Drons per vigilar les clavegueres

Una esquadra de drons volant de forma autònoma per les clavegueres. Inspeccionant el seu estat, monitoritzant la qualitat de l'aire i de l'aigua i fins i tot la situació de les parets i, si hi ha algun obstacle en la canalització, agafar la direcció adequada. Avui és ciència-ficció, però d'aquí a poc més de dos anys podria ser una realitat. Almenys això és el que intenta un consorci amb base a Barcelona que pugna perquè la Comissió Europea li assigni un projecte finançat.

La idea, assenyalen els seus impulsors, és evitar els riscos laborals dels operaris que actualment efectuen aquestes tasques, a més de millorar la precisió de les inspeccions i reduir la despesa de la neteja del clavegueram. “És la primera vegada que s'analitza la rendibilitat de l'ús dels drons en una activitat”, explica Daniel Serrano, que representa en aquest projecte el centre tecnològic Eurecat, un dels aliats d'un grup integrat també per FCC (que explota actualment el servei de clavegueram de Barcelona), IBAK (fabricant de robots) i Simtech Design (operador de drons).

Pesos i mesures

I la idea, tal com està concebuda, és que des d'una furgoneta en superfície es puguin controlar diferents drons treballant i només s'hagi de baixar per reemplaçar-ne les bateries. Inicialment, es preveu que els drons puguin fer treballs en túnels amb una amplada i una alçària mínimes de 80 centímetres. Actualment, un operari només pot revisar instal·lacions amb un mínim de 60 centímetres d'amplada i un metre d'alçària; per sota d'aquestes dimensions, es fan servir robots. És a dir, que poden treballar en 843 quilòmetres, el 55% de la xarxa barcelonina. A la resta s'utilitzen robots amb cable. Inspeccionar un quilòmetre i mig requereix sis hores.

Amb les mesures actuals, no està previst que els drons puguin revisar més túnels que l'home, ja que amb prou feines es podria cobrir el 39% de la xarxa. Però aquestes dades es podrien reduir si s'aconsegueix reduir el dron. Aquest és el repte del projecte: aconseguir que l'aparell tingui una grandària adequada per poder carregar amb els sensors, els vídeos i els làsers i, alhora, tenir autonomia. Actualment, els drons tenen un màxim de 20 minuts d'autonomia, però no poden carregar més de 200 grams. Els més pesats considerats per a aquest projecte, de 720 grams, només aguanten 14 minuts de bateria.

I en aquest cas, la càrrega no és trivial. Cada dron necessitarà sensors que permetin volar sense xocar amb parets i obstacles i que siguin capaços de detectar bifurcacions; llums que generin prou llum per poder agafar imatges de vídeos i els làsers per prendre la geometria de cada túnel i detectar desperfectes; altres sensors hauran de valorar la qualitat de l'aire i de l'aigua.

Els impulsors del projecte estan convençuts que la gran maniobrabilitat i les capacitats per efectuar inspeccions a més velocitat són un avantatge per a l'ús del dron al subsòl, que no requeriria el permís de Navegació Aèria per volar. Però abans tot s'ha de provar. Després d'unes proves molt iniciàtiques, el passat 1 de desembre van començar les proves de debò. A més de l'optimització de costos, l'interès de les tres empreses participants en el projecte és el de comercialitzar ja no el dron, sinó el servei en si, que suposadament hauria de tenir menys costos.