_
_
_
_
_

El Liceu aposta per una ‘Tosca’ pasoliniana

Rafael Villalobos incorpora una trama paral·lela sobre passatges de la vida de Puccini en la seva posada en escena de la cèlebre òpera del director de cinema

El Liceu obre l'any amb 'Tosca', de Puccini.
El Liceu obre l'any amb 'Tosca', de Puccini.Quique García (EFE)
Àngels Piñol

Després de tancar l’any amb el fascinant Il Triticco, de Giacomo Puccini, el Liceu obre aquest 2023 amb Tosca, una de les òperes més cèlebres del compositor de Lucca i que és al podi dels tres títols més representats al Teatre de La Rambla. No serà la Tosca més clàssica o convencional. El director d’escena, Rafael Villalobos, planteja una (Floria) Tosca en què es poden fer diverses lectures perquè estableix un paral·lelisme, malgrat els 175 anys que els separen en el temps, entre l’assassinat del personatge de Mario Cavaradossi, un pintor liberal il·lustrat, del 1800, i el del director de cinema i escriptor romà Pier Paolo Pasolini, declarat antifeixista, per ser “artistes incòmodes” per a les estructures de poder a Roma. L’obra s’estrena aquest dimecres i estarà en cartell –se’n representen 14 funcions– fins al dia 21.

Coproduïda pel Teatre Le Monnaie, de Brussel·les, l’Òpera de Montpeller, la Mestrança de Sevilla i el mateix Liceu, Víctor García de Gomar, director artístic, recorda que aquesta història que va captivar Puccini des que va veure Sarah Bernhardt representant Tosca conté amor, tortura, gelosia, passió i idealisme. I, per descomptat, crims. Tot passa en 16 hores a un ritme trepidant a la Capella a l’església de Sant Andrea della Valle, el Palau Farnese i el Castelo de Sant Angelo. Sota la batuta del director hongarès Henrik Nánási, el repartiment està encapçalat per la soprano italiana Maria Agresta (Tosca); el nord-americà Michael Fabiano (Cavaradossi) i el serbi Zeljko Lucic (Scarpia).

Amb una carrera meteòrica plena de premis i conegut pels seus muntatges trencadors, Villalobos debuta amb aquesta Tosca al Liceu. El seu segell, diu García de Gomar, és que concep els muntatges amb capes diferents, i en aquest cas són Roma, Pasolini i el pintor Caravaggio. “Respecto al màxim la partitura i aquesta és una producció clàssica. Explica la història de Tosca fil per randa, encara que m’agrada oferir diferents capes de lectura”, puntualitza Villalobos, que afirma que Roma, “capital de la moral d’Occident”, és en realitat la gran protagonista. El director teatral sosté que Tosca més que una història d’amor entre la diva i el pintor és una obra molt política. “Roma aniquila personatges incòmodes per al sistema. Cavaradossi és assassinat per les seves idees polítiques com li va passar a Pasolini segle i mig després, quan escrivia un llibre sobre l’estructura de poder a Itàlia”, diu en al·lusió al director assassinat el 1975. Una elegant estructura circular, de blanc immaculat, abraça els tres escenaris on es produeix la trama però que evoca diferents monuments romans com el mateix Coliseu. La història de Tosca avança mentre de forma paral·lela es van narrant diversos moments de la vida de Pasolini, especialment al segon acte, on s’evoquen passatges de la seva controvertida i pòstuma pel·lícula Salò o los 120 días de Sodoma per retratar l’abjecció sexual d’Scarpia, el torturador en cap de policia vaticana amb retrats de joves nus i efebs que dormen després d’una cruel orgia, diu el podcast del Liceu. El pintor Santiago Ydáñez ha creat uns llenços gegants sobre uns nus, una Magdalena i una versió del quadre de Caravaggio de Judit i Holofernes.

“La bellesa ens ajuda a mirar de cara el que ens fa por”, diu Villalobos en una posada escena que fa sis mesos va estar entelada per la polèmica perquè tant el tenor Roberto Alagna com la soprano Sandra Kurzak van renunciar als seus respectius papers en no compartir la posada en escena. El teatre va insinuar que en realitat la seva negativa obeïa que els assajos de l’òpera eren incompatibles amb l’agenda atapeïda del tenor francès. En qualsevol cas, el nou elenc s’ha rendit a aquesta Tosca. “No sóc gaire fan de les produccions modernes. Sóc clàssic. Però això m’ha sorprès favorablement. I Rafa (Villalobos) ens permet fer la nostra feina, cantar, de la millor manera possible”, diu Lucic. “És una meravellosa nova Tosca. I l’aplaudeixo. Lluita contra el feixisme mostrant una visió fosca de l’Església i de com les estructures de poder poden fer malbé el bé comú”, afegeix Fabiano. “Estic enamorada del meu personatge. Tosca no s’agenolla davant dels prepotents. Si aconseguim que una sola dona assumeixi aquest missatge, haurà valgut la pena”, rebla Agresta.

Després de confessar que des que era estudiant guardava al seu escriptori un programa de mà de la Tosca que va cantar Renata Tebaldi al Liceu el 1952, Villalobos apunta que la seva posada en escena admet lectures diverses perquè hi haurà qui vegi una Tosca molt “clàssica o pictòrica o cinematogràfica o que entraran al paral·lelisme de dos artistes perseguits”. Nánási, el director d’escena, apunta la dificultat que comporta dirigir una obra arxiconeguda, que inclou diverses àries de les més conegudes de la història de l’òpera. “L’obra ha de ser recreada. Cal començar de zero i redescobrir-la amb tots els colors”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_