Els 10 millors llibres del 2022

Un escriptor frustrat passeja amb el seu gos per un poble turístic mallorquí. El gos és assassinat. A partir d’aquest argument, aparentment menor, Sebastià Alzamora ha escrit el millor llibre de la literatura catalana de l’any 2022: Ràbia. Aquest és el resultat de la tria que han fet vint col·laboradors de Quadern. I si la novel·la de l’escriptor mallorquí ha estat la més votada no és pas per aquest argument sinó per l’experiència humana que transmet a partir de les passejades del protagonista i els diàlegs que estableix amb els qui conviuen amb ell en un territori devastat. Aquesta experiència és la d’una ràbia soterrada que va emergint al llarg d’un dels llibres més sòlids d’un dels escriptors de referència de les lletres catalanes de la democràcia.

Pocs escriptors com Vicenç Pagès Jordà han estat tan representatius de la sincronització de la tradició literària en català amb la modernitat. La seva mort inesperada va ser un sotrac, però, malalt, encara va tenir prou forces per polir un nou llibre: Kennedyana. Fascinat sempre per la cultura pop i per la reflexió sobre la dimensió humana que la postmodernitat sembla ocultar, aquest comiat és un híbrid entre la crònica familiar i l’assaig d’autor per comprendre una de les grans trames de la cultura occidental del tram central del segle XX: els Kennedy. Ha estat el segon llibre més votat.

L’opera prima d’Antoni Veciana, Nicolau, ha estat una de les sorpreses de la literatura catalana del 2022, el tercer llibre més votat. Un viatge fantasiós que va de l’aparent costumisme a la llibertat de la natura. Una rondalla sobre un peix, arrelada per l’imaginari i la llengua a les Terres del Sud, esdevé una odissea literària, una quimèrica novel·la marinera a la recerca de la felicitat.

Veciana és de Reus, com ho era Gabriel Ferrater. El 2022 aquesta tradició literària s’ha honorat commemorant el centenari del naixement de dos dels seus grans escriptors: l’assagista Joan Fuster, el poeta Gabriel Ferrater. La biografia de Ferrater Vèncer la por ha estat el quart llibre que ha rebut més vots a la nostra enquesta. En un any en el qual la por ha estat un tema recurrent de l’assaig, la por també ha estat el factor de caràcter a partir del qual el coordinador de Quadern ha escrit una biografia que aporta molta documentació personal desconeguda sobre Ferrater.

L’altra sorpresa literària és un crit de rebel·lia: Cuina! O barbàrie de Maria Nicolau. El llibre d’aquesta cuinera és un llibre sobre cuina, d’acord, però no és un receptari. Sobretot és un al·legat polític que, des de la sàvia antropologia del dia a dia, ens alerta sobre la deshumanització que comença a la cuina de casa nostra. Pura vida.

No és fàcil cartografiar el mar, però hi ha espais que sí poden mapejar la literatura. Físics i mentals. Alguns llibres que ho fan també han estat dels més votats pels col·laboradors del Quadern.

A Males companyies la filòsofa Marina Garcés reforça la potència de la seva veu assagística, crítica, i en aquest llibre traça moltes de les seves afinitats electives. A Cor pirinenc caminem pel mapa fet de versos que ha construït Lluís Calvo i acompanyem els dos protagonistes -Fontalba i Gotanegra- que, conversa a conversa, fonda a fonda, de punta a punta del Pirineu, ens fan viure en una altra odissea que, a través de la natura, transcendeix el localisme o el naturalisme. També Julià Guillamon, partint de la natura, va més enllà a Les hores noves. Amb el Josep Pla de Les hores com a referent, continent amb l’exploració literària de Les cuques, l’escriptor mira la natura i ens la mostra com una recerca de l’harmonia. No era exactament aquesta la relació de Rodoreda amb la natura. A Rodoreda, un mapa Mercè Ibarz -una autora en plenitud- retorna a un dels seus grans temes per donar encara una altra volta a una de les comprensions més fondes de Rodoreda i la cultura del seu temps. Aquella cultura va tenir heterodoxos que el canvi de sensibilitat que vivim ens portem a redescobrir-los. És allò que Sebastià Portell proposa a Les altures: una reconstrucció literària de l’artista Ismael Smith, una trama per enaltir aquells creadors que han fet de l’heterodòxia el seu espai natural.

Els votants: Anna Ballbona, escriptora ▪ Mar Bosch, escriptora ▪ Miquel Bonet, periodista ▪ Joan Burdeus, crític cultural ▪ Manuel Castaño, crític literari ▪ Paco Cerdà, escriptor ▪ Jaume Claret, historiador ▪ Maria Dasca, professora de literatura ▪ Manel Garcia, professor de filosofia ▪ Víctor García Tur, escriptor ▪ Anna Maria Iglesia, periodista cultural ▪ Miquel Àngel Llauger, poeta ▪ Rudolf Ortega, corrector ▪ Mar Padilla, periodista ▪ Ponç Puigdevall, crític literari ▪ Adrià Pujol, escriptor ▪ Xavier Pla, professor de literatura ▪ Georgina Solà, traductora ▪ Blanca-Llum Vidal, escriptora ▪ Jordi Amat, coordinador