Clàssics entre els clàssics

L'estel·lar actuació de Di Stéfano en el seu primer clàssic, el 5-0 del Barça de Cruyff, la rèplica blanca només un any després, passant per la cua de vaca de Romario, l'històric passadís blaugrana al campió de Lliga, l'exhibició coreogràfica dels blaugrana del 2-6, el 2009... Els enfrontaments entre el Reial Madrid i el FC Barcelona concentren capítols memorables, protagonistes i alguns fotogrames per al record. Són els clàssics entre els clàssics. A continuació, una mostra de 10 enfrontaments que han marcat els duels entre els dos grans del futbol espanyol.

25/10/1953. El Barça sucumbeix davant Di Stéfano (5-0)

L'arribada de Di Stéfano al Madrid va canviar per sempre la destinació del club blanc. Va ser un fitxatge envoltat de polèmica, d'aquestes que arriben fins a les arrels de la màxima rivalitat entre els dos clubs. Els dos equips pretenien el jugador i després d'un embolic amb la FIFA, el Millonarios i el River Plate es va decidir que l'argentí jugués dos cursos amb el Madrid i dos amb el Barça. El club blaugrana va acabar venent la seva part del jugador al Madrid. Però va arribar el primer clàssic de la temporada 1953-1954, i Di Stéfano va llançar el seu nou equip inaugurant i tancant una dura golejada, 5-0, i signant una actuació espectacular a Chamartín, la seva nova i eterna casa.

17/02/1974. Cruyff deixa empremta al Bernabéu (0-5)

Malgrat que el seu llegat de títols com a blaugrana va ser escàs (una Lliga i una Copa del Rei en cinc anys), l'holandès va liderar el Barça en un triomf aclaparador al camp de l'etern rival. Envoltat de grans jugadors com Asensi, Rexach o el peruà Sotil. "Després del cinquè gol es va fer el silenci", rememorava Rexach. "Al final ens aplaudien. Això demostra que el Barça era superior. Si no haguéssim estat un equip unit, no hauria estat el mateix. Aquell dia ens va sortir perfecte", va declarar Asensi.

08/01/1994. La simfonia del Dream Team (5-0)

Romario, aquesta meravella que Jorge Valdano va qualificar com "un jugador de dibuixos animats", va posar potes enlaire el Camp Nou amb un triplet i una actuació extraordinària. La cua de vaca que va sofrir Alkorta va quedar com una de les imatges més il·lustratives dels clàssics. Koeman, amb un gran xut, i Iván Iglesias van rematar un marcador històric.

07/01/1995. Valdano torna la maneta a Cruyff (5-0)

Van haver de passar 41 anys perquè el Madrid tornés deixar un 5-0 al marcador contra el Barça. Zamorano, que va fer un triplet, i Amavisca van agafar el testimoni de Di Stéfano i Molowny. Bé, i Luis Enrique, que va celebrar amb ràbia el quart davant un Bernabéu entregat. L'equip que llavors dirigia Valdano li va retornar el mateix resultat que li havia endossat el Barça de Cruyff un any abans.

26/02/2000. El primer clàssic de Casillas (3-0)

Amb només 18 anys, Casillas va brillar en el primer gran clàssic de la seva carrera. Va frustrar Figo i Luis Enrique i va sostenir la golejada del seu equip. A la banqueta blanca hi havia Del Bosque, que s'havia fet amb el comandament de l'equip de manera estable aquella temporada. A la banqueta blaugrana manava Van Gaal, criticat aquella nit per prescindir de Guardiola i Xavi i donar-li la clau de l'equip a Ronald de Boer. Van marcar Roberto Carlos, de falta, Anelka, després d'un refús i Morientes.

10/04/2005. Victòria galàctica (4-2)

A set jornades per al desenllaç de la Lliga, el Barça de Rijkaard arribava al Bernabéu per segellar el seu campionat de Lliga davant el Madrid dels galàctics. No obstant això, els blaugrana van sucumbir i van donar esperances a l'equip que dirigia Luxemburgo. Zidane, Ronaldo, Raúl i Owen van golejar Víctor Valdés. Eto'o i Ronaldinho van marcar pel Barça. Després d'aquest partit els blaugrana no van tornar a fallar i es van endur la Lliga.

19/11/2005. Chamartín es rendeix a Ronaldinho (0-3)

L'equip blaugrana, recolzat en les genialitats del brasiler, el millor futbolista del planeta en aquell moment, va assaltar el coliseu blanc en una nit que serà recordada per sempre pels aplaudiments de les graderies de Chamartín després de l'exhibició de Dinho. Pletòric, el 10 va desmuntar els blancs amb dues arrencades pràcticament calcades que van conjuminar el millor del seu repertori: desbordament, velocitat i plasticitat. Després, els aplaudiments de Chamartín.

07/05/2008. Passadís blaugrana al campió (4-1)

Un Madrid ja campió va aclaparar un Barça en transició. L'històric passadís dels blaugrana va ser el preludi d'una exhibició blanca en la qual van marcar Raúl, Robben, Higuaín i Van Nistelrooy. L'última golejada que ha rubricat l'equip blanc fins avui. Els blaugrana estaven passant la seva particular travessia del desert, a l'espera d'un Guardiola que recompondria l'equip la temporada següent.

02/05/2009. Un retoc decisiu... i una exhibició coral (2-6)

En plena lluita pel títol de Lliga, el Barça va clavar un cop sobre la taula amb un triomf categòric. Una victòria sustentada en una maniobra tàctica de Guardiola. Quan va arrencar el partit, Eto'o es va escorar a la banda dreta i Messi va ocupar l'espai central de l'atac, amb llibertat de moviments i retrocedint uns metres per estar més en contacte amb la pilota. La jugada va trencar les línies blanques. I, amb la Pulga desfermada i tot el Barça molt greixat, a tota màquina, es van succeir els gols.

29/11/2010. La mà al vent de Piqué (5-0)

Mentre Mourinho escalfava el duel des dels micròfons, el seu equip es va descompondre davant d'un magnífic Barça, que va obrir molt ràpid la victòria, amb un ritme de joc molt intens, parets i toc. Novament, una demostració col·lectiva, en la qual va destacar Villa en el pla definidor. Després de clavar cinc gols al Madrid va arribar la imatge representativa: la mà al vent de Piqué, en direcció a la graderia mentre abandonava el camp.