_
_
_
_
_

Una utopia per a ciclistes a Londres

Un estudi d'arquitectura proposa construir 240 quilòmetres de vies exclusives per a bicicletes sobre les vies del tren

Pablo Guimón
Recreació dels carrils bici del projecte SkyCycle de Fosters + Partners.
Recreació dels carrils bici del projecte SkyCycle de Fosters + Partners.

Fa temps que Foster + Partners va deixar de ser el que tradicionalment s'entén per un estudi d'arquitectura. Salta a la vista passejant amb Huw Thomas, un dels socis, per les seves dependències aixecades a la riba sud del Tàmesi, la metròpoli d'un imperi que s'expandeix ja pels sis continents. L'arquitecte va assenyalant al seu pas alguns dels projectes que ara els ocupen. Per exemple: una maqueta d'una gegantesca impressora en 3-D per construir bases a la lluna utilitzant la pols de la mateixa superfície lunar. “És clar, imagini si ha de portar aquí a dalt tots els materials per construir”, explica Thomas, flegmàtic, fent gala d'una lògica aclaparadora. A més d'aeroports, torres i cellers, aquí es dissenya el futur.

A aquesta categoria pertany SkyCycle, un dels seus últims projectes, fet amb els estudis Exterior Architecture i Space Syntax, dos dels seus còmplices habituals. En poques paraules, SkyCycle és un sistema de carrils bici suspesos per sobre de la xarxa de 219 quilòmetres de vies de tren que solquen la superfície de Londres. Però aquesta és una descripció epidèrmica, i aquí no es treballa l'epidermis. El que ven SkyCycle és una revolució en l'urbanisme de les ciutats i, en particular, una solució als enormes reptes que afronta Londres en el futur.

El 31 de gener passat Londres va arribar als 8,615 milions d'habitants, superant per primera vegada el màxim de població que va aconseguir el 1939. A l'èxode després dels bombardejos alemanys de la Segona Guerra Mundial li va seguir un replantejament de la ciutat en la postguerra que va eliminar els suburbis, va portar els seus habitants a noves ciutats al sud-oest i va plantejar un urbanisme poc dens a la capital.

La població va tornar a créixer als noranta i en l'última dècada suma 250 persones al dia, de manera que s'espera que superi els 10 milions el 2030. Els reptes, com pot comprovar qualsevol persona que avui pretengui llogar una casa a Londres o que agafi el metro en hora punta, són descomunals. Per a aquesta data es calcula que la demanda de transport públic haurà pujat un 50% i es necessitaria construir 50.000 cases noves cada any per atendre la demanda futura. La gent se'n va cada vegada més als afores per poder pagar-se un pis, però les feines segueixen al centre. L'esquema actual de mobilitat és difícilment sostenible.

L'Ajuntament té plans però, segons l'estudi d'arquitectura més important del món, no són prou valents. “Tard o d'hora els governants hauran de plantejar-se seriosament donar resposta a aquest repte”, opina Thomas. La resposta, per Foster + Partners, és la bicicleta. “Guanyi qui guanyi les properes eleccions, haurà de tenir com a prioritat la salut de la gent”, explica Thomas. “Els beneficis mediambientals i de salut de la bicicleta són clars”.

En l'última dècada l'ús de la bici a Londres ha crescut un 70%. Aquesta aconsegueix només un 2% dels desplaçaments –un percentatge a la cua de les capitals europees– i suposa un 20% de les morts i accidents greus als carrers.

Però, on es fiquen les bicis, si als carrers no hi ha espai i la pol·lució és irrespirable? A aquesta pregunta intenta respondre SkyCycle. “Els vianants necessiten més lloc, els cotxes també… hi ha molta pressió sobre l'espai”, explica Sam Martin, d'Exterior Architecture. “Pots fer túnels, però són molt cars i tenen un accés limitat solament a les estacions. Vam començar a fixar-nos en com d'integrades que estaven les vies de tren a la superfície. I ens vam adonar que la meitat de la població viu i treballa a deu minuts amb bici d'aquesta xarxa. Tens un nivell de penetració en la població que mai no tindràs amb túnels”. 

Les vies de tren connecten Londres amb l'exterior. Però, a més de connexions, són barreres a la ciutat. “Són com rius sense ponts”, il·lustra Thomas. Als carrils de l'SkyCycle, pels quals circularien 12.000 ciclistes cada hora, s'hi accediria des de 200 punts, ja siguin passarel·les, ascensors, telecadires o una altra tipologia. 

L'alcalde ha acordat assajar el sistema en un tram

Les vies, dissenyades per als trens de vapor, van tenir en compte l'orografia del terreny i van aprofitar les zones planes. Per això la circulació per l'SkyCycle seria relativament fàcil. Més encara si es té en compte que seria un pedaleig ininterromput. “L'energia es gasta sobretot en parar i en arrencar”, explica Thomas. “Si no hi ha semàfors ni embusos, es pot cobrir molta més distància sense cansar-se i sense suar”. 

Un altre argument és la regeneració dels terrenys limítrofs a les vies, tradicionalment menyspreats. “Si mires per la finestra d'un tren urbà veus espai no aprofitat: hangars, solars, ruïnes industrials… ningú no vol viure prop de les vies”, explica Martin. “Ara aquests terrenys tornarien a ser atractius, per estar prop de l'SkyCycle. Fins i tot els propietaris d'aquests solars revaloritzats podrien finançar part del cost del projecte a canvi de tenir un punt d'accés a la seva parcel·la”.

El cost es calcula amb la bagatel·la de 10.000 milions de lliures. “Però és molt menys, proporcionalment, que construir túnels o carrils addicionals a la superfície”, argumenten. “I estem estudiant totes les possibilitats que ofereix per al desenvolupament de negocis privats al llarg de la xarxa. Són 480 quilòmetres, perquè la via té dos costats, d'oportunitats noves de negoci”.

Foster + Partners són experts en la construcció de grans aeroports que bàsicament són “sistemes supersofisticats de logística d'equipatges i paqueteria”. “Què passa si traslladem aquests sistemes a l'SkyCycle?”, es pregunta Thomas. “Imagini un magatzem d'Amazon en un extrem, tubs a la xarxa per distribuir la mercaderia i, després, missatgers amb bici que la portin a les cases. En l'actualitat les furgonetes de repartiment mig buides col·lapsen el trànsit”.

També hi ha el factor estètic –“crear una fita arquitectònica a la ciutat per al futur”, segons Thomas– i el potencial per al turisme. Ara el turista es mou per Londres emergint del subsòl com un talp, incapaç de captar una perspectiva general de la ciutat. “Imagini bicis de lloguer amb ipads que marquin itineraris per veure la ciutat des del cel”, proposa Thomas.

La idea ja ha estat presentada a l'alcalde Boris Johnson, que va organitzar una reunió amb l'empresa que gestiona els ferrocarrils de Londres. Allà es va decidir desenvolupar el projecte d'un tram, entre Stratford i Liverpool Street, per estudiar costos i viabilitat. El problema, d'entrada, és el preu. Però la decisió final transcendeix l'equip de Johnson, que abandonarà l'alcaldia l'any que ve. “L'SkyCycle podria estendre's a moltes altres ciutats”, expliquen els seus autors, i qui construeixi la primera “podrà exportar el coneixement i la tecnologia”. Es tracta, conclou Thomas, de “molt més que pedalar al cel".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Pablo Guimón
Es el redactor jefe de la sección de Sociedad. Ha sido corresponsal en Washington y en Londres, plazas en las que cubrió los últimos años de la presidencia de Trump, así como el referéndum y la sacudida del Brexit. Antes estuvo al frente de la sección de Madrid, de El País Semanal, y fue jefe de sección de Cultura y del suplemento Tentaciones.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_