Anna Pacheco

La fira immobiliària The District és una trobada d’una masculinitat amb trajo i emmotxillada on es fa visible una manera d’estar en el món

Estos días, después del fragmento viral de ‘First Dates’, no podía dejar de pensar en otras mesas, en otros hombres, en otras veces yo ahí sentada, asistiendo a esa coreografía del hombre que te explica cosas: el arqueamiento de cejas, preguntas de trivial con tono de maestro, alguna concesión ridícula («muy bien, ¡eh!»).

L’'scroll' i els links alimenten l’obsessió d’una cerca infinita. Les obsessions ho són perquè no es pot explicar del tot com sorgeixen, són en bona part irracionals i, per tant, exagerades

La fe és també un dispositiu disruptor contra l’avorriment mortal i el tedi assegurat. Volem creure no només per supervivència, també per entretenir-nos

En el capitalisme terminal, som éssers delirants també nosaltres, però el deliri no és més que l’autoconsciència del maltractament. Si ho fem col·lectivament, acabarem arrencant l’arbre

Les condicions materials —la falta de temps, l’esperit espremut per hores de feines absurdes i vides burocratitzades— fan, òbviament, molt més enrevessada la missió per si mateixa complicadíssima i misteriosa de trobar-se amb algú i, a sobre, connectar

Potser els titulars dissimulen, però parlen d’un bé essencial, d’interès general. Ja no fa calor ni estem de vacances i arribarà l’hivern, com sempre passa

L'estiu va començar de manera atroç amb l’assassinat d’un noi, el Samuel, al crit de “maricón”. I amb el qüestionament de si és, o no, homofòbia que et matin al crit de “maricón”

La il·lusió de la classe mitjana —que ara ja assumim que va ser poc més que un miratge— es formulava amb tota la seva gràcia i encants en aquests models d’habitatges

Gairebé mai les ficcions narratives dels futurs pares a Instagram inclouen notícies com ara “mama, no tinc feina i m’has de deixar diners”

La idea de veure un ésser que estimo menjant davant meu sempre m’ha resultat extraordinàriament íntima, és a dir, fatal

És obvi que no es crema allò en si, caixers i multinacionals de luxe del passeig més car de la ciutat, sinó que es crema tot allò que representa

Soc molt competent en termes de 'small talk', m’ho han dit sempre, la xerrameca sense importància, la conversa primigènia que envaeix les nostres interaccions quotidianes

Fins i tot ara que tot trontolla i tot és quisca i som creuers plens de podridura, no fem més que arrossegar-nos de casa a la feina i de la feina a casa

La veritable distopia passa de nit, als nostres llits insomnes

Me pregunto si la cuarentena ha aumentado nuestro miedo a morir lentamente, o súbitamente, o solitariamente, o indignamente; y a preguntarnos, de hecho, qué significan palabras como indigno o muerte

Em pregunto si la quarantena ha augmentat la nostra por de morir lentament, o sobtadament, o solitàriament, o indignament; i de preguntar-nos, de fet, què signifiquen paraules com ‘indigne’ o ‘mort’

Ahora que empezamos a salir a la calle y a vernos de frente, se hacen evidentes las taras de estos días, que arrastrábamos de mucho antes. No estamos bien

Pienso que es el momento de llamar a la organización sindical y a la lucha colectiva, de aclamar el tumulto y ocupar futuras calles. El todo irá no nos aboca a un pasado inevitable

Penso que és el moment de cridar a l’organització sindical i a la lluita col·lectiva, d’aclamar el tumult i ocupar futurs carrers. El tot anirà no ens aboca a un passat inevitable

Pensàvem, donàvem per fet, que els nostres grans marxarien espantats però tranquils, perquè han viscut una guerra i nosaltres no

El món cremant, fet un cristo, i nosaltres a casa muntant cursos en línia, visitant museus virtuals, fent manualitats o tallant-los les ungles en el nostre Instagram Live per a 32 espectadors

El mundo ardiendo, hecho un cristo, y nosotros en casa montando cursos ‘online’, visitando museos ‘online’, haciendo manualidades o cortándonos las uñas en nuestro Instagram Live para 32 espectadores