_
_
_
_
_

Margallo i Mezuar es reuniran a Barcelona per desactivar la crisi

El ministre marroquí d'Exteriors decideix a última hora assistir a la cimera del mediterrani

Miguel González
García-Margallo (dreta) saluda el ministre d'Exteriors marroquí.
García-Margallo (dreta) saluda el ministre d'Exteriors marroquí.F. A. (EFE)

El ministre marroquí d'Afers exteriors, Salahedine Mezuar, acudirà el dilluns a Barcelona, on se celebra una reunió informal de la UE amb els països del sud del Mediterrani, i mantindrà una reunió bilateral amb el seu homòleg espanyol, José Manuel García-Margallo, segons fonts diplomàtiques.

La presència de Mezuar a Barcelona no estava prevista i es va acordar el divendres en una conversa entre el secretari d'Estat d'Afers exteriors, Ignacio Ybáñez, i la ministra delegada d'Exteriors, Mbarka Bouaida, que inicialment presidiria la delegació marroquina a la capital catalana. Mezouar havia excusat la seva assistència al·legant que dijous passat havia de trobar-se a Washington, on es va reunir amb el secretari d'Estat John Kerry en el marc del diàleg estratègic entre els EUA i el Marroc.

Fonts diplomàtiques valoren l'assistència de Mezuar a la conferència euromediterrània com una prova que Rabat no vol una escalada amb Madrid, encara que en els últims dies s'havien acumulat una sèrie de conflictes que auguraven una “tempesta perfecta”. A les crítiques dels mitjans espanyols per la incompetència de la Gendarmeria marroquina en el rescat dels tres espeleòlegs perduts a l'Atlas —i especialment per la seva resistència a acceptar el suport ofert per Espanya— es va sumar la decisió del jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz de processar 11 alts càrrecs marroquins, la majoria militars, per la seva presumpta implicació en el genocidi del poble sahrauí, entre 1976 i 1991.

La interlocutòria va provocar una preocupació profunda a Madrid, ja que feia pensar en la crisi recent entre França i el Marroc, que va portar al fet que Rabat suspengués durant més d'un any tota col·laboració antiterrorista després que una jutgessa de París ordenés la detenció del cap de la seva policia secreta. No obstant això, la reacció de Rabat davant la interlocutòria de Ruz ha estat fins ara molt cauta. El ministre de Justícia, Mustafa Ramid, s'ha limitat a declarar que “estudia la resposta apropiada”.

Rabat no vol una escalada amb Madrid en vigílies del vot sobre el Sàhara al  Consell de Seguretat

També l'Executiu espanyol estudia la manera d'evitar que aquest procés judicial acabi dinamitant unes relacions que consideren vitals. La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría va subratllar el divendres la necessitat de “preservar les relacions” amb el Marroc —especialment, “en àmbits clau com la lluita contra el gihadisme o la immigració irregular”— “amb independència de les vicissituds que puguin produir-se”.

A curt termini, segons fonts jurídiques, l'única forma de frenar el procediment és un recurs d'apel·lació del fiscal, la qual cosa requeriria probablement una ordre directa de la fiscal general de l'Estat, Consuelo Madrigal, ja que fins ara la Fiscalia de l'Audiència Nacional ha donat suport a les decisions de Ruz. La vicepresidenta ha subratllat que el Govern espanyol advoca per “respectar la legalitat internacional” i és aquí on, segons fonts jurídiques, hi ha marge per recórrer, ja que la interlocutòria de Ruz amb prou feines fonamenta la jurisdicció dels tribunals espanyols per investigar aquests crims.

El factor que explica per què Rabat pot no estar interessada a alimentar una crisi amb Madrid en aquest moment és la votació prevista les properes setmanes al Consell de Seguretat de l'ONU, en què participa Espanya, sobre la pròrroga del mandat de la Missió de Nacions Unides per al Sàhara (MINURSO), que expira el dia 30.

Rabat s'oposa rotundament al fet que la MINURSO ampliï el seu mandat per vigilar el respecte als drets humans, com demana la Unió Africana (UA). Precisament, la negativa al fet que l'expresident moçambiquès Joaquim Chissano exposi davant el Consell de Seguretat les posicions de la UA (a la qual pertany el Polisario i no el Marroc) ha generat tensió entre les dues organitzacions. En l'informe que acaba de remetre el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, al Consell de Seguretat, s'insta a les parts a col·laborar amb l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans i a permetre l'accés sense restriccions al Sàhara i als camps de refugiats de Tinduf, però no es diu res d'ampliar el mandat de la MINURSO.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Miguel González
Responsable de la información sobre diplomacia y política de defensa, Casa del Rey y Vox en EL PAÍS. Licenciado en Periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona (UAB) en 1982. Trabajó también en El Noticiero Universal, La Vanguardia y El Periódico de Cataluña. Experto en aprender.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_