

En l’àmbit de les telecomunicacions, Cellnex ha rebut també 100 milions d’euros del pla Juncker per invertir a millorar la banda ampla a Espanya i Itàlia. A més a més, companyies financeres com CaixaBank, Suma Capital o Inverready han aconseguit també recursos per a inversions en empreses.

Les dades clau del fons europeu

Quantia total. A Europa es van mobilitzar fins a l'any passat 371.200 milions d'euros, amb la intenció de mobilitzar una quantia molt superior d'inversions directes. El Tribunal de Comptes Europeu creu sobreestimat aquest objectiu.

Crèdits a Espanya. Des de la seva creació assoleixen els 10.300 milions d'euros, dels quals els grans projectes catalans han absorbit entorn de 1.500 milions. Espanya és el tercer perceptor més gran, després d'Itàlia i França.

Objectiu del pla. Impulsar l'economia i generar ocupació a través de projectes d'innovació en àrees considerades clau i que millorin comunicacions i medi ambient.

Condicions. Rendibilitat del projecte i capacitat de devolució, encara que en ocasions no es reclamen garanties

Però el gruix dels crèdits amb condicions preferents arribats a Catalunya els han articulat entitats públiques. La principal és Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), l’operadora de la xarxa de metro i busos. Va rebre fins a 68 milions d’euros per renovar la seva flota d’autobusos. Per adquirir 254 autobusos de gas, híbrids i completament elèctrics i construir la infraestructura per al seu funcionament. Però l’últim contracte firmat amb el BEI és més substanciós: 204 milions d’euros que serviran per comprar 42 nous combois per a les línies 1 i 3 del metro. La quantitat que es rebrà és la meitat de la inversió necessària per a aquesta renovació. “Per nosaltres és una operació molt important, perquè ens permet estalviar-nos la meitat dels costos financers i tenim 35 anys per tornar el crèdit sense la necessitat de presentar garanties”, explica Lola Bravo, directora economicofinancera de TMB.

L’altre gran projecte que és en potència depèn del Patronat Municipal d’Habitatge de Barcelona, que rebrà un crèdit de 125 milions d’euros per construir 2.198 habitatges de protecció oficial a 23 nous edificis. Una quarta part d’aquestes residències, de lloguer, es reservaran per a persones més grans de 65 anys.

“Per nosaltres és una bona oportunitat, perquè vam aconseguir unes bones condicions en tipus d’interès [1,3%] i perquè la banca privada no acostuma a entrar en aquest tipus d’operacions i perquè l’Administració al final, entre recursos propis i sòl, només ha d’assumir de sortida el 50% del cost de l’operació”, explica Javier Burón, gerent d’Habitatge de l’Ajuntament. L’Àrea Metropolitana va aconseguir 50 milions d’euros més per finançar millores d’eficiència energètica en edificis ja existents. I Cilsa ha rebut 100 milions més per ampliar la seva zona d’activitat al Port de Barcelona.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Dani Cordero
Dani Cordero es redactor de economía en EL PAÍS, responsable del área de industria y automoción. Licenciado en Periodismo por la Universitat Ramon Llull, ha trabajado para distintos medios de comunicación como Expansión, El Mundo y Ara, entre otros, siempre desde Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_