21 fotos

Vint-i-dos bars mítics de Barcelona

Un recorregut per la ciutat a través dels seus establiments més emblemàtics

Barcelona - 24 mar 2017 - 23:02CET

Canigó El bar Canigó, a la plaça Revolució del barri de Gràcia, va néixer el 1922. Per aquí hi han passat moltes generacions de graciencs i barcelonins, tan per fer-hi un cafè o un dinar de plats casolans, com per prendre copes a la nit. Actualment està obert des de 10.00 h del matí fins a 3.00 h de la matinada.Carles Ribas

Estudiantil Situat a la plaça Universitat de Barcelona, al rovell de l'ou de la capital, va obrir el 1930 i segurament va escollir aquest nom per la proximitat amb la universitat de referència de la ciutat. El seu primer públic sortia de les aules de la UB, però actualment és un bar per on passa tota mena de gent, des d'estudiants fins a turistes i altra gent de pas.Albert Garcia

Castells El bar Castells, a la plaça del Bonsuccés, és una raresa a Barcelona, un bar de tota la vida enmig del Raval, on proliferen establiments de cadenes i modernors. És un establiment centenari però que es va reformar fa uns anys, i té la sort de tenir una terrassa en una de les places amb més encant del Raval.Albert Garcia

Marsella Refugi d'aficionats a l'absenta en els seus orígens, el Marsella n'ha vist de molts colors, des que va obrir el 1820. Enclavat entre els carrers Sant Pau i Sant Ramon, fa quatre anys va superar un possible tancament. Actualment la bohèmia del segle XIX ha deixat pas a estudiants noctàmbuls que volen descobrir la nit ravalera.Albert Garcia

Quimet d'Horta La plaça Eivissa és un oasi enmig d'Horta, i el Quimet la seva palmera. Un bar de tota la vida, gairebé centenari, on parar-se a fer un vermut o menjar alguna cosa. Un bar d'aquells que no volem que s'acabin, i cada dia són menys habituals en una ciutat que tendeix a la uniformització.Albert Garcia

Versalles El Versalles és un altre bar mític que va estar a punt de desaparèixer, però després de mesos tancat, va renéixer gràcies a un dels seus empleats. Reformat sense perdre els trets més característics, segueix sent un clàssic del barri de Sant Andreu. Situat al carrer Gran de Sant Andreu, davant de la plaça del Comerç, no és només un referent per al veïns del barri.Albert Garcia

La Esquinica La fama li ve de quan el bar es trobava en una cantonada dels edificis amb aluminosi del Turó de la Peira, a Nou Barris. Després es va traslladar a Fabra i Puig, i va seguir la llegenda. Són famoses les seves braves, al punt de cocció, amb un allioli suau i tenyides de pebre vermell.Albert Garcia

Cafè del centre El Cafè del Centre, al carrer Girona, 69, és també un dels més antics de la ciutat, va néixer el 1873. Conserva les taules, alguns mobles originaris, i fins i tot ampolles antigues, i només s'ha reformat una vegada, durant la dècada dels seixanta. S'hi fan tertúlies literàries, presentacions de llibres i actuacions musicals, presidides pel seu piano.Albert Garcia

Zurich Citar-se a la plaça Catalunya amb algú et pot abocar al fracàs, però una cita al Cafè Zurich no admet error. Segurament és el bar de Barcelona on més persones s'han trobat, encara que després no hi hagin entrat. El Zurich és un clàssic del centre, amb una emblemàtica terrassa, reformat fa uns anys.GIANLUCA BATTISTA

Mendizábal Fer un entrepà al Mendizábal abans o després d'anar al teatre Romea ja és un clàssic. Parar-se una estona a fer una cervesa a la seva terrassa també. De fet, el Mendi era poc més que la seva terrassa i una barra de bar. Fa gairebé dos anys, però, van obrir local al costat. Al carrer Hospital, s'ha convertit en un imprescindible del Raval.GIANLUCA BATTISTA

Moka El café Moka té molt poc a veure amb el que havia estat, ara envoltat i ple de turistes. Però enmig de la Rambla, quan al costat hi havia la seu del POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista), va tenir assegut a les seves taules George Orwell, quan era un entusiasmat milicià, abans de ser conegut internacionalment pels seus llibres.GIANLUCA BATTISTA

Quimet Quimet Ara que les tavernes tornen a estar de moda, però no tots guarden tantes històries entre les seves parets, el Quimet i Quimet és una de les autèntiques del Poble-sec situada al carrer Poeta Cabanyes, 25. Petita i sempre plena a vessar, és difícil fer-s'hi un lloc però si ho aconseguiu gaudiu-lo.GIANLUCA BATTISTA

Cafè de l'Òpera Ben a prop del Liceu, el Cafè de l'Òpera, patrimoni històric de la ciutat, conserva l'estil modernista amb matisos neoclàssics del 1929. Per aquí hi han passat escriptors, bohemis, intel·lectuals, artistes i personalitats, que l'han convertit en un lloc a visitar.GIANLUCA BATTISTA

El bar elXampanyet, situat al número 22 del carrer Montcada va ser fundat el 1929 i s'hi serveixen vermuts, sifó i tapes, tot sobre taules de marbre i amb un ambient decorat amb bótes de vi. Al cor del Born, és un clàssic barceloní situat molt a prop del Museu Picasso.Albert Garcia (EL PAÍS)

El Bracafé, situat al número 2 del carrer Casp i molt a prop del passeig de Gràcia, és un dels primers locals de la cadena, nascuda l'any 1929. Té una barra de forma quadrada en què es pot prendre un cafè bé a dins o a fora del local.Joan Sanchez (EL PAÍS)

El Bar Can Paixano ( La Xampanyeria), està situat al carrer Reina Cristina de Barcelona, a la Barceloneta. S'hi serveix cava de marca pròpia del local i diverses tapes i entrepans. Els caps de setmana pot resultar difícil trobar-hi un forat.Carles Ribas (EL PAÍS)

El Bauma està situat al carrer Roger de Llúria, 124, i fa cantonada amb Rosselló.Joan Sanchez (EL PAÍS)

Frankfurt Pedralbes Rafael Ortega serveix un entrepà al Frankfurt Pedralbes, al carrer Jordi Girona.Albert Garcia (EL PAÍS)

Cerveseria Jose Luis La barra de la cerveseria Jose Luis, a l'avinguda Diagonal de Barcelona amb el carrer Tuset, on se serveixen exquisideses de la cuina madrilenya.Massimiliano Minocri (EL PAÍS)

La Bodegueta Cal baixar quatre escales a la cantonada de Rambla Catalunya amb el carrer Provença per tastar les tapes de la Bodegueta, amb unes croquetes boníssimes i tot tipus de vins.Massimiliano Minocri (EL PAÍS)

Bar Tomás Aquest històric bar de la part vella de Sarrià acull gent de tot arreu per tastar (i per repetir) aquests platets de patates gruixudes, màgicament fregides, i magistralment banyades per un allioli sensacional i per una exclusiva salsa picant. A la imatge, el Pedro, el més veterà del bar, en sosté un plat.Massimiliano Minocri (EL PAÍS)