_
_
_
_
_

La infraestructura de Podem viu a Internet

La tecnologia és una de les pedres angulars de l'organització interna de la formació

Guiomar del Ser
Íñigo Errejón (dta.) consulta el telèfon durant l'assemblea ciutadana de l'octubre a Vistalegre.
Íñigo Errejón (dta.) consulta el telèfon durant l'assemblea ciutadana de l'octubre a Vistalegre.CLAUDIO ÁLVAREZ

Fa menys d'un mes que els integrants de la direcció tecnològica de Podem comparteixen espai físic per treballar. Un setè pis proper a la plaça d'Espanya de Madrid, l'oficina que l'Eurocambra posa a disposició de Pablo Iglesias, on també tenen espai membres d'altres equips bolcats igualment en la fase final de la constitució com a partit polític que avui culmina.

Fins ara, la ubicació dels que lideren la dinamització online de votants i simpatitzants de la formació era el menys important: treballar en xarxa només requereix accés a Internet a través del mòbil o l'ordinador, compartir eines i coordinar accions, unes habilitats que tots ells, vinculats al moviment Juventud Sin Futuro, van adquirir durant les mobilitzacions del 15-M i que no han deixat de perfeccionar els últims mesos.

Más información
La irrupció de Podem canvia el mapa electoral espanyol
Les 15 propostes clau de Podem
Podem confia tot el poder a l’estratègia política de Pablo Iglesias

El tragí orgànic que viu aquests dies la formació ha acabat reunint sota el mateix sostre els responsables de tres pilars fonamentals de l'estratègia de Podem: xarxes socials, participació i tecnologia, àrees troncals en l'estructura que s'acaba de triar per contribuir a un dels objectius programàtics declarats: donar veu a les bases.

Eduardo Rubiño, al capdavant de les xarxes socials, considera aquest canal un “espai d'intervenció política” essencial que ha donat forma a Podem des del començament i que explica la seva gran capacitat d'arrossegament pels termes en què ha triat comunicar-se amb aquestes bases: “d'igual a igual”. Alimentar aquest model de comunicació requereix la dedicació d'un equip d'entre 15 i 20 voluntaris organitzats en torns des de les 10.00 fins a les 23.00.

Votar, proposar lleis i revocar càrrecs ‘online’

Els nous usos que Podem pretén incorporar a la política espanyola tenen a la tecnologia un suport prioritari. El sistema de votació amb què s'acaba de triar l'equip directiu ha gestionat desenes de milers de participacions (prop de 100.000 segons les últimes estimacions) sobre una base d'inscripcions propera a les 250.000. Encara que les seus dels cercles han recollit vots en urnes, el màxim esforç s'ha centrat a dinamitzar la participació a través d'una plataforma sostinguda amb la tecnologia d'Agora Voting, un programa de programari lliure que processa i valida amb un sistema d'encriptació cada vot, tal com explica Eric Labuske, tècnic de l'àrea de Participació que esmenta exemples similars a Noruega i Suïssa.

"El vot està xifrat amb una clau compartida generada per les entitats independents OpenKratio i Agora Voting. És l'equivalent a ficar el vot en una caixa forta: fins i tot encara que algú aconseguís associar vot i votant, ni les autoritats, ni Podem ni Agora Voting saben en cap moment el sentit del vot", explica sobre les garanties d'anonimat .

La validació d'identitat es fa a través d'un número de mòbil, un sistema que en paraules de Labuske propicia "un equilibri gairebé perfecte entre senzillesa i seguretat" ja que persegueix una combinació d'"altes dosis de participació amb prou seguretat per evitar un frau massiu".

El pla immediat, una vegada constituïdes les noves estructures de Podem com a partit polític, és aplicar aquesta metodologia a procediments interns de revocació de càrrecs, si un 25% dels votants així ho planteja, o a iniciatives ciutadanes programàtiques que tinguin almenys un suport del 10%.

L'esforç té resultats: és la formació política amb més suport a les xarxes (428.000 seguidors a Twitter, davant dels 181.000 del PSOE i els 177.000 del PP; i 856.000 a Facebook, molt per davant dels 77.000 del PP i els 73.000 del PSOE). En la comparativa de líders, Pablo Iglesias depassa amb 663.000 seguidors a Twitter els 614.000 de Rajoy i els 96.000 de Pedro Sánchez.

També cal sumar-hi les desenes de comptes sectorials i regionals promoguts des de cercles i assemblees d'Espanya i de la resta del món. Fa poc s'ha iniciat una fase de censar-los i registrar-los tots a través d'un formulari per evitar impostures i perfeccionar la coordinació i els temps de reacció, dos aspectes que administren a través de grups de Telegram (aplicació de missatgeria russa alternativa a WhatsApp) que poden arribar a incloure representants de fins a 250 cercles diferents.

Malgrat que la irrupció de la marca social de Podem va tenir una resposta multitudinària des del llançament, el 17 de gener (Twitter va arribar a suspendre el compte dues vegades als primers dies davant l'allau de seguidors), la progressió d'adhesions a la xarxa va tenir un punt d'inflexió la nit de les eleccions europees. Les estadístiques internes de Facebook facilitades per la formació són la prova més eloqüent del salt, que de moment continua sense trobar una fase vall.

La difusió de missatges des dels comptes de Twitter i Facebook de Podem (tots prèviament consensuats en grups privats online) és un calculat mecanisme de mobilització i invitació al debat que es compassa mil·limètricament amb les aparicions dels diferents portaveus en actes públics i amb eines de participació en temps real que alimenten la connexió entre seguidors i líders, especialment durant les habituals aparicions a la televisió.

En aquests casos, una aplicació mòbil de votació anomenada Appgree determina, amb uns criteris de selecció semàntica i numèrica, quin dels centenars d'opinions i propostes dels usuaris sobre un assumpte determinat té més taxa d'interacció, popularitat i redundància dins del col·lectiu. És el que Miguel Ardanuy, de l'àrea de Participació, defineix com un exemple d'“intel·ligència col·lectiva” treballant en temps real, una destil·lació “amb base científica” de processos assemblearis que després de l'impuls del 15-M van revelar els seus límits operatius. “Una mostra pot representar una població”, explica.

L'ús més recent i generalitzat d'Appgree es va produir a l'assemblea ciutadana de l'octubre. Va ser el mètode que, segons Ardanuy, va permetre assignar temps d'intervenció entre les 15.000 propostes plantejades als portaveus de cada àrea. Després de 260.000 votacions a través del telèfon mòbil, 49 preguntes de les bases es van sentir a la tarima.

Un altre dels entorns a la xarxa que Podem dedica al debat entre seguidors és Plaza Podemos, un canal de Reddit (lloc web d'agregació i interacció entre usuaris) en què conviuen les crítiques d'alguns sectors amb propostes, debats de documents i informació sobre les votacions de l'estructura orgànica, el repte tecnològic més gran a què s'ha enfrontat la formació des que va néixer.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Guiomar del Ser
Es redactora jefa de Producto Editorial y del LAB, el área que se dedica a explorar y aplicar mejoras en la forma de contar historias en la web de EL PAÍS. Lleva enredada en lo digital desde que los periódicos empezaron a navegarse, aunque también se maneja (y desayuna) con la versión impresa. Se entretiene arreglando cosas, también en la redacción

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_