_
_
_
_
_

Spanair es va finançar amb 224 milions de fons de la Generalitat

La Sindicatura de Comptes elabora un informe sobre les aportacions públiques a l'aerolínia

Dani Cordero
Protestes dels treballadors de Spanair el 2012.
Protestes dels treballadors de Spanair el 2012.CARLES RIBAS

La refundació de Spanair, iniciada l'abril del 2009 i liquidada el gener del 2012 amb un abrupte tancament que va deixar a terra 20.000 passatgers, es va finançar amb 223,9 milions d'euros de crèdits atorgats per la Generalitat. Un informe elaborat per la Sindicatura de Comptes arriba a aquest càlcul després d'analitzar les operacions fetes per l'Institut Català de Finances (ICF) i les empreses públiques Avançsa i Cimalsa. Si es comptabilitzessin els recursos aportats per Fira de Barcelona, en la qual participen la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, la xifra arribaria als 244,9 milions d'euros.

Totes les aportacions van servir per mantenir a flotació l'aerolínia després que els promotors privats fracassessin en el seu objectiu d'obtenir 80 milions d'euros entre empresaris per garantir el projecte. Aquelles injeccions es van anar ampliant i allargant en el temps fins que el gener del 2012 Qatar Airways va declinar comprar la meitat del capital social de la companyia pel temor que els recursos públics fossin considerats ajuda d'Estat per la Unió Europea, com havien denunciat un parell d'aerolínies rivals de Spanair. Aleshores la Generalitat es va negar a oferir més diners i va decidir cancel·lar operacions.

L'anàlisi feta per la Sindicatura de Comptes ofereix una exposició de la Generalitat en l'operació de Spanair superior a les ofertes fins ara, que situaven en menys de 200 milions d'euros els fons públics bolcats en l'aerolínia, ara en fase de liquidació.

L'Ajuntament de Barcelona va participar en menys mesura en l'operació. Ho va fer de manera indirecta a través de Turisme de Barcelona i de Barcelona Serveis Municipals, totes dues accionistes indirectes de IEASA, la societat que controlava el 80% de l'aerolínia. Turisme de Barcelona va aportar 15 milions d'euros a l'operació gràcies a un crèdit per la mateixa quantitat que va sol·licitar a l'ICF (ja comptabilitzats). Al tancament del 2012 faltaven per retornar 11,57 milions.

No es comptabilitza, en canvi, la participació de l'Ajuntament –ni la de la Generalitat– feta a través de Fira de Barcelona, que va perdre 19,8 milions en l'operació. Fira de Barcelona va al·legar davant la Sindicatura que les seves aportacions no es podien considerar recursos públics perquè, malgrat que Generalitat i Ajuntament estan presents en el seu consell general, els recursos que va aportar es finançaven mitjançant “fons propis” fruit dels ingressos de “les activitats firals que organitza”.

Una part dels crèdits concedits per la Generalitat o obtinguts per ens públics al mercat bancari van ser convertits en aportacions de capital. Cimalsa, especialitzada en la promoció de centres logístics, va aportar 28 milions d'euros, mentre que Avançsa, creada per aglutinar participacions industrials, va fer injeccions de capital per valor de 25 milions d'euros i 66 milions més en crèdits participatius.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Dani Cordero
Dani Cordero es redactor de economía en EL PAÍS, responsable del área de industria y automoción. Licenciado en Periodismo por la Universitat Ramon Llull, ha trabajado para distintos medios de comunicación como Expansión, El Mundo y Ara, entre otros, siempre desde Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_