_
_
_
_
_

Els Estats Units llancen sobre l’Afganistan la bomba no nuclear més potent

El Pentàgon confirma que ha utilitzat la coneguda com a "mare de totes les bombes"

El secretari de Defensa, James Mattis, aquest dimarts en roda de premsa.Foto: reuters_live | Vídeo: AFP
Amanda Mars

Col·loquialment es coneix com "la mare de totes les bombes". Els Estats Units han llançat aquest dijous sobre l'Afganistan l'artefacte no nuclear més potent del seu arsenal, un explosiu que va estar desenvolupant durant la guerra de l'Iraq però que no havia utilitzat fins ara. El Pentàgon ha confirmat la notícia, avançada per la cadena televisiva CNN citant fonts militars, encara que no ha detallat si es tracta de l'artefacte més gran del que disposa. Donald Trump va transmetre un missatge mixt durant la seva campanya electoral: combinava la promesa de no embarcar el país en més conflictes externs dels imprescindibles amb bravuconades militars. Poc després de complir-se els 100 primers dies de la seva presidència, en el mandatari republicà s'està imposant la seva vessant més militar. Una setmana després de l'atac al règim sirià i de carregar les tintes contra un potència nuclear com Corea del Nord, redobla l'ofensiva a l'Afganistan.

"És realment una gran feina, estem molt orgullosos del nostre Exèrcit", ha dit Trump des del Despatx Oval, i ha assenyalat que havia donat "autorització total" a aquest atac. La bomba, una GBU-43, ha estat llançada a les 19.32, hora local, sobre una xarxa de túnels de l'ISIS-K (les sigles que es refereixen a la facció afganesa de l'Estat Islàmic) al districte d'Achin, província de Nangarhar. El projectil, de 10 tones de pes, es diu tècnicament Explosiu Aeri d'Ordenança Massiva, les sigles de la qual en anglès, MOAB, equivalen a les de l'apel·latiu Mare de Totes les Bombes en el mateix idioma, i d'aquí el macabre sobrenom.

Als pocs minuts de confirmar l'operació, el departament de Defensa ha difós una fotografia de la ja famosa bomba, un projectil color taronja d'enormes dimensions. “L'atac va ser dissenyat per minimitzar el risc de les forces americanes i afganeses que duen a terme operacions de neteja a la zona mentre que maximitza la destrucció d'instal·lacions i combatents de l'ISIS”, ha explicat el Pentàgon.

“A mesura que estan incrementant les baixes a l'ISIS-K, estan utilitzant IED [bombes de fabricació casolana], búnquers i túnels per enfortir la seva defensa", ha assenyalat el general John W. Nicholson, comandant de les Forces Nord-americanes a l'Afganistan. "Aquesta és la munició adequada per reduir aquests obstacles i mantenir l'ímpetu de la nostra ofensiva contra l'ISIS", ha afegit.

Trump va donar totes les indicacions que la seva presidència donaria un gir proteccionista en comerç i aïllacionista en política exterior, posant, com va repetir fins a la sacietat, els interessos d'Amèrica en primer lloc. Però també va deixar molt clar des del principi que la doctrina de Trump és que no hi ha doctrina. Si l'atac químic del qual culpa el Govern sirià el va portar a llançar, contra pronòstic, el primer atac directe contra el règim, ara ha sorprès amb l'ús d'aquesta potent bomba. "Un altre èxit", ha dit Trump aquest dijous en referència a l'atac de la setmana anterior a Síria.

L'empresari novaiorquès ha impulsat el major rearmament dels EUA en una dècada, amb una pujada del pressupost militar de més de 50.000 milions de dòlars, i no ha estalviat paraules dures a l'hora de parlar de la seva lluita contra el terrorisme gihadista. “L'ISIS està guanyant grans quantitats de diners pel petroli que es porten, té alguna cosa a Síria i alguna cosa a l'Iraq, els picarem amb bombes”, va emfatitzar als pocs dies de guanyar les eleccions, quan li van qüestionar que mancava d'un pla per lluitar contra l'Estat Islàmic.

Havia promès que llançaria un pla per derrotar l'ISIS en els seus primers 30 dies de Govern. De moment, prop dels 100, ha començat a provar tot el que dona el seu armament. Sense entrar en l'arsenal nuclear, aquesta és la bomba més potent de la qual disposen els Estats Units. També ha atorgat al Pentàgon més marge de maniobra per executar operacions sense el vistiplau de la Casa Blanca i ha permès que la CIA i l'Exèrcit de l'aire, tornin a usar drons contra objectius terroristes.

El Pentàgon va assenyalar que s'havien pres "totes les precaucions" per evitar víctimes civils en aquesta acció militar sense precedents, tot i que no hi ha encara dades sobre el resultat del llançament d'aquesta bomba. El dijous havia informat que 18 milicians kurds van morir per error en un atac aeri llançat per les forces de la coalició a Síria, el tercer error d'aquest tipus en un mes.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Amanda Mars
Directora de CincoDías y subdirectora de información económica de El País. Ligada a El País desde 2006, empezó en la delegación de Barcelona y fue redactora y subjefa de la sección de Economía en Madrid, así como corresponsal en Nueva York y Washington (2015-2022). Antes, trabajó en La Gaceta de los Negocios y en la agencia Europa Press

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_