La “debilitat” dels belgues pel cava

Bèlgica, amb tan sols 11 milions d'habitants, és ni més ni menys que el tercer importador de cava del món. Els belgues consumeixen 27 milions d'ampolles d'escumós espanyol l'any, o el que és el mateix, es beuen el 12% de la seva producció total. Les principals companyies que elaboren aquest tipus de beguda alcohòlica no perden l'oportunitat de col·locar els seus productes a les prestatgeries dels supermercats del país. Aquests productes sedueixen el comprador autòcton per tenir una qualitat similar a la del xampany però per un preu més assequible. El que a Catalunya és sinònim d'un brindis per Nadal, a Bèlgica és perfectament equiparable a una cervesa fresca a les 6 de la tarda o a un sopar desenfadat entre amics encara que, no per això, resten qualitat al producte.

Geert Van Lerberghe, president de la Federació Belga de Vins i Espirituosos, explica que els habitants d'aquest país tenen “una debilitat per les bombolles” i, concretament a Flandes (regió al nord del país), pel cava. Van Lerberghe tradueix aquest èxit per la diferenciació pel que fa al preu amb el xampany. Encara que es tracti de dos productes, segons ell, “semblants” i amb un mateix missatge de qualitat, el cost d'una ampolla de cava és molt inferior. Bern Halbach, director d'exportacions de Freixenet, un dels grans cellers que elabora aquest tipus de vi, explica que els raïms que s'utilitzen per produir aquesta beguda a Espanya —xarel·lo, macabeu i parellada—, són “molt més barats” que els que s'usen a França —chardonnay i pinot negre—. El clima, concretament a la zona del Penedès català (d'on s'obté el 95% del cava), afavoreix que les collites siguin “més abundants” i que es pugui vendre el resultat final a un preu “més raonable”.

A més del cost, també el concepte que s'assimila a aquesta beguda influeix a l'hora de comprar-lo. Vallformosa, una altra empresa catalana de cava, exporta gairebé la totalitat de la seva producció a l'estranger. De fet, només el 10% de les seves ampolles es consumeixen a Espanya. Bèlgica és un dels seus majors punts de venda al món i compta amb el 28% del mercat del país. Curiosament, el seu director de màrqueting, Christopher Heirwegh, és belga, procedent de la ciutat neerlandòfona d'Anvers. “El que sedueix el comprador, sobretot flamenc, és que el cava és un luxe de cada dia”, argumenta Heirwegh.

Els belgues, amants del bon menjar i el bon vi, eren i són grans consumidors de xampany, especialment a la zona francòfona del país. No obstant això, la seva imatge luxosa l'ha convertit en un producte “d'ocasions especials”, a diferència del cava, que és percebut com un capritx “per a qualsevol petita ocasió del dia a dia”. Fa just un any, Vallformosa va donar la volta al petit país amb una polèmica campanya publicitària que tenia com a lema: "Made to make Belgian babies" (Nascut per fer bebès belgues). El missatge és clar: com més es reprodueixin, més cava podran vendre. Així, Vallformosa gosa donar una imatge més atrevida del producte, ja que, segons Heirwegh, no els “fa falta vendre luxe”.

Durant els últims vuit anys, la venda d'ampolles de cava ha passat de 300.000 a gairebé 30 milions, i amb un consum per capita de tres litres anuals, Bèlgica es converteix en el principal importador del món en relació a la seva població, antecedit en nombre d'envasos pels països més habitats d'Europa, Alemanya i el Regne Unit. Sense sortir del mercat de qualitat, aquest escumós s'ha transformat en un petit plaer diari per als belgues. Lluny de la imatge luxosa que es té d'aquest tipus de beguda a Catalunya, les companyies del sector intenten democratitzar el producte amb la finalitat de convertir-lo en una cosa habitual i jove. “La gent ja no busca un cava de 30 anys que intenti competir amb una copa de xampany” garanteix Halbach. Precisament el que els atreu és que sigui “més lleuger i afruitat” i conservi la bona presentació del producte pel mòdic preu de set euros.