_
_
_
_
_

Catalá considera ofensiu el llaç groc mentre hi ha catalans amenaçats

El ministre de Justícia redueix a "discrepàncies jurídiques" la sentència alemanya sobre Puigdemont

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, durant la sessió de control al Govern espanyol.Foto: atlas | Vídeo: EFE ATLAS
Miquel Alberola

Amb Mariano Rajoy a l'Argentina i sense la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, s'ha convertit en la principal veu del Govern espanyol en la sessió de control al Congrés dels Diputats. En un to incandescent, Catalá ha retret al portaveu del PDeCAT, Carles Campuzano, que pugui dur a la solapa el llaç groc que reivindica la llibertat dels presos independentistes, mentre a Catalunya els qui estan en contra de l'independentisme no tenen, al seu parer, la llibertat que ell té.

Catalá ha indicat a Campuzano que “té molta sort” de poder manifestar-se en llibertat a la Cambra. “Vostè pot venir amb aquest llaç, que és ofensiu, perquè diu que hi ha presos polítics a Espanya, mentre d'altres a Catalunya no poden parlar perquè els amenacen, els pinten casa seva, els fan escraches”, li ha etzibat visiblement alterat. Catalá ha negat que a Espanya hi hagi presos polítics, com defensa el moviment independentista, sinó “polítics presos”.

“Vostè pot venir aquí a dir-ho tranquil·lament i, no obstant això, hi ha altres que a Catalunya no poden parlar ni poden passejar perquè els amenacen i els pinten casa seva. I a vostès això no els importa. Això és el que han aconseguit: un clima de confrontació gràcies als seus plantejaments, que estan fent un mal gravíssim a la democràcia”, ha contestat a Campuzano en to recriminatori.

El ministre ha rebaixat a discrepàncies jurídiques el fet que el tribunal alemany no hagi considerat el delicte de rebel·lió en la petició d'extradició de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont per part de la justícia espanyola. “Que ho aclareixin els sistemes judicials, que per això hi són”. Arran de les suspicàcies expressades pel PDeCAT, que ha qualificat la sentència alemanya com “una contundent garrotada a tota l'estratègia política i judicial desenvolupada pel Govern” en qüestionar “el fal·laç relat de la violència amb el qual es justifiquen les acusacions de rebel·lió”, el ministre ha manifestat la seva convicció en la separació de poders i ha assegurat que el Govern espanyol la respectarà. Campuzano ha considerat que "la decisió alemanya és una oportunitat de rectificar". "Tinguin la valentia política de rectificar, obrin el diàleg polític", ha requerit al Govern.

El responsable de Justícia ha negat, així mateix, a la portaveu d'Units Podem, Lucía Martín, que aquesta decisió judicial hagi entelat la imatge d'Espanya perquè “les decisions jurídiques no tenen res a veure amb la qualitat de la democràcia”. Catalá també ha rebutjat que Espanya constitueixi una anomalia a Europa i ha esgrimit que és el tercer país que menys condemnes ha tingut en els últims anys en relació amb els drets dels ciutadans: “Si alguna anomalia hi ha, és la dels partits que fan costat als que no estan construint Europa, als xenòfobs, els feixistes i els radicals”.

En una altra intervenció, el ministre de Justícia ha negat que la detenció reclamada per Suïssa d'Hervé Falciani, l'informàtic que va treure del banc privat suís HSBC la llista d'evasors fiscals més extensa de la història, tingui com a fi intercanviar-lo per polítiques catalanes que es troben en aquell país i que estan investigats pel procés independentista.

Xoc pel model educatiu català

El Govern espanyol ha protagonitzat un altre xoc parlamentari amb Catalunya com a teló de fons. Ha estat entre el ministre d'Educació, Íñigo Méndez de Vigo, i el portaveu de Ciutadans, Juan Carlos Girauta. “Digui'm excèntric, però seria molt demanar que es pogués estudiar en castellà a Espanya?”, ha preguntat Girauta. "No li dic excèntric, li dic demagog, perquè a Espanya s'estudia en castellà", li ha respost Méndez de Vigo

El context de la pregunta de Ciutadans és que el full d'inscripció per accedir a l'educació obligatòria a Catalunya per al curs vinent no inclou cap casella per optar entre català i castellà, contràriament al que havia anunciat el Govern espanyol. Girauta ha demanat responsabilitats, mentre que el ministre li ha retret que Ciutadans no tingui responsabilitats de govern “a cap banda” i la seva acció sigui “enviar piulades” i fer “discursos demagògics”, que tingui 36 diputats al Parlament de Catalunya i "no hagin fet res" sobre aquest tema.

El ministre ha recordat a Girauta que a Espanya no hi ha un model educatiu trilingüe, com exigeix Ciutadans, sinó de cooficialitat, amb la possibilitat d'una tercera llengua, i l'ha instat a "assabentar-se de quina és la realitat": "Amb l'article 155 no es pot modificar una llei del Parlament català".

Méndez de Vigo també ha hagut de respondre pel polèmic màster de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, a instàncies de la diputada socialista Meritxell Batet. El ministre ha insistit que no és un assumpte polític, sinó "un tema universitari", i ha demanat al PSOE que deixi que la universitat resolgui els seus problemes perquè "els resol bé". Batet ha acusat el PP d'haver "creat un problema a la universitat pública" i ha instat el ministre a defensar “el prestigi, el respecte i la confiança” en la Universitat Rey Juan Carlos.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Miquel Alberola
Forma parte de la redacción de EL PAÍS desde 1995, en la que, entre otros cometidos, ha sido corresponsal en el Congreso de los Diputados, el Senado y la Casa del Rey en los años de congestión institucional y moción de censura. Fue delegado del periódico en la Comunidad Valenciana y, antes, subdirector del semanario El Temps.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_