La Seguretat Social pagarà l’extra als pensionistes amb un préstec de 6.000 milions
L'Executiu treu 3.500 milions més de la guardiola de les pensions per abonar en total 9.500 milions de la paga d'estiu
Les cotitzacions segueixen sense aportar prou diners a les arques de la Seguretat Social per pagar les pensions, especialment quan arriba el moment d'abonar les extraordinàries d'estiu i Nadal. Aquest any ha tornat a ser necessari recórrer a 9.500 milions per afrontar aquest esforç per a l'extra estiuenca. D'aquests diners, 3.514 milions sortiran del Fons de Reserva, l'anomenada guardiola de les pensions, i 5.986 milions del crèdit habilitat als Pressupostos d'aquest any.
Aquests gairebé 6.000 milions suposen gairebé el 60% d'aquesta línia de crèdit oberta per Hisenda, que ascendeix a 1...
Regístrate gratis para seguir leyendo
Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
Les cotitzacions segueixen sense aportar prou diners a les arques de la Seguretat Social per pagar les pensions, especialment quan arriba el moment d'abonar les extraordinàries d'estiu i Nadal. Aquest any ha tornat a ser necessari recórrer a 9.500 milions per afrontar aquest esforç per a l'extra estiuenca. D'aquests diners, 3.514 milions sortiran del Fons de Reserva, l'anomenada guardiola de les pensions, i 5.986 milions del crèdit habilitat als Pressupostos d'aquest any.
Aquests gairebé 6.000 milions suposen gairebé el 60% d'aquesta línia de crèdit oberta per Hisenda, que ascendeix a 10.192 milions. La suma total de 9.500 milions d'euros utilitzats per pagar l'extra d'estiu és lleugerament inferior a la quantitat que es va utilitzar l'any passat a l'estiu i afrontar les obligacions Hisenda. Al Nadal també van ser 9.500 milions, que van sortir íntegrament de la guardiola de les pensions.
La utilització de la línia de crèdit confirma que el Govern ha optat per no esgotar el fons de reserva, que va arribar a tenir 67.000 milions d'euros i ara només en queden 11.602 milions, segons el Ministeri, poc més de l'equivalent a un 1% del PIB.
No és la primera vegada que la Seguretat Social ha de recórrer a préstecs per pagar les pensions: ja va succeir als anys noranta (1994 i 1997). No obstant això, llavors no s'havia separat totalment les fonts de finançament i es pagaven amb cotitzacions partides com els complements de les pensions que precisen aportacions addicionals per no arribar al mínim. Llavors la Seguretat Social, també en números vermells com ara, es feia càrrec de les pensions no contributives, de les despeses a Serveis Socials, de la Dependència i de Sanitat.