El potencial que necessita (i malbarata) el món
Tenim el que cal tenir: dones. Com aprofitar el filó tecnològic i emprenedor de mitja humanitat
“Ai, si li haguessin donat estudis...”, es deia davant una ment brillant o una voluntat de ferro quan estudiar era un luxe. Avui s’hauria de modificar la frase: “Si hagués estudiat alguna disciplina STEM...”.
Aquest what if? ve al cas: alguns estudis estimen en més de 300.000 les vacants tecnològiques en una Espanya d’atur endèmic. I, d’acord amb Nacions Unides, només un 30% de les universitàries del món estudien carreres STEM (ciència, tecnologia, enginyeria, matemàtiques).
Segons l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), a Espanya hi hauria 608.000 emprenedors més si tres sectors de la població tinguessin menys dificultats en un entorn més propici: joves, persones grans i dones. A elles correspondria el 60% d’aquestes empreses que pogueren ser i no foren. “Desaparegudes”, diu la institució. Extrapolem aquest fenomen a tota l’OCDE i la xifra imposa: 35 milions, nou dels quals a la Unió Europea.
6,6 milions de científiques i enginyeres
No es tracta d’una manca estàtica: un recent informe d’Eurostat mostra avenços, tot i que desiguals depenent dels països. L’any 2020 s’hi van incorporar 254.000 noves científiques i enginyeres, i ja sumen gairebé 6,6 milions a la Unió Europea, encara que es van ocupar bastants més al sector serveis (46%) que al manufacturer (22%). Sorpresa: Espanya ja és, juntament amb Noruega i Suècia, una de les nacions comunitàries a les quals el percentatge d’elles a carreres de ciència i tecnologia és igual o superior al d’ells.
En tot cas, encara existeix una bretxa per omplir a la incorporació femenina a les empreses que produeixen tecnologia o l’usen intensament per a fabricar, és a dir, el millor filó per a aquestes tècniques ben remunerades perquè la llur oferta no cobreix la demanda.
Les directives i emprenedores d’aquest reportatge parlen de l’oportunitat socioeconòmica de treure tot el profit d’aquest talent femení, tema genèric del qual tractaran a la Barcelona Woman Acceleration Week (BWAW, 8, 9 i 10 de març) organitzada pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB) i la Fundació Incyde. Talent no només en quantitat, sinó també en qualitat per la seva aportació a equips més diversos.
Inversió en diversitat
Laura Baena, “malamare de tres bonesfilles” i fundadora del Club de Malasmadres ‒un ariet proconciliació amb 17 premis i més d’un milió de seguidores‒ coincideix amb l’Organització Internacional del Treball (OIT) quan estima en un 20% l’increment mitjà d’ingressos en les empreses més igualitàries.
“Les dones practiquem més i de manera més conscient valors com ara l’empatia i l’exemple, teixim xarxes de sororitat que ajuden molt quan emprenem. Els homes són més executius, i això és important, però l’equip és clau. Des del meu punt de vista, l’equip està per damunt de la rendibilitat”, reflexiona Baena. Les seves paraules no conviden pas els homes a desenvolupar aquestes qualitats per a completar la rodonesa humana i millorar llur perfil professional?
“La competitivitat creix de manera natural si no es tanquen portes i les decisions es basen en la capacitat, i no en el gènere dels candidats”, explica Carola Planas. Futbolista d’elit, entrenadora, cercatalents, periodista col·laboradora del diari As, llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses i fundadora, entre d’altres, d’Unik Sports Management, la primera agència de representació dirigida per una dona a Espanya. I teclejadora compulsiva: durant les primeres setmanes de la seva agència va enviar més de 2.000 correus electrònics cercant patrocini. “Només van respondre 10 o 15″.
Més del 40% de les dones que emprenen ho fan per pura conciliació. Quan tenim fills, de vegades és l’única sortida per no perdre el nostre jo professionalLaura Baena, fundadora del Club de Malasmadres
Alejandra G. Atienza cursa un doctorat industrial a l’empresa emergent SiWEndo Solutions, presideix l’associació Young IT Girls, i sintetitza en una frase la inversió diversa: “Qualsevol indústria 4.0 que incorpori més dones s’obrirà a la realitat de tota la població per respondre les necessitats de tota la població, serà més competitiva”.
Guerreres sense ser psicòpates
“La capacitat professional e intel·lectual de l’ésser humà no depèn del sexe, però sí que podem ser en part diferents per com utilitzem el nostre vessant emocional respecte al racional”, explica Sira Coba, fundadora i CEO de Shazura, l’empresa nord-americana d’intel·ligència artificial i reconeixement d’imatges a la qual va invertir la seva experiència prèvia en el sector militar.
Avui dia s’aplica, per exemple, a la capacitat de veure i decidir dels cotxes autònoms. “Generalment, les dones, per la nostra naturalesa de procreació o pel motiu que sigui, prenem decisions des d’una perspectiva de responsabilitat humana, a llarg termini, i tenint en compte també el nostre vessant emocional. Això no vol dir que no siguem dures, grans estrategues o perseverants i pragmàtiques, sinó que podem ser molt guerreres sense necessitat de ser psicòpates. No és pas un avantatge sumar ambdós vessants, el racional i l’emocional, atès que les emocions són intrínseques a totes les persones?”.
Encara que sembli un contrasentit, les dificultats familiars estimulen l’esperit emprenedor professional... femení. Segons Baena, a Espanya “més del 40% de les dones que emprenen ho fan per pura conciliació. Quan tenim fills, de vegades és l’única sortida per no perdre el nostre jo professional”. Aquest impuls privat necessita més suport públic com a inversió en capital humà. “Si ets la teva pròpia cap i tens flexibilitat, sembla que no necessites ajuda. No és així, però; no hi ha suport suficient ni xarxes oficials, per això fracassen tants projectes. Les autònomes mares estem abandonades”.
El desconeixement de la gran diversitat de sortides professionals impedeix els i les joves saber si els interessa la tecnologiaAlejandra G. Atienza, presidenta de l’associació Young IT Girls
Planas coincideix que el finançament és poc i els impostos massa ‒amb intenció de multiplicar-se al projecte de reforma fiscal‒, un altre contrasentit perquè “les empreses emergents estan demostrant ser grans aliades de la recuperació econòmica”. Aquesta capacitat de reinventar-se o el sacrifici “d’arriscar tots els estalvis per començar un projecte d’empresa” necessiten impuls, no asfíxia tributària.
La conciliació és competitiva
Un altre model laboral és possible, més flexible, sostenible, conciliable, ergo productiu, i les dones són la clau per a dissenyar-lo, afirma Baena. “Beneficiaria tota la societat. No oblidem el nostre greu problema de reemplaçament demogràfic. Hem de canviar un model que t’obliga a escollir entre ser mare o directiva. Si continuem focalitzades en les hores, el control excessiu i el treball presencial, sempre serem el rival més feble i acceptarem una enorme fuita de talent femení”. Particularment en un sector tecnològic destinat a ser dominant total, si no ho és ja: “És clau estar representades en aquest univers que construeixen de nou els homes”.
Encara que en alguns països europeus la incorporació de la dona a les professions tecnològiques va endavant, Atienza opina que els prejudicis encara pesen: “S’insisteix que les carreres tecnològiques són més difícils, que cal ser un geni, que són més d’homes...”. Per això, IT Young Girls es dedica a difondre referències d’ancoratge, exemples de dones protagonistes en ciència i tecnologia. “El nombre de noies en aquestes carreres està augmentant, però no veig que això es traslladi sobretot a posicions de lideratge. Potser tot l’esforç que hi dediquen les institucions i els mitjans durant febrer i març s’hauria de fer tot l’any; fa falta constància per crear normalitat”.
Alguns d’aquests biaixos ‒que són disciplines impossibles o que no són accessibles des de la formació de grau mitjà‒ també nodreixen la bretxa tecnològica masculina en dissuadir els homes d’optar a l’ocupació 4.0. “El desconeixement de la gran diversitat de sortides professionals impedeix els i les joves saber si els interessa la tecnologia”, afegeix Atienza. Taxa d’atur per a menors de 25 anys a Espanya? Al voltant d’un 30%, paritari.
Sira Coba no creu que existeixi un coll d’ampolla en el talent tecnològic; almenys a Espanya, “les dades d’Eurosat de fa uns dies no deixen dubtes”. “Crec que no hi ha res de més personal que el teu treball, és una qüestió de gustos i preferències personals, no d’unes barreres que jo no he experimentat en més de vint anys de carrera professional. No s’ha de conscienciar les nenes perquè estudiïn carreres STEM, sinó inspirar tots, nens i nenes, perquè estudiïn allò en què creuen de veritat i els apassiona. Si és una cosa amb la qual gaudeixen i somnien, que fan bé i els permet guanyar-se la vida, els anirà, i ens anirà, molt millor”.
Coba opina que és crucial reduir la distància entre allò que s’estudia i allà en què es treballa. “Als Estats Units hi ha molta relació entre universitats i empreses, però a Europa les noves generacions surten amb menys preparació per a la vida laboral, estan més allunyades de la realitat”. Solucions? A més de la capacitació tecnològica orientada a aquesta realitat, “educar en responsabilitat, a aportar valor, a raonar i resoldre problemes, que la competència existeix i és sana. A entendre i acceptar que ningú no els donarà res fet i hauran de lluitar pel que vulguin”.
Barcelona Woman Acceleration Week (BWAW)
L’impacte econòmic de la bretxa de gènere en l’ocupació espanyola és d’uns 202.000 milions d’euros, segons PwC. “No ens podem permetre cap mena de discriminació laboral ni social; la indústria milloraria amb una presència femenina més gran, tindria una perspectiva diferent que, de vegades, com diu l’OIT, millora els resultats”, explica Blanca Sorigué, directora general del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), organitzador de la BWAW del 8 al 10 de març amb l’objectiu d’estimular, mitjançant un debat paritari, la igualtat de gènere en la indústria local, nacional i global.
“És una oportunitat de demostrar que existeixen dones que reïxen a qualsevol professió i de compartir solucions per a superar barreres, especialment a les activitats més masculinitzades”, assenyala Sorigué. Per exemple? “Conèixer millor com han evolucionat sectors com ara l’industrial i el logístic i totes les sortides laborals que ofereixen ajudaria les joves a considerar les professions STEM entre les seves opcions. Formació i divulgació són essencials”.